Anar al contingut

Solitut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La solitut[1] (del llatí solĭtas, -ātis) és un estat d'aïllament en el qual un individu es troba solament, sense acompanyament d'una persona o animal de companyia. Pot tindre orige en diferents causes, com la pròpia elecció de l'individu, l'aïllament impost per un determinat sector de la societat, pèrdua de sers volguts, una malaltia contagiosa, trastorns mentals, trastorns neurològics o circumstàncies d'ocupació o situació. Pot també entendre's per privacitat o privació voluntària de la companyia.[2]


Soletat adequada i inadequada

La soletat durant periodos més llarcs pot afectar a l'individu i sol ser percebuda com a desagradable, causant depressió, aïllament i reclusió, donant com resultat una incapacitat d'establir relacions en els demés. Els síntomes d'una soletat imposta i prolongada inclouen ansietat, alucinacions, o inclús distorsió de la percepció i el temps. No obstant, si be per a molts sol ser causa de depressió, per a uns atres la soletat no és alguna cosa deprimente.[3][4]

Els monges, per eixemple, la veuen com una forma d'allumenament espiritual. També hi ha filòsofs que, ademés de recomanar dur una vida tranquila i solitària, veuen la soletat com una forma d'alcançar l'excelència. Eixemple d'això és Arthur Schopenhauer, filòsof alemà que sostenia que «la soletat és la sòrt de tots els esperits excelents.»[5] També hi ha sicòlecs i psiquiatres que recomanen aprofitar i gojar dels temps de soletat, degut a que «nos permet descobrir-nos i donar-nos conte de quí som i qué volem»[6]

Un individu pot buscar la soletat física per a eliminar distraccions i concentrar-se o meditar més fàcilment.[7] Aixina i tot, no és el fi en sí mateixa, i una volta s'alcança suficient capacitat per a ignorar les distraccions, la gent es torna menys sensible ad elles i pot mantindre la concentració. Hi ha gent altament entrenada (com els monges budistes) que poden alcançar nivells de concentració superiors a pesar de les circumstàncies externes. Dita gent no desija interacció en el món físic: la seua atenció és únicament el seu propi món.

Les noves tecnologies conecten i socialisen pero distrauen i impedixen la concentració i el descans mental que es requerix per a poder assimilar continguts, planificar, crear i inclús llegir en profunditat. En eixe sentit, la soletat també és necessària per a una série de processos mentals que propicien l'equilibri personal.[8]


Tipologia

Diferències entre "sentir-se solament" i "aïllar-se socialment"

Existix una clara distinció entre abdós conceptes. Quan a una persona li afecta negativament la soletat (és dir, que se sent solament), li'l pensa per mig de la discrepància entre distints nivells d'interacció social necessaris i esperables, mentres que a una persona que li afecta positivament la soletat (és dir, que elegix aïllar-se socialment fent-se càrrec de la seua decisió) és simplement pensat com una falta de contacte en les persones.

Açò du a la premissa de que la soletat és, per lo tant, una experiència subjectiva; si una persona pensa que està sola, llavors està sola. Les persones poden sentir-se soles mentres estan en soletat o en mig d'una multitut. Lo que fa que una persona se senta sola és el fet de que necessiten més interacció social o un cert tipo d'interacció social que no està disponible actualment. Una persona pot estar en mig d'una festa i sentir-se sola per no parlar en suficients persones. A l'inversa, un pot estar sol i no sentir-se solament; encara que no hi ha ningú entorn, no està solament perque no hi ha desig d'interacció social. També s'ha sugerit que cada persona té el seu propi nivell òptim d'interacció social. Si una persona té molt poca o massa interacció social, açò podria dur a sentiments de soletat o sobreestimulación.[9]


De la soletat transitòria a la soletat crònica

Una atra tipologia important de la soletat és aquella centrada en la perspectiva de temps.[10] En este sentit, la soletat pot vore's com a transitòria (com a part d'un estat d'ànim esperable) o crònica (com una traça de la personalitat).

La soletat transitòria (com a estat d'ànim) és de naturalea temporal, causada per alguna cosa en l'ambient i que s'alivia fàcilment. La soletat crònica (com a traça) és més permanent, causada per la persona i no s'alivia en facilitat.[11] Per eixemple, quan una persona està malalta i no pot socialisar en amics, seria un cas de soletat transitòria. Una volta que la persona millorara, seria fàcil per ad ells aliviar la seua soletat. En canvi, aquella persona que se sent sola sense importar si està en una reunió familiar, en amics o sola; sense importar lo que ocórrega en l'entorn, l'experiència de la soletat sempre està ahí.


Sentiment positiu de soletat

Una persona que està experimentant una soletat positiva temporal en la contemplació d'un paisage de la naturalea.

