Anar al contingut

Sofriment animal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gallines ponedoras en una gàbia en bateria. Segons la Comissió Europea, més de 200 millons de gallines en l'UE viuen en gàbies.

El sofriment animal és l'experiència d'estats afectius negatius (com dolor, por, estrés o oix) per part d'animals no humans.[1] A diferència del concepte de benestar dels animals, que designa el marc normatiu i pràctic orientat a garantisar condicions de vida acceptables, el sofriment animal es referix al fenomen empíric de l'experiència d'estats negatius, els seus tipos, causes i magnitut.[2] Des de mediats del sigle XX, l'estudi científic de la sintiencia animal ha demostrat que un ampli ranc d'espècies posseïxen els substrats neurològics necessaris per a experimentar sofriment, lo que ha impulsat reformes llegislatives, debats ètics i moviments socials orientats a reduir-ho.[3]

El sofriment animal és objecte d'estudi de l'etologia, la neurociencia, la veterinària i l'ètica animal, i constituïx el problema central del camp del benestar dels animals. Les principals fonts de sofriment animal identificades en la lliteratura científica inclouen la ganaderia intensiva, l'experimentació en animals, les pràctiques d'oci en animals i els processos naturals que afecten als animals salvages.[2]

Bases científiques

Neurobiología del dolor animal

L'investigació en neurociencia ha establit que els vertebrats posseïxen nociceptors, vies nervioses ascendents i estructures cerebrals anàlogues a les que processen el dolor en els sers humans.[4] En mamífers i aus, la presència de sistemes d'opioides endógenos i les respostes conductuals davant estímuls nocius, com l'estalvi, la vocalisació i els canvis fisiològics, constituïxen evidència convergent de la capacitat d'experimentar sofriment.[5] En peixos, els treballs de Lynne Sneddon a partir de 2003 varen demostrar la presència de nociceptores en la trucha arcoíris i respostes conductuals complexes davant estímuls dolorosos, obrint un debat científic sobre la capacitat de sofriment en vertebrats aquàtics.[6]

Sintiencia en invertebrats

Investigacions recents han ampliat la discussió sobre la sintiencia als invertebrats. Estudis en cefalòpodes, especialment polps, han documentat comportaments indicatius d'experiència subjectiva, com l'estalvi condicionat d'estímuls nocius i la busca activa d'analgésicos.[7] En 2021, un informe encarregat pel Govern del Regne Unit i elaborat per Jonathan Birch i colaboradors de la London School of Economics va concloure que els crustacis decápodos i els cefalòpodes són sers sintientes, lo que va conduir a la seua inclusió en la Animal Welfare (Sentience) Act britànica de 2022.[8]

Declaracions científiques

En 2012, un grup de neurocientífico va firmar la Declaració de Cambridge sobre la Consciència, que va afirmar que els mamífers, les aus i atres animals posseïxen els substrats neurològics que generen la consciència.[3] En 2024, la Declaració de Nova York sobre la Consciencia Animal va ampliar este consens, afirmant que existix una possibilitat realista d'experiència conscient en tots els vertebrats i en molts invertebrats, i que quan existix tal possibilitat, hi ha una obligació de considerar els riscs per al benestar d'eixos animals.[9]

Tipos i manifestacions del sofriment animal

La lliteratura científica ha documentat i classificat diverses formes de sofriment que els animals experimenten en distints contexts. A continuació es descriuen els tipos principals, en especial émfasis en la ganaderia intensiva, que pel número d'individus afectats constituïx la font més àmpliament estudiada.[10]

Mutilacions i procediments dolorosos

En la ganaderia intensiva es practiquen de forma rutinària diverses mutilacions sense anestèsia ni analgèsia, documentades com a causants de dolor agut i, en alguns casos, crònic. Entre les més freqüents es troben el tall de picos en gallines ponedoras (per a previndre el picaje derivat de l'estrés de l'arrimerament), la castració de lechones i vedells, el tall de coes en porcs i ovelles, el descornado en vacuns i el tall de dents en lechones.[11] l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) ha recomanat en vàries ocasions l'us d'anestèsia o analgèsia en estos procediments, encara que la seua aplicació seguix sent minoritària en la pràctica.[12]

