Tagetes lucida
Tagetes lluïda, coneguda com pericón o yerbanís, entre uns atres noms comuns, és una espècie de planta de la família de les asteràcees, nativa de Mèxic i Guatemala .
Descripció, distribució i hàbitat
Tagetes lluïda és una herba perenne erecta de fins a 80 cm d'alt, molt aromàtica a anís en enforfoguir-se. Té brots glabros més o menys ramificats des de la base. Les fulles són sancers —(característica poc freqüent en el gènero Tagetes, que també inclou al huacatay i al cempasúchil)—, sésiles, lineares a oblanceoladas, en el marge serrat i l'àpiç agut a redonejat. Les cabezuelas estan agrupades en corimbes. Involucre cilíndric de 4 a 12 mm d'alt. Flors grogues, liguladas 3 o 4, del disc 5 a 8. El frut és una cipsela negruzca allargada i en forma de clava, en un vilano de dos escates aristiformes.[1]
Es distribuïx des del noroest de Mèxic fins a Guatemala,[2] en plans, camps i vores de carretera, aixina com en zones pertorbades de bosc mixt templat.[1]
Usos
Herbolaria
El pericón té diversos usos molt antics en la medicina tradicional de les seues regions d'orige. Una infusió de pericón s'usa en medicina tradicional para diverses dolències del aparat digestiu; es recomana contra el dolor abdominal, la diarrea, la disenteria, el bossada, entre uns atres.[3][4] Esta infusió també es recomana com a remei alternatiu contra afeccions del sistema nerviós central, com ansiolítico i sedante.[5][6]
Atres usos
El pericón també és àmpliament usat en la tradició de la tintoreria natural, ya que les seues parts aérees donen un agradable color mostaça als teixits.[7][8]
Folclore
El 29 de setembre, dia de San Miguel, en els estats mexicans de Mèxic, Jalisco, Morelos, Guerrero i Pobla s'elaboren creus fetes en esta flor, les que són penjades a les portes i finestres de les cases i automòvils.[9][10]
Noms comuns
Anisillo, atagote, cedrón, flor de xuchitl, hierbanís, herba anís, herba de núvols, herba de Sant Joan, herba santa, periquillo, racó, Santa María, Santa María de jardí, tatalencho, yerbanís, yauhtli.[3]
Taxonomia
Tagetes lluïda va ser descrita en 1794 per Antonio José de Cavanilles en Icones et Descriptiones Plantarum 3(2): 33, t. 264.[11]
Etimologia
Tagetes: nom genèric que prové de la mitologia etrusca Tages.[12]
lluïda: epítet llatío que significa "lluent, clara".[13]
Sinonímia
- Tagetes anethina Sessé & Moc.
- Tagetes florida Sweet
- Tagetes gilletii De Wild.
- Tagetes lluïda (Sweet) Voss
- Tagetes lluïda f. florida (Sweet) Voss
- Tagetes lluïda subsp. schiedeana (Less.) Neher
- Tagetes pineda La Clau
- Tagetes schiedeana Less.
- Tagetes seleri Rydb.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). Flora fanerogámica del Valle de Mèxic, Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 923. ISBN 978-607-7607-36-6. Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑ DE LA CREU BERANZA, BREMDA CAROLINA(2005).«CARACTERISACIÓ DE CINC EXTRACTES DE PLANTES MEDICINALS NATIVES DE GUATEMALA, VALIDADES CIENTÍFICAMENT».2005.Consultat el 07--08-2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Tagetes lluïda en Medicina tradicional de Mèxic». Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2013. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Vibrans, Heike (ed.): «Tagetes lluïda - ficha informativa». Malezas de Mèxic. CONABIO (14 de juliol de 2009). Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑ Pérez-Ortega, G., et al.(2016).«Tagetes lluïda Cav.: Ethnobotany, phytochemistry and pharmacology of its tranquilizing properties».Journal of Ethnopharmacology.181: 221–228.doi:10.1016/j.jep.2016.01.040.Consultat el 3 de setembre de 2020.(en anglés)
- ↑ «Comproven efecte tranquilisant del pericón i el cempasúchil», La Jornada, 10 de giner de 2018. Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ «Groc». Tintoreria Mexicana. Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «seues-creus-de-pericon-morelos.html Sant Miguelito i les seues creus de pericón (Morelos)». Consultat el 29 de setembre de 2015.
- ↑ Lavín #León, Teodoro. «El pericón, una tradició». Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 29 de setembre de 2015.
- ↑ «Tagetes lluïda». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Everett, Thomas H. (1982). The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture, Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Tagetes lluïda en PlantList
Bibliografia
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.
[[Categoria:#Condiment de Mèxic]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tagetes lucida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.