Soroll de color
Encara que el soroll és una senyal aleatòria, pot tindre característiques i propietats estadístiques. La densitat espectral (potència i distribució en l'espectre de freqüència) és una de les propietats que poden ser utilisades per a distinguir els diferents tipos de soroll. En esta classificació per densitat espectral es dona la terminologia en el nom de diferents tipos diferents colors, i és comú en diferents disciplines a on el soroll és un factor important (com en acústica, ingenieria elèctrica i física).
Depenent de la forma concreta que tinga la seua densitat espectral de potència (PSD, Power Spectral Density en anglés) es definixen varis "colors" per al soroll, fent un paralelisme entre les llongituts d'ona de l'espectre visible i les de l'espectre audible. D'esta forma, els infrasonidos (per baix de 20 Hz) s'equipararien al infrarrojo i els ultrasons (>20 kHz) en els ultravioleta. Per eixemple, un soroll que continga una distribució uniforme de l'espectre de freqüències seria "blanc", de la mateixa manera que el color blanc conté totes les freqüències de l'espectre visible, i un sò en major preponderancia de greus estaria "coloreado" al rosa, ya que els colors en major cantitat de freqüències baixes contenen major cantitat de roig.
Soroll blanc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Soroll blanc.
El seu PSD és constant, és dir, la seua espectre és pla en el domini llineal (gràfic incorrecte). La senyal conté totes les freqüèncias i totes elles tenen la mateixa potència. Per eixemple: la potència que conté la senyal en la banda 40 Hz - 60 Hz és igual a la continguda en la banda 4800 Hz - 4820 Hz per al soroll blanc
Com la PSD és constant, la senyal no està llimitada en banda i la seua potència és -teòricament- infinita. En la pràctica, es considera que una senyal és blanca si la seua PSD és constant en la banda de freqüència d'interés en l'aplicació. Una senyal l'espectre de la qual no siga pla es diu que està coloreada (autocorrelacionada).
Soroll rosa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Soroll rosa.
El seu PSD és directament proporcional a o dit d'un atre modo, el seu PSD decau 3 dB per octava a mida que pugem en freqüència en un gràfic en domini llineal (gràfic incorrecte), i es manté constant en un gràfic en domini logarítmic, que s'assembla a la forma en que escolta l'oït humà. L'espectre del soroll rosa és semblant a l'espectre mig acumulat de la música simfònica o d'instruments harmònics com el piano o l'orgue. És el més utilisat en sò en la calibración d'equips tals com PAs o monitors (més inclús que el soroll blanc) ya que l'oït humà necessita major energia per a percebre sons greus. De fet, el soroll rosa és percebut per l'oït humà més semblat a el "blanc" (en igual preponderancia de totes les freqüències) per les propietats de la membrana basilar mentres que el blanc es percebria coloreado al blau.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruido de color» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.