Tell el-Ajjul
Tall al-Ajjul o Tell el-'Ajul, és un montícul arqueològic en la Franja de Gaza, Palestina. La ciutat fortificada excavada en el lloc data d'aproximadament el 2000-1800 a. C. i va estar habitada durant l'Edat del Bronze. Es troba en la desembocadura del Wadi Gaza just al sur de la ciutat de Gaza.[1] El Tell el-Ajjul provablement es va establir com a tongada del propenc assentament de Tell és-Sakan, i a la seua volta va ser reemplaçat per Tell és-Sanam. El propenc assentament contemporàneu del-Moghraqa podria haver funcionat com a satèlit de Tell el-Ajjul.[2]
El tell media entre 11 a 13 hectáreas (27.2 a 32.1 acre) en la década de 1930, quan es va excavar per primera volta. En l'excavació inicial varen ser descoberts tres depòsits d'or que es resguarden en coleccions del Museu Britànic i el Museu Rockefeller. Els arqueòlecs varen realisar treball de camp en Tell el-Ajjul en 1999 i 2000. Per a este periodo, les pràctiques agrícoles havien erosionat part del lloc arqueològic. Tell el-Ajjul va ser un dels molts llocs patrimonials que varen resultar danyats durant l'invasió israelita de la Franja de Gaza entre 2023 i 2025 .
Ubicació
La seua ubicació està 1.8 kilómetros (1.1 mi) terra adins des de la costa actual. Es troba prop de la principal ruta terrestre entre l'antic Egipte i l'Alce. La seua extensió total és incerta, i per a l'any 2000 cobria una superfície d'unes 10 hectáreas (24.7 acre), puix algunes parts del lloc havien segut nivellades per a l'agricultura. En la década de 1930, se sugeria que el lloc comprenia entre 11 a 13 hectáreas (27.2 a 32.1 acre). [3] El nom significa el montícul del becerro.[4]
Història
Els arqueòlecs han registrat restants que daten principalment de l'Edat del Bronze Mig i Tardà.
Edat de Bronze Mig
Tell el-Ajjul es va establir a uns 500 metros (546.8 yd) al sur de Tell és-Sakan, que va ser abandonada en el sigle XXIII a. C. Els arqueòlecs Pierre de Miroschedji i Moain Sadeq sugerixen que Tell el-Ajjul es va establir com a assentament successor de Tell és-Sakan.[5]
Durant este periodo, la població va aumentar i es varen desenrollar numerosos jaciments en el Llevant meridional. Tell el-Ajjul va rebre el major número d'importacions egipcíaques del Segon Periodo Intermig.[6]
L'assentament del-Moghraqa estava a menys de 1 kilómetro (0.6 mi) de Tell el-Ajjul i va estar actiu en l'Edat del Bronze Mija; va poder haver funcionat com un assentament satèlit de Tell el-Ajjul.[7]
Edat Bronze Tardà
Durant esta época, es varen depositar grans cantitats de pedra pómez, possiblement per l'erupció volcànica de Thera (Santorini). L'arqueòlec austrosueco Peter M. Fischer va desenrollar una ferramenta de correlació i datació. Va identificar algunes mostres de ceràmica de color chocolate sobre blanc que daten de 1640-1410 a. C. Ademés, es varen trobar algunes conexions en Tell el-Dab'a en Egipte.
L'assentament de Tell és-Sanam es va establir més avall del Wadi Ghazzah; els arqueòlecs Joanna Clarke i Louise Steel sugerixen que pot haver segut concebut com a substitut de Tell el-Ajjul quan el Wadi es va omplir de sediment.[8]
Tractat de Tell Ajul (1229)
La Sexta Creuada va finalisar en el cridat Tractat de Jaffa i Tell Ajul.[9] Eren dos tractats diferents: el primer, va ser firmat en Tell Ajul pels governants ayubíes rivals d'Egipte, Síria i varis principats menors. Este tractat va resoldre els seus disputes territorials i va otorgar al sultà Al-Kamil d'Egipte una posició de poder. El tractat posterior va ser firmat en Jaffa per al-Kamil, el líder de la Sexta Creuada, l'emperador Federico II, eliminant aixina l'amenaça que representaven els eixèrcits europeus para Al-Kamil. [10] [9]
Ajjul és un dels llocs proposts per a Sharuhen i per a Beth Eglaim senyalats en ___protected_title_0___ d'Eusebio, en contrast en l'identificació inicial de Petrie en la Gaza antiga. Eusebio va situar Beth Eglaim a huit milles romanes de Gaza. El nom no apareix en la Bíblia, i Eusebio ho dona en grec com Bethaglaim. [11]
En la década de 1970, l'arqueòlec Aharon Kempinski va propondre identificar Tell el-Ajjul en Sharuhen, l'últim bastió dels hicsos al voltant de l'any 1550 a. C. [12]
Vore també
- En Besor – un assentament egipcíac a l'est de Tell el-Ajjul
Referències
- ↑ «II. Preliminary Results | Swedish Archaeology in Jordan, Palestine and Cyprus, Peter Fischer» (en en-us). Fischer Archaeology. Consultat el 2020-10-19.
- ↑ «Tell el'Ajjul (Gaza : Jaciment arqueològic) - Noms geogràfics - Thesaurus de l'Universitat de Barcelona (THUB) | Centre de Recursos per a l'Aprenentage i l'Investigació - CRAI UB» (en es). vocabularis.crai.ub.edu. Consultat el 2025-11-30.
- ↑ Fischer, Peter M.; Sadeq, Moain(2000).«Tell El-ʿajjul 1999: A Joint Palestinian-Swedish Field Project: First Season Preliminary Report».Ägypten und Llevant / Egypt and the Levant.10: 212-213.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Una actualisació de les cronologia d'Egipte». Comissió Europea.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 9,0 9,1 Adrian J. Boes (2001). Jerusalem in the Clave of the Crusades: Society, Landscape and Art in the Holy City Under Frankish Rule, London: Routledge, p. 1. ISBN 9780415230001. Consultat el 10 May 2015.
- ↑ Humphreys, R. Stephen (1977). From Saladin to the Mongols: The Ayyubids of Damascus 1193–1260, State University of New York (SUNY) Press, pp. 197–198. ISBN 0873952634. Consultat el 10 May 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tell el-Ajjul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.