Anar al contingut

Taharrush gamea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Taharrush gamea o, més correctament, taharrush yamaʿi[1] (àrap تحرش جماعي, taḥarrush yamāʿī) és una expressió en llengua àrap que significa lliteralment «acossament colectiu». En este nom es designa una agressió sexual multitudinària contra una dòna, que pugues inclús desembocar en violació.[2] La pràctica va ser documentada per primera volta en Egipte en 2005, quan va ser utilisada per les forces de l'orde com a instrument de repressió contra les dònes que es manifestaven en El Caire, en la plaça Tahrir. Des de 2012, les agressions sexuals, inclosa la violació, s'han tornat freqüents en ocasió de les manifestacions i celebracions religioses que tenen lloc en eixa plaça.[3][4][5][6]

La difusió de l'expressió en els mijos de comunicació europeus i mundials es va produir en la transliteraació taharrush gamea.[7]

Acossament sexual grupal [«al-taḥarrush al-yinsī»] en Egipte

[editar | editar còdic]

Fins a 2006, en Egipte el terme al-taḥarrush es referia principalment al acossament i la violació de menors.[8] L'expressió va escomençar a utilisar-se per a indicar l'acossament sexual (lliteralment, al-taḥarrush al-jinsī significa precisament això) de dònes en l'espai públic quan, en 2006, a través de les rets socials egipcíaques, es varen donar a conéixer els abusos comesos contra dònes i chicones per una multitut de jóvens, en ocasió de la festivitat d'Eid al-Fitr en el centre d'El Caire.[9] No obstant, segons el politòlec libanés-nortamericà As’ad Abukhalil, l'expressió al taharush al yinsi, en el significat de «acossament sexual», estaria en us en àrap a lo manco des de la década de 1950 del sigle XX.[9]

Ya en 2005, una ONG egipcíaca, el Centre Egipcíac per als Drets de la Dòna [Egyptian Center for Women’s Rights, ECWR], havia posat en marcha la primera campanya contra l'acossament sexual en els espais públics, que va definir el fenomen en l'expressió al-taḥarrush al-yinsī [acossament sexual] en un estudi titulat Clouds in Egypt’s Sky de 2008.[8] Això es va deure a que, durant el referèndum constitucional egipcíac de 2005, vàries activistes havien denunciat casos d'acossament comesos per policies i agents provocadors durant manifestacions i concentracions.[8]

En 2006, blogueros i testics presencials varen informar d'una agressió sexual multitudinària contra dònes, en i sense vés-ho, ocorreguda en El Caire durant la festivitat religiosa d'Eid al-Fitr, a mans d'un grup de hòmens que havia eixit d'un cine del centre de la ciutat: lo succeït va ser gravat i difòs en YouTube.[8][10] La televisió del servici públic egipcíac va ignorar l'incident, del que sí va informar la cadena per satèlit Dream Tv.[10] Des de llavors, les agressions físiques o verbals en públic han aumentat en el país, especialment en ocasió d'eixa i atres festivitats (447 d'elles denunciades en 2015).[11]


En 2008, una cineasta local, Noha Rushdie, va ser la primera dòna en guanyar una causa judicial contra un acosador. La película 678 (2010) va ser la primera en mostrar en el cine les distintes formes d'acossament en Egipte.[8][12]


La revolució egipcíaca de 2011 va vore l'utilisació de l'acossament sexual com a mig per a negar a les dònes i a les activistes l'accés a espais i concentracions públiques,[13] lo que va provocar la reacció de ONGs i organisacions feministes.[14] El 9 de març de 2011, un dia despuix del Dia Internacional de la Dòna, vàries activistes feministes arrestades durant una manifestació en la plaça Tahrir varen ser someses per la força a proves de virginitat.[15] Eixe mateix any es varen fer icòniques les imàgens i vídeos gravats el 17 de decembre, en els que una chicona desconeguda és colpejada per la policia militar egipcíaca, despullada de la abaya que vestia, deixada en sostenidor i arrastrada pel carrer, fins a suscitar la protesta de les dònes egipcíaques i reaccions polítiques en els Estats Units (el cas va passar a conéixer-se en anglés com the blue bra girl [la chica del sostenidor blau]).[16][17][18][19][20][21]


