Sharuhen

Tell el-Farah (sur).

Sharuhen o Saruhén va ser una antiga ciutat estat en el desert del Néguev. Despuix de la seua expulsió, els hicsos d'Egipte en la segona mitat de el XVI, varen fugir a Saruhén i la fortificaron. Els eixèrcits del faraó Ahmose I, despuix d'un sege de tres anys, varen prendre i varen arrasar la ciutat.

Història

La destrucció de Saruhen no va ser més que la primera etapa d'una nova política de guerra preventiva portada a terme pels antics egipcíacs. Degut a que els egipcíacs de la dinastia XVII se sentien profundament humiliats pel govern dels hicsos de la Dinastia XV i Dinastia XVI (c. 1650- c. 1540 a. C.), la dinastia tebana va llançar una ambiciosa guerra, dirigida per Seqenenra Taa, contra el rei estranger, Apofis I, per a recuperar el territori perdut. Encara que la seua campanya per a expulsar als hicsos d'Egipte no va tindre èxit, i ell mateixa va morir en la batalla, el seu fill, Kamose, va llançar un nou atac contra Avaris, la capital dels hicsos situada en el Delta oriental.

Seria el germà menor de Kamose, Ahmose I, qui finalment va conseguir recapturar i arrasar Avaris, i l'expulsió definitiva dels gobernant hicsos d'Egipte.

"Després Saruhen va ser capturada despuix de tres anys. El seu majestad la va despullar i yo vaig prendre els despojos d'ella: dos dònes i una mà".

Ahmose, fill de Abana, dinastia XVIII ((Urk IV 8-15).

El domini estranger dels hicsos va ser visualisat com una profunda insult a l'honor i l'integritat d'Egipte. Per a que no tornara repetir-se un fet aixina, es va decidir estendre el hegemonia egipcíaca sobre els asiàtics cap al nort i l'est d'Egipte. Ahmose I va començar una agressiva política de guerra preventiva prenent Sharuhen, sent continuada pel seu successor, Tutmosis I, qui va estendre l'influència egipcíaca fins al regne de Mitanni al nort i cap a Mesopotamia, al noreste, creant aixina lo que es convertiria en el més extens imperi en el món antic.

Saruhén també és mencionat en la Bíblia en Josué 19:6 en la descripció de l'adjudicació de terra a la tribu de Simeón.

Identificació jaciments arqueològics

S'han identificat varis llocs com a possibles emplaçaments de l'antiga Sharuhen.

• Tell el-Farah (sur) (</noinclude>) que va anar primerament excavat per Flinders Petrie a finals de 1920s. Primer va identificar el jaciment com Beth-Pelet (Josué 15:27) i va publicar l'informe de les seues excavacions en els noms de ___protected_title_3___. Seria William Foxwell Albright qui va assentar les bases per a l'identificació de Tell Farah sur com Sharuhen.
• Tell el-Ajjul (</noinclude>) que va ser excavada també per Petrie en la década de 1930 i va pensar que Ajjul era l'antiga Gaza, una teoria que des de llavors ha segut desmentida en part. L'arqueòlec Aharon Kempinski va propondre identificar Ajjul en Saruhén en la década de 1970. Les excavacions en Ajjul varen ser recomençades en 1999 per un equip suec-palestí baix la direcció de Peter M. Fischer i Moain Sadeq.
• Tel Heror (</noinclude>) va ser propost finalment per Anson Rainey.

Bibliografia

• (2000) Cultural atles of Ancient Egypt, Checkmark Books. ISBN 978-0-8160-4036-0.
• Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of ancient Egypt, Infobase Publishing. ISBN 978-0-8160-4563-1. Consultat el 5 d'octubre de 2015.

• Fischer, P.M. i Sadeq, M. Tell el-Ajjul. 1999. A Joint Palestinian-Swedish Field Project: First Season Preliminary Report. Egypt and the Levant 10, 2000, 211-226.