Surveyor 7

Surveyor 7

Surveyor 7 va ser el sèptim i últim mòdul d'aterrisage llunar del programa nortamericà Surveyor no tripulat enviat per a explorar la superfície llunar. Va ser llançat el 7 de giner de 1968. Va transmetre a la Terra un total de 21.091 imàgens.

Surveyor 7 va ser la quinta i última nau espacial de la série Surveyor per a conseguir un aterrisage llunar suau. Els objectius d'esta missió eren realisar un aterrisage suau (en un àrea ben separada de la maria per a proporcionar un tipo de fotografia del terreny i una mostra llunar significativament diferents de les d'atres missions topogràfiques); obtindre imàgens de TV post-aterrisage; determinar les abundància relatives dels elements químics; manipular el material llunar; obtindre senyes de dinàmica d'aterrisage; i obtindre senyes de reflectivitat tèrmica i radar. Esta nau espacial tenia un disseny similar al dels instruments anteriors, pero duya més equipament científic, inclosa una cambra de televisió en filtres polarisadors, un muestreador de superfície, imants de barra en dos almohadillas per a les pates, dos imants de ferradura en la cullera de superfície i espills auxiliars. Dels espills auxiliars, tres es varen usar per a observar àrees baix de la nau espacial, un per a proporcionar vistes estereoscópicas de l'àrea de la mostra de superfície, i sèt per a mostrar el material llunar depositat en la nau espacial. La sonda va aterrisar en la superfície llunar el 10 de giner de 1968, en la vora exterior del cràter Tycho. Les operacions varen començar poc despuix de l'aterrisage suau i es varen terminar el 26 de giner de 1968, 80 hores despuix de la posada del sol. El 20 de giner, mentres la nau encara estava a la llum del dia, la cambra de TV va observar clarament dos rajos làser apuntant des del costat nocturn de la mija lluna, un des del Observatori Nacional Kitt Peak, Tucson, Arizona, i l'atre en Table Mountain en Wrightwood, Califòrnia.

Les operacions en el segon dia llunar varen ocórrer del 12 al 21 de febrer de 1968. Els objectius de la missió es varen complir completament en les operacions de la nau espacial. El dany de la bateria es va sofrir durant la primera nit llunar i el contacte de transmissió va ser posteriorment esporàdic. El contacte en Surveyor 7 es va perdre el 21 de febrer de 1968.

Es va planejar que fora visitat per la missió cancelada de l'Apolo 20, no obstant Skylab i les retallades presupostàries posteriors ho varen impedir.

Fotomosaico panoràmic del lloc d'aterrisage del Surveyor 7.

Surveyor 7 va ser la primera sonda que va detectar el tènue resplandor en el horisó llunar despuix de l'anochecer, que ara es pensa que és llum reflectida pel pols de la lluna.

Instruments científics

Televisió

La cambra de TV consistia en un tubo vidicón, lents de distància focal de 25 i 100 mm, obturadores, filtres polarisadors i iris montats casi verticalment i superats per un espill que podia ajustar-se en motors pas a pas per a moure's tant en azimut com en elevació. Els filtres de polarisació varen servir com a analisadors per a la detecció de medicions de la component de llum polarisada linealment dispersada des de la superfície llunar. La cobertura fotograma a fotograma de la superfície llunar va proporcionar una vista de azimut de 360 graus i una vista en alçat d'aproximadament +90 graus sobre el pla normal a l'eix de la cambra A a -60 graus baix d'este mateix pla. Es varen usar modos d'operació de 600 llínees i 200 llínees. El modo de 200 llínees es va transmetre a través d'una antena omnidireccional i va escanejar un quadro cada 61,8 segons. Una transmissió de video completa de cada image de 200 llínees va requerir 20 segons i va utilisar un ample de banda d'1,2 kHz. La majoria de les transmissions consistien en 600 imàgens de llínea, que varen ser telemetradas per una antena direccional. Els marcs varen ser escanejats cada 3,6 segons. Cada quadro va requerir nominalment un segon per a ser llegit des del vidicón i va utilisar un ample de banda de 220 kHz per a la transmissió. El ranc dinàmic i la sensibilitat d'esta cambra varen ser llaugerament menors que els de la cambra Surveyor 6. La resolució i la calitat varen ser excelents. Les imàgens de televisió es mostren en un monitor d'escanege llent cobert en un fòsfor de llarga persistència. La persistència es va seleccionar per a coincidir de forma òptima en la velocitat de fotogrames màxima nominal. Es va rebre un quadro d'identificació de TV per a cada fotograma de TV entrante i es va visualisar en temps real a una velocitat compatible en la de l'image entrante. Estes senyes es varen gravar en una gravadora de cinta magnètica de video i en una película de 70 mm. La cambra va transmetre 20.961 imàgens durant el primer dia llunar, del 10 de giner al 22 de giner de 1968. Del 12 de febrer al 14 de febrer, la cambra va ser operada en el modo de 200 llínees per la pèrdua d'agranada horisontal en el modo de 600 llínees. Durant el segon dia llunar, es varen transmetre 45 imàgens ans que la pèrdua d'energia ocasionara la suspensió de l'operació de la cambra.