El fenomen va aplegar per primera volta a l'atenció dels mijos occidentals quan la víctima va ser una estrangera molt coneguda, la periodista surafricana de la CBS Lara Logan, agredida per centenars de hòmens en la plaça Tahrir d'El Caire mentres cobria la revolució de 2011.[8][22] Rescatada per un grup de dònes i per uns vint soldats, Logan va revelar els detalls de lo succeït alguns mesos més vesprada en el programa televisiu 60 Minutes.[23]

Segons algunes organisacions egipcíaques de drets humans, entre juny de 2012 i juny de 2014 es varen registrar 500 casos d'acossament sexual i violacions en grup.[3][24] Entre les víctimes es trobava una atra periodista occidental, una neerlandesa de vintidós anys agredida en 2013,[25] l'agressió del qual va ser filmada per la multitut.[26] Eixe mateix any, tals actes varen trobar justificació en les paraules d'un predicador salafista, que va sostindre en televisió que les víctimes d'acossament, a les que va definir com a «dimonis», «creuades» i «sense vergonya», buscaven ser violades.[27]


Durant l'administració de Mohamed Morsi, els incidents es varen tornar encara més violents. Al final d'una reunió de dònes supervivents d'este tipo d'agressions, reunides en el Cafe Riche (Tal'at Ḥarb, prop de la plaça Tahrir) en vespres del segon aniversari de la revolució egipcíaca (25 de giner de 2013), es va decidir impulsar una iniciativa política més àmplia. En contra de l'us de l'acossament sexual per part de les forces policials, varen conseguir obtindre el respal d'una varietat d'organisacions no governamentals i partits polítics. Lamis El Hadidy, una coneguda presentadora de televisió i analista política, va abordar la qüestió en un programa televisiu en febrer de 2013.[28] Un primer intent, respalat per ʿAmr Ḥamzawī, de modificar la llei penal va fracassar.[28] Precisament durant les celebracions en la plaça que varen tindre lloc en la capital despuix de la destitució del president Morsi en juliol de 2013, més de huitanta dònes varen afirmar haver sofrit violacions o acossament i agressions sexuals per part de la multitut.[29]

Una investigació científica del Institute of Development Studies, una entitat benèfica d'investigació afiliada a l'Universitat de Sussex, descriu el fenomen, la situació jurídica i les respostes de la societat civil.[28] La llei penal egipcíaca va ser parcialment modificada despuix de conéixer-se un atre incident, en la Facultat de Dret de l'Universitat d'El Caire, quan una dòna, acossada per un numerós grup de hòmens, va tindre que ser posada fòra de perill per la policia.[28]

En 2017, una campanya promoguda per una recent graduada va dur a centenars de dònes i chicones a denunciar en les rets socials els acossaments sofrits, lo que va provocar l'ira de la majoria conservadora del país.[30]

En 2022, tretze menors, d'entre 13 i 15 anys, varen ser detinguts per haver acossat en grup a dos turistes estrangeres en la necròpolis de Guiza.[31]

Us de l'expressió taharrush gamea per part de les autoritats alemanes

[editar | editar còdic]

El 10 de giner de 2016, el diari alemà Die Welt va citar una declaració de la policia federal alemana en relació en les agressions ocorregudes en l'estació de Colónia entre el 31 de decembre de 2015 i l'1 de giner de 2016, quan numeroses dònes varen denunciar haver sofrit robos i acossament sexual per part de grups de hòmens d'aspecte norteafricano o àrap.[32] Episodis anàlecs ocorreguts també durant la Nochevieja varen ser denunciats aixina mateix en Hamburc, aixina com en Zuric, Salzburc i Helsinki.[33][34] Segons la policia federal alemana, el fenomen de l'acossament sexual colectiu de dònes en l'espai públic seria conegut en alguns països àraps com «taharrush gamea» [acossament colectiu].[35][36]

