Anar al contingut

Panópolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Panópolis
Mapa d'Egipte en l'ubicació de Panópolis.

Panópolis va ser el nom helenisat de la capital del nomo IX de l'Alt Egipte.

Nom egipcíac: Ipu o Jent-Min. Nom grec: Panópolis. Nom copto: Shmin o Jmin. Nom àrap: Ajmin (Akhmin). Situació: 26° 34′ N 31° 45′ E.

El seu nom grec prové de l'assimilació del deu grec Pan en el deu egipcíac Min, venerat en la ciutat.

Història

La ciutat de Ipu va ser una de les més notables de l'Alt Egipte, en un important temple dedicat al deu Min i a Repyt, del periodo grecorromà, mencionat per Heròdot en les seues Històries.[1] No queda casi res dels temples puix varen ser destruïts per a construir diverses edificacions durant els sigles següents.

En el periodo grec va ser destacada per celebrar-se els jocs gímnicos i pel seu temple de Perseu.

Durant els sigles IV i V va ser un important enclavament copto, sèu de bisbes, a on varen abundar monasteris i convents. Encara queden importants vestigis. A principis del XX, tenia uns 24 000 habitants, i un terç d'esta població encara professava la religió cristiana copta.

Estela oferent trobada en Ajmin. Royal Ontario Museum.

Restants arqueològics

Els temples de l'époques antigues varen ser demolits i utilisats per a erigir monasteris, convents i atres edificacions, sobretot durant l'Edat Mija.

  • Restants d'un temple erigit per Ramsés II (en excavació)
  • Vàries tombes excavades en la roca (hipogeus)
  • Numeroses inscripcions coptas
  • Fragments del Llibre d'Enoc

En el museu a l'aire lliure es troben:

  • Una estàtua de Meritamón, filla de Ramsés II
  • Fragments d'una estàtua colossal de Ramsés II
  • Varis grans blocs inscrits, procedents d'Amarna

Referències

  1. ↑ Heródoto, Històries, 2, 91, a on apareix en el nom de Χέμμις, Quemis.