Tecnicisme

El tecnicisme^[1] és un sistema filosòfic que fa referència a una confiança predominant en la tecnologia i al coneiximent tècnic (vejau Tècnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt. Este s'associa de forma directa en el mètoto científic i les ciències aplicades ya que abdós en el seu conjunt són ferramentes primordials per al desenroll de la tecnologia actual i viceversa.

Història del terme

Clarament es poden trobar referències –o bases– en diferents periodos de l'història, a on este es manifesta a través de moltes obres diferents, tant filosòfiques, com a científiques, polítiques o inclús artístiques -especialment de ciència ficció- específiques.

El terme va començar a florir durant el Renaixença, que despuix aplega a la seua versió compatible en la filosofia moderna (vejau racionalisme) i de l'Ilustració, a on l'humanitat comença a ser el centre de la realitat, i l'aplicació de tecnologia pren un paper principal. Pensadors principals d'esta época, com René Descartes i Galileo Galilei, clarament es varen vore influenciats per Leonardo da Vinci i la seua visió mecanicista del món, cosa que va influir notablement –va ser base– dels seus treballs.

Més tart un dels filòsofs més importants del XVII, Thomas Hobbes, va anar el primer en aplicar també baixe la direcció del tecnicisme, un anàlisis mecànic per a l'Estat, és dir, que va estructurar el seu estudi utilisant models i métodos mecanicistas. Hobbes va vore tota la realitat a través de les ulleres de la mecànica, inclús va vore a Deu com el gran arquitecte que havia construït una màquina, que despuix va posar en moviment, deixant el seu funcionament a les lleis mecàniques de la naturalea. El món es pot comparar, segons ell, a un rellonge que funciona llentament.

Des de mediats del XIX, la realisació pràctica del pensament tecnicista ha tingut influència en dos corrents principals: el positivisme i el marxisme, a on el "home tècnic" no solament rig la naturalea, sino també té la societat i el futur en les seues mans. Voceros principals d'estos moviments varen ser Auguste Comte i Karl Marx.

A partir del XX, en l'alvanç exponencial d'innumerables alvanços –i conquistes– tecnològics, esta corrent comença a prendre un paper molt ampli en diferents sectors de la societat, fent-se notar públicament en diferents índoles públiques i privades, prenent particular força en corrents del pensament científic i és pres com a base d'innumerables famoses obres de ciència ficció, que servixen com a ferramenta de promoció de la corrent tecnicista a millons de persones.

Filosofia

Hi ha els qui sostenen que el tecnicisme és la creència de que la humanitat controlarà ex ponencial o totalment la seua existència per mig de ferramentes tecnològiques, en atres paraules que serem capaces de dominar tots o la major partix els problemes a través alvanços tecnològics, per eixemple per mig de la possible creació d'una economia post-escassea, apelant al Transhumanisme o dut al llímit inclús poder controlar el temps en tecnologies d'alvançada en un futur distant.

Tercera llei de Clarke: “Qualsevol tecnologia suficientment alvançada és indistinguible de la màgia”.

Arthur C. Clarke

El Tecnicisme tendix a desviar-se o alluntar-se -sense negar- de tot lo que és superstició, religió o atres doctrines sense rellevància empírica, no quantitatives o inútils per al desenroll tecnològic. Els seguidors o persones denominades "tecnicistas" opten generalment per seguir camps relacionats en la ciència, ingeniera o atres camps tècnics/científics.

Este sistema tendix a fusionar-se i associar-se fortament en el cientificisme, creant corrents híbrides com el cientificisme tecnicista, ya que la ciència i la tecnologia han estat sempre íntimament conectades, i se situa en contraposició a corrents ideologies com el Neoludisme, Anarcoprimitivisme o atres corrents que rebugen o s'oponen al desenroll tecnològic.

Actualitat i pervindre

Present

En l'actualitat es pot vore clarament un creiximent exponencial d'este sistema filosòfic, per eixemple podem vore un alt creiximent en moviments transhumanistas que promouen proposicions com prolongar la vida humana –inclús alcançar l'immortalitat– i adquirir capacitats sobrehumanas per mig de la fusió de l'home en la màquina, corrent que també dona peu a moviments com el singularitarianisme. Varis personages famosos actuals promouen una visió tecnicista del món, tals com per eixemple el tecnólogo Raymond Kurzweil, el físic Michio Kaku i el científic informàtic Marvin Minsky.

Futur

El tecnicisme marca una tendència cap a un futur que alguns denominen "l'era tecnotrónica", a on remplazará sistemes filosòfics i religiosos anteriors, canviant el conjunt de valors prèviament establits, i segurament prendrà un caràcter revolucionari. Este fenomen vindrà de la mà del creiximent exponencial de la tecnologia (vejau llei de Moore), que ho farà capaç de prometre i trobar solucions empíriques a problemes que abans eren compresos per mig de la religiositat i atres corrents sense base científica.