Taula dels pecats capitals

Taula dels pecats capitals

La Taula dels pecats capitals és un quadro de Jheronimus Bosch, el Bosco, o d'un seguidor del mestre. És un oli sobre taula el primer destinatari de la qual i funció es desconeixen. En servir-se com a soport de fusta de chop, més llaugera que el habitual fusta de roure, no ha segut possible datar l'antiguetat de la taula per dendrocronología i, com les restants obres de l'entorn del Bosco, la data de la seua creació és discutida, encara que vestits i atres detalls com el dibuix subjacent, propenc al del Carro del fenaç, apunten als últims anys de vida del pintor. La firma, «Jheronimus bosch» és presumiblement autèntica. Medix 119,5 cm d'alt i 139,8 cm d'ample. S'exhibix actualment en el Museu del Prat de Madrit, com a depòsit de Patrimoni Nacional.

Història

Esta taula va ser adquirida pel monarca Felipe II d'Espanya abans de 1560 i depositada en el monasteri de l'Escorial en la primera entrega d'obres artístiques en 1574. Es va traslladar al Museu del Prat durant la guerra civil espanyola per la Junta Delegada d'Expropiació, Protecció i Salvament del Tesor Artístic de Madrit. Felipe de Guevara es va ocupar de la Taula en molts elogis en els seus Comentaris de la pintura de cap a 1560. Guevara es referia a ella en un passage polèmic en el que, tractant de «les coses de Bosch» i dirigint-se al monarca propietari de la Taula, parlava també d'un imitador de l'obra del Bosco, tan devot del mestre que firmava les seues obres en el seu nom, interpretant els qui neguen que el Bosco fora l'autor de la taula, que ya Guevara atribuïa la Taula al discípul, encara que en L'Escorial va estar sempre atribuïda al propi Bosco.

Els estudis tècnics realisats en el Museu del Prat en motiu del quint centenari de la mort del pintor, completant els estudis tècnics realisats en 1987 i 2001 per Carmen Garrido i Roger Van Schoute, atribuïxen l'autoria al Bosco.

Anàlisis de l'obra

En el centre del quadro es veu una image tradicional de Crist com a varó de dolors, eixint de la seua tomba. Es diu que representa l'ull de Deu, i l'image de Crist és la seua pupila. Baixe esta image hi ha una inscripció en llatí: CAVE CAVE D[omi]N[o]S VIDET ("Conte, conte, Deu ho veu"). És una referència a l'idea de que Deu ho veu tot, fins als comportaments que s'amaguen als ulls de les persones.

Entorn, hi ha un círcul més gran dividit en sèt parts, mostrant cada una d'elles un dels sèt pecats capitals, que poden ser identificats per les seues inscripcions en llatí: Ira, Soberba, Luxúria, Gos, Gula, Avarícia i Enveja. Es coloquen en forma circular, lo que és prou rar en la pintura migeval; això s'explica perque l'obra no es va pensar per a penjar-l'en la paret sino com un tauler de taula, per lo que per a vore les seues representacions cal anar entorn a ell. Solien pintar-se escenes en una configuració similar en les obres de miniaturas o d'orfebreria. El pintor ha representat els distints pecats capitals en escenes de la vida quotidiana del Flandes de la seua época, tant en paisages d'interior com d'exterior, urbans i rústics, detallant paisages, objectes, vestimentes, etc.

Luxúria		En el camp està plantada una tenda de color roig intens, en la que dos parelles d'enamorats celebren un menjar campestre. A un costat, dos juglares o bufons. En primer pla, instruments musicals.
Gula		És una escena d'interior en quatre personages. A la taula del convit hi ha un home gordinflón menjant. A la dreta, de peu, un atre que beu ansiosament, directament de la gerra, lo que provoca que el líquit caiga de les comissures dels llavis. A l'esquerra, una dòna presenta una nova vianda en una font. Apareix un chiquet obés, simbolisant el mal eixemple que es dona a l'infància, que reclama l'atenció del seu obés pare. En primer pla, una salchicha es torra al fòc.
Avarícia		Es representa un juí en el que el juge, llunt d'impartir justícia, accepta un soborn d'una de les parts o inclús de les dos parts en litigi.
Gos		(o acidia). Un eclesiàstic dorm davant el fumeral en un acollidor interior, mentres que una dòna (la Fe), elegantment abillada, tracta de despertar-ho per a que complixca en els seus deures d'oració.
Ira		Es representa en dos llauradors borrachos riñendo a la porta d'una posada, en gerres de beguda i un d'ells és detingut per una dòna, mentres l'atre té un banc en el cap. El fondo és un paisage típicament campestre.
Enveja		Un burgués intenta seduir a la dòna d'un atre (un mercader) mentres que este, sostenint un os en la mà, mira a un falcó que té un home en el carrer. Més avall, dos gossos que tenen un os cada u, miren el que té el burgués en la mà. I per a finalisar un home està furtant el comerç en el que succeïx l'acció.
Soberba		(o vanitat). Una dòna en un interior en chicotets objectes d'us quotidià. Es mira en un espill que hi ha en un armari, sostingut per un dimoni; a un costat, es veu una atra estància en figures.

Les postrimeries: L'infern

En cada una dels seus cantons, hi ha quatre chicotets círculs que representen les postrimeries, açò és, "La mort", "El juí", "l'infern", i la "glòria". Estes postrimeries estan representades segons l'iconografia tradicional en la pintura migeval. De totes elles, la més cridanera és la del infern, en l'àngul inferior esquerre: en tenebrosos tons rojos torna al tema dels sèt pecats capitals, representant sèt diferents formes en que els dimonis torturen als condenats per incórrer en cada u dels pecats capitals. Ací es veu un to típicament bosquiano, sent una representació, en menor tamany, dels atres inferns que poden vore's, entre uns atres, en els postigos drets del Juí Final de Viena, el Carro del Fenaç i el Jardí de les Delícies.

La mort ve representada a través d'una image prototípica del Ars moriendi: pel llit d'un moribunt en el cap embenat, al que rodegen un mege, tres religiosos, una monja, un àngel i la mort; en una atra estància es veu els familiars. El juí es representa al modo de migeval, en Deu entre àngels i els morts eixint de les seues tombes. La Glòria té forma d'un palau en el que està Deu en àngels. Es representa també a l'arcàngel sant Miguel i a sant Pedro.

Dalt i avall hi ha dos inscripcions en llatí, que provenen del Deuteronomio, capítul 32:

• "20 Llavors va dir: Els ocultaré el meu rostre, / per a vore en qué terminen" (part inferior)
• "28 Perque eixa gent ha perdut el juí / i carix d'inteligència. 29 Si foren sensats entendrien estes coses, / comprendrien la sòrt que els espera. " (part superior)

Bibliografia

Monreal, L., Grans Museus, Vol. 1, Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X (obra completa) Carrassat, P.F.R., Mestres de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7 Romà, E. (dir.), "Bosco", "Els grans genis de l'art", n.º 25, Unitat Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2

• Cirlot, L. (dir.), Museu del Prat I, Col. «Museus del Món», Tom 6, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3809-3, pp. 158-159

Ilsink, Matthijs; Koldeweij, Jos (2016). Hieronymus Bosch: Painter and Draughtsman – Catalogue raisonné. Yale University Press. p. 504. ISBN 978-0-300-22014-8.