El 10 de giner de 2016, també un informe del Ministeri de l'Interior de Renania del Nort-Westfalia sobre les agressions va definir «taharrush gamea» com el terme en el que es coneix en els països àraps un modus operandi descrit com a «acossament sexual colectiu que té lloc en mig d'una multitut», comparant l'incident de Colónia en els episodis que varen tindre lloc en El Caire en plaça Tahrir durant la revolució egipcíaca de 2011. L'informe va afirmar que els autors dels delictes eren «casi exclusivament» de context migratori «norteafricano i àrap», i que 14 dels 19 sospitosos identificats per la policia procedien de Marroc i Argèlia.[37][38]


A raïl de l'us per part de les autoritats alemanes, l'expressió taharrush gamea va passar també a ser utilisada pels mijos de comunicació europeus i mundials. En particular, va ser amprada per mijos occidentals en artículs sobre actes semblants de violència colectiva ocorreguts en 2014 i 2015 en Estocolm i fets públics sol en 2016, despuix dels incidents de Colónia.[39][40] Segons les acusacions formulades per alguns periòdics, els responsables dels acossaments haurien segut encoberts per l'actitut excessivament temerosa de les autoritats, preocupades per ser acusades de xenofòbia o racisme.[41]

En canvi, es varen reconéixer com bulo les supostes agressions sexuals multitudinàries que, segons alguns artículs apareguts en la prensa alemana i en particular en el semanari Bild, haurien tingut lloc en Fráncfort en la nit del 31 de decembre de 2016 a l'1 de giner de 2017.[42][43]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Peleckis (2018). Camion Blanc: Meetings with strangers Anthologie Black Metal (en fr), Camion Blanc.
  2. ↑ Heathman (2017). Chasing Tomorrow (en en), BHC Press/Windswept.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Egypt held to account for failing to protect women demonstrators from sexual assault - Commission tells Egyptian Government to compensate women as well as to investigate the assaults and punish those responsible» (en en). Egyptian Initiative for Personal Rights. Consultat el 18 d'abril de 2016.
  4. ↑ «'Circles of hell' - Domestic, public and State violence against women in Egypt» (en en). Amnesty International USA. Consultat el 18 d'abril de 2016.
  5. ↑ «The Widespread Plague of Sexual Harassment in Egypt» (en en). Al Akhba English. Archivat des d'el original, el 2013-10-08. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  6. ↑ «Revealed: Egypt is the worst Arab country for women» (en en). The Independent. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  7. ↑ Cobley, Ben (2018). The Tribe: The Lliberal-Left and the System of Diversity (en en), Andrews UK Limited.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 (2015a).1(1)
    23-41.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Taharrush Gamea: has a new form of sexual harassment arrived in Europe?» (en en). The Spectator. Archivat des d'el original, el 2020-02-22. Consultat el 25 de decembre de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 BBC News (ed.): «Cairo street crowds target women» (en en). Consultat el 25 de decembre de 2020.
  11. ↑ Hend El-Behary. Egypt Independent (ed.): «Risk of sex attack fills women with dread during Eid al-Fitr vacation» (en en). Consultat el 7 de novembre de 2018.
  12. ↑ «Clouds in Egypt’s Sky: Sexual Harassment: From Verbal Harassment to Rap». ECWR Report. Archivat des d'el original, el 2016-03-20. Consultat el 14 de giner de 2016.