• 
  Panorama de la superfície
• 
  Un àrea a 350 metros al noreste de la nau espacial que mostra un gran bloc d'aproximadament 5 metros d'ample i 2 metros d'alt
• 
  Roca motejada de 25 cm d'ample, a uns 2 metros de Surveyor 7
• 
  Fragment d'aproximadament 35 cm d'ample, a uns 7 metros del Surveyor 7

Analisador de superfície d'alfa-dispersió

L'analisador de superfície de dispersió alfa es va dissenyar per a medir directament l'abundància dels elements principals de la superfície llunar. L'instrumentació consistia en una font alfa (curio 242) colimada para irradiar una obertura de 10 mm de diàmetro en el fondo de l'instrument a on es trobava la mostra i dos sistemes de detecció de partícules carregades paraleles pero independents. Un sistema, que conté dos sensors, va detectar els espectres d'energia de les partícules alfa disperses des de la superfície llunar i l'atre, que conté quatre sensors, va detectar els espectres d'energia dels protones produïts per reacció (alfa i protón) en el material de la superfície. Cada conjunt de detector es va conectar a un analisador d'altura de pols. Un paquet d'electrònica digital, ubicat en un compartimiento de la nau espacial, telemétrico contínuament senyals a terra cada volta que l'experiment estava en funcionament. Els espectres contenien informació quantitativa sobre tots els elements principals en les mostres a excepció d'hidrogen, heli i liti. L'experiment va proporcionar 46 hores de senyes acumulades a partir de tres medicions de mostres de superfície llunar. Estes medicions varen ser d'una porció de la superfície llunar local no pertorbada, una roca llunar i un àrea extensament solcada d'arena de la superfície llunar. Les senyes es varen obtindre durant el primer i segon dia llunar, del 12 al 23 de giner de 1968 i del 13 al 21 de febrer de 1968.

L'instrument de retrodispersió alfa no es va implementar correctament. Els controladors de la missió varen utilisar en èxit la pinça de mostreig del sol de la superfície per a espentar l'instrument de retrodispersió alfa a la posició adequada per a portar a terme els seus experiments.

Muestreador de Superfície de Mecànica de Sols

El muestreador de superfícies mecàniques del sol va ser dissenyat per a arreplegar, excavar, raspar i trinchar la superfície llunar, i transportar el material de la superfície llunar mentres es fotografiava per a poder determinar les propietats de la superfície llunar. La mostra consistia principalment en una pala en un contenidor, una cuchilla esmolada i un motor elèctric per a obrir i tancar el contenidor. El peu pla de la pala incorpora dos imants de ferradura rectangulars incrustats. La pala es va montar en un braç de pantógraf que podria estendre's aproximadament 1,5 m o retraure's prop de l'accionament del motor de la nau espacial. El braç també podria moure's des d'un azimut de +40 graus a -72 graus o elevar-se 130 mm en motors. També podria caure sobre la superfície llunar baix la força proporcionada per la gravetat i un resort. La pala es va montar baix de la cambra de televisió en una posició que li permetia aplegar a l'instrument de dispersió alfa en la seua posició desplegada i tornar a desplegar-ho en una atra ubicació seleccionada. L'instrument va realisar 16 proves de rodament, sèt proves d'excavació de sangues i dos proves d'impacte. També va lliberar l'instrument de dispersió alfa quan no es va desplegar en la superfície llunar, sombreó este instrument i va moure este instrument per a evaluar atres mostres. El rendiment va ser impecable durant 36 hores d'operació entre l'11 de giner i el 23 de giner de 1968. L'instrument va respondre a órdens el 14 de febrer de 1968, que varen verificar que havia sobrevixcut a la nit llunar. El sistema d'energia, no obstant, no va poder soportar cap operació.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Exploració espacial|20px|Vore el portal sobre Exploració espacial]] Portal:Exploració espacial. Contingut relacionat en Exploració espacial.
• Programa Surveyor
• Programa Lluna
• Surveyor 1
• Surveyor 2
• Surveyor 3
• Surveyor 4
• Surveyor 5
• Surveyor 6