Anar al contingut

Taules toledanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



Les Taules toledanes (en latín: Tabulae Toledanae) són unes taules astronòmiques elaborades en Toledo en 1069 a petició d'Al-Mamún, rei de Toledo. Varen ser realisades per un grup d'astrònoms dirigits pel andalusí Azarquiel.[1]

Història

Les Taules toledanes varen ser influenciades per obres similars anteriors d'astrònoms musulmans com les d'Al-Juarismi i Al-Battani. També dels treballs de Thábit ibn Qurra, dels que Azarquiel elabora el moviment de trepidaació dels equinoccios.[1]

Les Taules adoptaven un orige diferent per al sistema de coordenades celests, en lloc d'usar l'equinoccio de primavera, utilisaven les estrelas, de manera que els moviments planetaris es medien en relació a estes.[1]

L'obra va tindre una gran difusió. A pesar de que l'original en àrap s'haja perdut, es conserven al voltant de 128 manuscrits, sent la traducció al llatí de Gerardo de Cremona la més coneguda.[1]

Estes taules serviran de base, anys més vesprada, durant el regnat d'Alfonso X el Sabio, per a l'elaboració de les Taules alfonsíes, davant la necessitat d'actualisar els seus valors corregint errors de càlcul en la posició dels planetes.[2][3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Claret dos Sants, 2005, p. 15.
  2. ↑ Torres López, decembre de 2009, pp. 746-747.
  3. ↑ ««Azarquiel: ¿Toledà o cordovés?»». ABC, Arts &Lletres Castella-la Mancha (21 de juny de 2011). Consultat el 15 de setembre de 2021. L'astrònom Azarquiel va destacar per damunt de tots els científics del regnat d'Al-Mamún de Toledo, al punt de que Alfonso X de Castella va aplegar a denominar-li «el sapient astrolomiano de Toledo», encarregant la traducció de la seua obra i incorporant-l'al seu corpus astronòmic. Azarquiel va adaptar a les coordenades de Toledo les taules astronòmiques existents, passant a ser conegudes com a «Taules toledanes», les que despuix es denominarien «Taules alfonsinas», quan el Rei Sapient les incorporar-se a les seues Llibres del saber d'astronomia».

Bibliografia