Tell el-Ajjul
Tall al-Ajjul o Tell el-'Ajul, és un montícul arqueològic en la Franja de Gaza, Palestina. La ciutat fortificada excavada en el lloc data d'aproximadament el 2000-1800 a. C. i va estar habitada durant l'Edat del Bronze. Es troba en la desembocadura del Wadi Gaza just al sur de la ciutat de Gaza.[1] El Tell el-Ajjul provablement es va establir com a tongada del propenc assentament de Tell és-Sakan, i a la seua volta va ser reemplaçat per Tell és-Sanam. El propenc assentament contemporàneu del-Moghraqa podria haver funcionat com a satèlit de Tell el-Ajjul.[2]
El tell media entre 11 a 13 hectáreas (27.2 a 32.1 acre) en la década de 1930, quan es va excavar per primera volta. En l'excavació inicial varen ser descoberts tres depòsits d'or que es resguarden en coleccions del Museu Britànic i el Museu Rockefeller. Els arqueòlecs varen realisar treball de camp en Tell el-Ajjul en 1999 i 2000. Per a este periodo, les pràctiques agrícoles havien erosionat part del lloc arqueològic. Tell el-Ajjul va ser un dels molts llocs patrimonials que varen resultar danyats durant l'invasió israelita de la Franja de Gaza entre 2023 i 2025 .
Ubicació
[editar | editar còdic]La seua ubicació està 1.8 kilómetros (1.1 mi) terra adins des de la costa actual. Es troba prop de la principal ruta terrestre entre l'antic Egipte i l'Alce. La seua extensió total és incerta, i per a l'any 2000 cobria una superfície d'unes 10 hectáreas (24.7 acre), puix algunes parts del lloc havien segut nivellades per a l'agricultura. En la década de 1930, se sugeria que el lloc comprenia entre 11 a 13 hectáreas (27.2 a 32.1 acre). [3] El nom significa el montícul del becerro.[4]
Història
[editar | editar còdic]Els arqueòlecs han registrat restants que daten principalment de l'Edat del Bronze Mig i Tardà.
Edat de Bronze Mig
[editar | editar còdic]Tell el-Ajjul es va establir a uns 500 metros (546.8 yd) al sur de Tell és-Sakan, que va ser abandonada en el sigle XXIII a. C. Els arqueòlecs Pierre de Miroschedji i Moain Sadeq sugerixen que Tell el-Ajjul es va establir com a assentament successor de Tell és-Sakan.[5]
Durant este periodo, la població va aumentar i es varen desenrollar numerosos jaciments en el Llevant meridional. Tell el-Ajjul va rebre el major número d'importacions egipcíaques del Segon Periodo Intermig.[6]
L'assentament del-Moghraqa estava a menys de 1 kilómetro (0.6 mi) de Tell el-Ajjul i va estar actiu en l'Edat del Bronze Mija; va poder haver funcionat com un assentament satèlit de Tell el-Ajjul.[7]
Edat Bronze Tardà
[editar | editar còdic]Durant esta época, es varen depositar grans cantitats de pedra pómez, possiblement per l'erupció volcànica de Thera (Santorini). L'arqueòlec austrosueco Peter M. Fischer va desenrollar una ferramenta de correlació i datació. Va identificar algunes mostres de ceràmica de color chocolate sobre blanc que daten de 1640-1410 a. C. Ademés, es varen trobar algunes conexions en Tell el-Dab'a en Egipte.
L'assentament de Tell és-Sanam es va establir més avall del Wadi Ghazzah; els arqueòlecs Joanna Clarke i Louise Steel sugerixen que pot haver segut concebut com a substitut de Tell el-Ajjul quan el Wadi es va omplir de sediment.[8]
Tractat de Tell Ajul (1229)
[editar | editar còdic]La Sexta Creuada va finalisar en el cridat Tractat de Jaffa i Tell Ajul.[9] Eren dos tractats diferents: el primer, va ser firmat en Tell Ajul pels governants ayubíes rivals d'Egipte, Síria i varis principats menors. Este tractat va resoldre els seus disputes territorials i va otorgar al sultà Al-Kamil d'Egipte una posició de poder. El tractat posterior va ser firmat en Jaffa per al-Kamil, el líder de la Sexta Creuada, l'emperador Federico II, eliminant aixina l'amenaça que representaven els eixèrcits europeus para Al-Kamil. [10] [9]
Ajjul és un dels llocs proposts per a Sharuhen i per a Beth Eglaim senyalats en ___protected_title_0___ d'Eusebio, en contrast en l'identificació inicial de Petrie en la Gaza antiga. Eusebio va situar Beth Eglaim a huit milles romanes de Gaza. El nom no apareix en la Bíblia, i Eusebio ho dona en grec com Bethaglaim. [11]
En la década de 1970, l'arqueòlec Aharon Kempinski va propondre identificar Tell el-Ajjul en Sharuhen, l'últim bastió dels hicsos al voltant de l'any 1550 a. C. [12]
Vore també
[editar | editar còdic]- En Besor – un assentament egipcíac a l'est de Tell el-Ajjul
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «II. Preliminary Results | Swedish Archaeology in Jordan, Palestine and Cyprus, Peter Fischer» (en en-us). Fischer Archaeology. Consultat el 2020-10-19.
- ↑ «Tell el'Ajjul (Gaza : Jaciment arqueològic) - Noms geogràfics - Thesaurus de l'Universitat de Barcelona (THUB) | Centre de Recursos per a l'Aprenentage i l'Investigació - CRAI UB» (en és). vocabularis.crai.ub.edu. Consultat el 2025-11-30.
- ↑ «Tell El-ʿajjul 1999: A Joint Palestinian-Swedish Field Project: First Season Preliminary Report».Ägypten und Llevant / Egypt and the Levant.10
- 212-213.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Una actualisació de les cronologia d'Egipte». Comissió Europea.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 9,0 9,1 Adrian J. Boes (2001). Jerusalem in the Clave of the Crusades: Society, Landscape and Art in the Holy City Under Frankish Rule, London: Routledge, p. 1. ISBN 9780415230001.
- ↑ Humphreys, R. Stephen (1977). From Saladin to the Mongols: The Ayyubids of Damascus 1193–1260, State University of New York (SUNY) Press, pp. 197–198. ISBN 0873952634.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tell el-Ajjul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.