Tèmenos

En l'Antiga Grècia, un tèmenos (en grec τέμενος, ‘recint’)[1] era un terreny delimitat i consagrat a un deu, exclós d'usos seculars.
Història
Molts santuaris chicotets consistien senzillament en un tèmenos en un altar i sense temple. Casi sempre calia sometre's a una purificació abans de poder penetrar en ell. Per eixemple, les legions romanes no podien entrar en Roma sense abans haver-se purificat de la sanc derramada. El tèmenos estava compost per vàries parts com els propileus, l'altar, temple, tesors, estoas, etc.
Anterior en el temps és el concepte de tèmenos com la porció de terra assignada a un domini oficial, especialment d'un rei (basileos) i cap (anax), o un tros de terra d'us comú dedicada a un deu, un santuari, una arboleda sagrada o un recint sagrat: les carreres dels Jocs Píticos es dien tèmenos, la sagrada vall del Nilo és la Νείλοιο πῖον τέμενος Κρονίδα, l'Acrópolis d'Atenes és el ἱερὸν τέμενος (d'Atenea). Esta paraula deriva del verp grec τέμνω (temnō), "tallar";[1] en plural: τεμένη, temene. El primer testimoni registrat és en grec micénico et-em-no, escrit en Llineal B.[2]
El concepte de tèmenos va sorgir en les cultures clàssiques mediterrànees com un espai reservat per a l'adoració dels deus. Alguns autors ho han utilisat aplicat a un bosc sagrat,[3] aïllat de l'espai de la vida quotidiana, mentres que uns atres ho apliquen a zones de santuaris urbans.[4]
Carl Gustav Jung relaciona el tèmenos en el fascinant círcul màgic, que actua com un «espai quadrat» o «lloc segur», a on es pot «treballar» mentalment.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 τέμενος Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, en perseus (en anglés)
- ↑ Palaeolexicon, Word study tool of ancient languages (en anglés)
- ↑ David S. Whitley, Reader in Archaeological Theory: Post-processual and Cognitive Approaches, 1998, Routledge. ISBN 0-415-14160-5
- ↑ Carla M. Antonaccio. An Archaeology of Ancestors: Tomb Cult and Hero Cult in Early Greece. Rowman & Littlefield, 1995. ISBN 0-8476-7942-X
- ↑ Jung, C.G. (1968). Psicologia i alquímia, paràgraf. 63. Cf. també: II. Símbols onírics del procés de individuaació, 3. El simbolisme dels mana-les.
Bibliografia
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».- Molyneaux, Brian Leigh & Piers Vitebsky (2000). Sacred Earth, Sacred Stones: Spiritual Site And Landscapes, Ancient Alignments, Earth Energy. London, England: Duncan Baird Publishers. ISBN 1-903296-07-2.
- Jung, C.G. (1944). Psicologia i alquímia, Obra completa, Volum 12, Madrit: Editorial Trotta. ISBN 978-84-8164-704-4 / ISBN 978-84-8164-717-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Témenos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.