  13. ↑ «[1]», Zeit Online. Consultat el 13 de giner de 2016 (en de).
  14. ↑ Langohr, Vickie (1 de febrer de 2015). Women's Rights Movements during Political Transitions: Activism against Public Sexual Violence in Egypt, pp. 131-135. doi:10.1017/S0020743814001482.
  15. ↑ BBC.com (ed.): «Egypt women protesters forced to take 'virginity tests'» (en en). Consultat el 25 de juliol de 2020.
  16. ↑ «[2]». Consultat el 19 decembre 2021 (en en).
  17. ↑ «[3]». Consultat el 19 de decembre de 2021 (en en).
  18. ↑ «[4]». Consultat el 19 de decembre de 2021 (en en).
  19. ↑ Plantilla:Error en YouTube
  20. ↑ Plantilla:Error en YouTube
  21. ↑ Plantilla:Error en YouTube
  22. ↑ CBS (ed.): «CBS News' Lara Logan assaulted during Egypt protests» (en en). Consultat el 18 d'abril de 2016.
  23. ↑ «Lara Logan breaks silence on Cairo assault» (en en). CBS. Consultat el 18 d'abril de 2016.
  24. ↑ «As part of the Events of the 16-Day Campaign for the Elimination of Violence against Women, Nazra For Feminist Studies And the Center For Egyptian Women's Llegal Assistance (CEWLA) Launch “Qanun Nashaz” For The Elimination Of Legalized Violence Against Women» (en en). Nazra for Female Studies. Consultat el 18 d'abril de 2016.
  25. ↑ «Dutch Journalist Sexually Assaulted by Protesters in Tahrir Square» (en en). The Hollywood Reporter. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  26. ↑ Plantilla:Error en YouTube
  27. ↑ «[5]». Consultat el 4 de decembre de 2021 (en en).
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Politically Motivated Sexual Assault and the Law in Violent Transitions: A Case Study From Egypt» (en en). Institute of Development Studies.
  29. ↑ «80 sexual assaults in one day – the other story of Tahrir Square» (en en). The Guardian. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  30. ↑ «[6]», Fox Corporation. Consultat el 14 d'agost de 2025 (en en).
  31. ↑ Associated Press. «[7]». Consultat el 14 d'agost de 2025 (en en).
  32. ↑ «[8]». Consultat el 4 d'abril de 2021 (en it).
  33. ↑ «[9]». Consultat el 4 d'abril de 2021 (en it).
  34. ↑ «[10]». Consultat el 4 d'abril de 2021 (en it).
  35. ↑ «[11]», Die Welt. Consultat el 13 de giner de 2016 (en de).
  36. ↑ «Violenza sulle donne, l'orrore arabo del 'taharrush gamea'» (en it). adnkronos.
  37. ↑ Ministerium für Inneres und Kommunales dones Landes Nordrhein-Westfalen (ed.): «Bericht dones Ministeriums für Inneres und Kommunales über die Übergriffe am Hauptbahnhof Köln in der Silvesternacht» (en de). Archivat des d'el original, el 2016-07-01.
  38. ↑ «[12]» (en en).
  39. ↑ Il Post (ed.): «Stoccolma menja Colónia?» (en it). Consultat el 4 d'abril de 2021.
  40. ↑ «donar-colónia-i-stoccolma_b_8971810.html ». Consultat el 4 d'abril de 2021 (en it).
  41. ↑ «[13]». Consultat el 30 d'octubre de 2018 (en en).
  42. ↑ «donar-francoforte-bild-si-scusa-en-i-lettori/ », Il Fatto Quotidiano. Consultat el 10 de novembre de 2018 (en it).
  43. ↑ «[14]», Il Post. Consultat el 10 de novembre de 2018 (en it).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
39-54.ISSN 1556-2948.doi:10.1080/15562948.2020.1833271.Consultat el 10 de giner de 2025.
  • Kohl: A Journal for Body and Gender Research.1(1 (estiu 2015))Consultat el 10 de febrer de 2025.
  • 18(2)
161-173.ISSN 1350-4630.doi:10.1080/13504630.2012.652843.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taharrush_gamea&oldid=979184»