Temple de Antonino i Faustina

El Temple de Antonino i Faustina (en llatí: Templum Antonini et Faustinæ) és un temple de l'Antiga Roma en Roma, adaptat posteriorment com Iglésia catòlica (vore San Lorenzo in Miranda). S'alça en el Fòrum Romà, al nort de la via Sacra, a l'est de la Basílica Emilia, front a la Regio. Va ser construït per Antonino Pío en honor de la seua esposa deificada, l'emperatriu Faustina, fallida en 141. El temple va ser dedicat una segona volta despuix de la mort i la deificaació de Antonino Pío en 161.

Temple de Antonino i Faustina

Ubicació

El temple va ser construït a lo llarc de la via Sacra, just a l'est de la basílica Emilia, al nort de l'antiga Regio.

Història

Antiguetat

La seua construcció va ser ordenada per Antonino Pío a la mort de la seua esposa Faustina la Major en 141. L'emperador a sovint dia que hauria preferit viure en ella en el desert que sense ella en el palau. Antonino Pío va dedicar el temple al cult a la seua difunta esposa que havia segut deificada com ho demostra l'inscripció dedicatòria sobre l'arquitrau: "DIVAE • FAUSTINAE • EX • S • C"

Pocs anys despuix, en 161, va morir l'emperador i el Senat, al divinizarlo, va consagrar el temple a la parella imperial, a instàncies del seu successor, Marco Aurelio. Es va afegir la primera llínea de l'inscripció dedicatòria per a incloure el nom de l'emperador difunt en el friso del entablamento.

Es varen colocar estàtues honorífiques en el temple, en honor de Tito Pomponio Próculo Vitrasio Polión en 176, de Marco Baseo Rufo poc despuix i de Galieno Salonino cap a mediats de el III.

Edat Mija

El temple deu la seua relativa bona conservació a la seua transformació en iglésia durant l'Edat Mija. En efecte, l'iglésia de Sant Lorenzo in Miranda va ser instalada en la cella del temple en el curs dels sigles VII i VIII, pero la seua existència no està acreditada sino despuix de el XI, mencionada en el Mirabilia Urbis Romae.

Les profundes regates encara visibles en els fustes de les columnes del temple es diu que es deuen a un intent medieval de desmantellar el pòrtic en els seus pilars, be com espolio de materials o per a destruir lo que es vea encara com un temple pagà. En el moment de la construcció de l'iglésia, el terreny era més alt que les afores dotze metros en relació en el seu nivell antic i les columnes, formades per un sol bloc, estaven en part enterrades.

Cap a 1429 o 1430, el papa Martín V donó l'iglésia a la Universitas Aromatorium (colege de químics i de herbolarios). Se li varen afegir capelles laterals. En 1536, l'iglésia va ser en part demolida i les capelles laterals varen ser suprimides per a recuperar l'aspecte de l'antic temple davant la visita de l'emperador Carlos V. L'iglésia visible hui en dia va ser reconstruïda en 1602 per Orazio Torriani, en una sola nau i tres noves capelles laterals, en un nivell elevats numerosos metros pel progressiu soterrament de la zona del Fòrum.

Época moderna

Les excavacions enfront del temple es varen mamprendre en 1546, de nou en 1810, i a intervals des de 1876. Varen permetre traure a la llum el temple parcialment enterrat en lo que es va fer impossible accedir a l'iglésia per la porta de bronze que donava al costat de la via Sacra, ya que hi ha una diferència de nivell de sis metros en relació en el sol del pronaos, i de dotze metros en relació en la via Sacra.

Les excavacions han revelat, no llunt del temple, una necròpolis arcaica que datava de el X a. C. batejada com necròpolis del temple de Antonino i Faustina.

Restants

Hui en dia, queden totes les columnes del pronaos. Ademés dels restants en les columnes, es poden vore grafitis cristians que daten, els més antics, de el IV i una representació d'Hércules i el lleó de Nemea, tema inspirat en les estàtues que devien trobar-se en les afores. L'escala antiga va ser reemplaçada per una construcció més recent en rajola. Es poden vore restants de les parets de la cella en peperino, en l'interior de l'iglésia. El friso i l'arquitrau del entablamento han sobrevixcut en part, pero queden pocs vestigis del rebanc.

• Erro al crear miniatura:
  Vista general de la part oriental del Fòrum en el temple de Antonino i Faustina a la dreta.
• 
  El temple en 1860, el nivell del sol es correspon en el nivell de la porta en bronze de l'iglésia.
• Erro al crear miniatura:
  El temple en el sigle XVIII en un gravat de Piranesi.

Vore també

• Anex:Llista de temples romans
• Sant Lorenzo in Miranda

Bibliografia

• (1929) A Topographical Dictionary of Ancient Rome, Londres: Oxford University Press.
• Touring Club Italià (TCI) (1965). Roma i Dintorni, p. 133.
• (2001) Urbanisme et métamorphose de la Rome antique, Els Belles Lettres.
• (1929) A topographical dictionary of Ancient Rome (en en), Londres: Oxford University Press, pp. 608.
• (2003) Lexique de topographie romaine (Topographie de Rome II), Éditions El Harmattan, pp. 392.
• Coarelli, Filippo (2007). Rome and environs (an archaeological guide) (en en), University of Califòrnia Press, pp. 555. ISBN 978-0-520-07961-8.
• Cassatella, A. (1993). «Antonini divi et Faustinae divae templum», Lexicon Topographicum Urbis Romae : Volume Primer A - C (en it), Edizioni Quasar, pp. 480. ISBN 88-7097-019-1.
• Pensabene, Patrizio (1996). «Programmi decorativi i architettura del tempio vaig donar Antonino i Faustina al Fòrum Romà», Scritti vaig donar antichità in memòria vaig donar Sandro Stucchi: la Cirenaica, la Grècia i l'Oriente mediterraneo (en it), «L'Erma» vaig donar Bretschneider, pp. 360.