La soletat pot tindre efectes positius en els individus. Un estudi va revelar que, encara que el temps que passava solament tendia a deprimir l'estat d'ànim d'una persona i aumentar els sentiments de soletat, també ajudava a millorar el seu estat cognitiu, com millorar la concentració. Ademés, una volta que el temps havia terminat, els estats d'ànim de les persones tendien a aumentar significativament.[12] La soletat també s'associa en atres experiències de creiximent positiu, experiències religioses i construcció d'identitat, com les missions solitàries utilisades en els ritos de passages per a adolescents.[13]

Aixina mateix, la soletat també pot eixercitar un paper important en el procés creatiu. En algunes persones, la soletat temporal o prolongada pot dur a una notable expressió artística i creativa, per eixemple, com va ser el cas dels poetes Emily Dickinson i Isabella vaig donar Morra, ademés de numerosos músics, com Glenn Gould.[14] Açò no implica que la soletat en sí mateixa assegure esta creativitat, sino que pot influir en l'artiste i és més provable que es presente en persones dedicades a activitats creatives.cita requerida


La soletat com a condició humana

L'existencialisme veu la soletat com l'essència del ser humà, essència en la que cada persona ve el món i viaja per la vida com algú separat. Per lo tant, molts filòsofs existencialistes emfatisen que, fer front a la soletat, acceptar-la i deprendre a dirigir-la en la pròpia vida en autonomia i satisfacció és considerada com una part inherent a la condició humana.[15]

Atres filòsofs, com Sartre, creuen en una soletat epistémica en la que la soletat és una part fonamental de la condició humana per la paradoxa entre la consciència de les persones que desigen un significat en la vida, l'aïllament i el no res de l'univers.[16] A l'inversa, atres pensadors existencialistes argumenten que es podria dir que els sers humans s'involucren activament entre sí i en l'univers mentres es comuniquen i creen, i la soletat és simplement la sensació d'estar aïllat d'este procés.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Salinger, el escritor solitario que conquistó la literatura moderna. (2010). Chile, Latinoamérica.: Diario de Cooperativa. Consultado el 16 de mayo de 2014, de http://www.cooperativa.cl/noticias/cultura/literatura/j-d-salinger/salinger-el-escritor-solitario-que-conquisto-la-literatura-moderna/2010-01-28/163536.html.
  3. ↑ Leslie Brokaw. (2012). The Power of Introverts, the Power of Quiet. Massachusetts Institute of Technology, EE. UU: Sloan Review. Consultado el 2 de mayo de 2014, de http://sloanreview.mit.edu/article/the-power-of-introverts-the-power-of-quiet/.
  4. ↑ Sherrie Bourg Carter. (2012). 6 Reasons You Should Spend More Time Alone. New York, NY.: Psychology Today. Información consultada el 12 de diciembre de 2013, de http://www.psychologytoday.com/blog/high-octane-women/201201/6-reasons-you-should-spend-more-time-alone.
  5. ↑ Vea las palabras de Arthur Schopenhauer, en: Lorraine C. Ladish. (2003). Aprender a querer: en la confianza, la igualdad y el respeto. España, Unión Europea.: Ediciones Pirámide, pág. 108.
  6. ↑ Según un análisis realizado por el Dr. Rodrigo Córdoba, psiquiatra y presidente de la Asociación Colombiana de Sociedades Científicas. Vea lo dicho en: La soledad no es tan mala como la pintan. (2014). Bogotá, Colombia.: Diario El Tiempo. Consultado el 9 de mayo de 2014, de http://m.eltiempo.com/vida-de-hoy/salud/la-soledad-no-es-tan-mala-como-la-pintan/9323584.
  7. ↑ Boullosa, N. (2012). La soletat, clau per a innovació i productivitat (estudi).Barcelona, Espanya: Faircompanies. Consultat el 8 de maig de 2014, de http://faircompanies.com/blogs/view/la-soletat-activa-la-productivitat-i-innovacion-estudis/.
  8. ↑ Harris, Michael (Marzo de 2018). solitut. Hacia una vida con sentido en un mundo frenético, Paidós, pp. 54-66. ISBN 978-84-493-3421-4. Consultat el 8 de enero de 2019.
  9. ↑ Suedfeld, P. (1989). «Past the reflection and through the looking-glass: Extending loneliness research», Loneliness: Theory, research and applications, Newbury Park, California: Sage Publications, pp. 51–6.
  10. ↑ de Jong-Gierveld, J.; Raadschelders, J. (1982). «Types of loneliness», Loneliness: A sourcebook of current theory, research and therapy, New York: John Wiley and Sons, pp. 105–19. ISBN 978-0-471-08028-2.
  11. ↑ Duck, S. (1992). Human relations (2nd ed.). London: Sage Publications.
  12. ↑ Larson, R.; Csikszentmihalyi, M.; Graef, R. (1982). «Time alone in daily experience: Loneliness or renewal?», Loneliness: A sourcebook of current theory, research and therapy, New York: John Wiley and Sons, pp. 41–53. ISBN 978-0-471-08028-2.
  13. ↑ Suedfeld, P. (1982). «Aloneness as a healing experience», Loneliness: A sourcebook of current theory, research and therapy, New York: John Wiley and Sons, pp. 54–67. ISBN 978-0-471-08028-2.
  14. ↑ Mar Abad (16/08/2016). «La soledad: un ingrediente clave de la creatividad».
  15. ↑ An Existential View of Loneliness - Carter, Michele; excerpt from Abiding Loneliness: An Existential Perspective, Park Ridge Center, September 2000
  16. ↑ Tomšik, Robert (2015). Relationship of loneliness and meaning of life among adolescents. In Current Trends in Educational Science and Practice VIII : International Proceedings of Scientific Studies, Nitra: UKF, pp. 66-7. ISBN 978-80-558-0813-0.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Solitut&oldid=1648783»