Confinament i restricció de moviment

El confinament en espais reduïts que impedixen l'eixercici de comportaments naturals és una de les formes de sofriment més esteses. Les gàbies en bateria per a gallines ponedoras proporcionen un espai aproximat de 550–750 cm² per au (inferior a un full A4), lo que impossibilita estendre les ales, anidar o perchar.[13] Segons senyes de la Comissió Europea, més de 350 millons de gallines ponedoras són mantingudes en l'Unió Europea, de les quals al voltant de 210 millons viuen en gàbies enriquides.[13] En Espanya, prop del 69 % de les ponedoras es crían en gàbia, una proporció molt superior a la mija europea del 40 %.[14]

Les cerdes reproductores són confinades en gàbias de gestació durant la major part de la seua vida reproductiva. Estes gàbies, de dimensions a penes superiors al cos de l'animal, impedixen que la cerda es done el regrés, camine o realise comportaments maternals com la construcció del niu.[15] Els vedells d'engordixca han segut tradicionalment criats en caixes individuals que restringixen el moviment i el contacte social, pràctica prohibida en l'UE des de 2007 pero encara vigent en atres països.[10]

Separació maternal forçada

En l'indústria làctea, els vedells són separats de les seues mares habitualment durant les primeres 24–72 hores de vida per a destinar la llet al consum humà. Tant les vaques com els vedells mostren senyals d'estrés agut despuix de la separació, incloent vocalisacions prolongades, agitació i disminució de la gana, comportaments que poden persistir durant dies.[16] En la producció porcina intensiva, els lechones són separats de la cerda a edats primerenques (freqüentment entre els 21 i 28 dies, front a un desmame natural que ocorreria entre els 3 i 4 mesos), lo que s'associa en conductes estereotipades i signes d'estrés tant en la mare com en les cries.[17]

Estrés ambiental crònic

Els animals en sistemes intensius estan exposts de forma crònica a condicions ambientals adverses. Les altes concentracions d'amoníac i metà en instalacions en ventilació insuficient provoquen irritament de les vies respiratòries, lesions oculars i malalties respiratòries cròniques, especialment en aus i porcs.[18] Estudis en naus avícoles han registrat concentracions d'amoníac que superen freqüentment les 25 ppm recomanades com a llímit d'exposició, lo que s'associa en queratoconjuntivitis, traqueítis i reducció de la funció inmunitario.[19] Atres factors d'estrés ambiental crònic inclouen l'allumenament artificial inadequat (cicles de llum excessivament prolongats per a maximizar la producció), el soroll constant, l'absència de substrat per a escarbar (en aus) o de materials manipulables (en porcs), i les temperatures extremes en instalacions sense climatisació adequada.[10]

Alteracions genètiques i creiximent forçat

La selecció genètica orientada a maximizar la producció ha generat llínees animals que experimenten sofriment derivat de la seua pròpia conformació corporal. Els pollets d'engordixca (broilers) moderns alcancen el pes de sacrifici en aproximadament 42 dies, front als 84 dies que requeria la mateixa espècie en la década de 1950. Este creiximent accelerat provoca trastorns musculoesqueléticos (com discondroplasia tibial i deformitat en les pates), insuficiència cardiovascular (síndrome de mort súbita i ascitis) i dermatitis de contacte per l'incapacitat de desplaçar-se.[20]

En les vaques lleteres d'alta producció, la selecció genètica per a incrementar el rendiment làcteu s'associa en una major incidència de mastitis, coixera i trastorns metabòlics. Els pavos d'engordixca han segut seleccionats fins al punt de que molts individus són incapaços de reproduir-se de forma natural pel seu tamany corporal.[10]

Sofriment sicològic i conductual

Els animals confinats desenrollen en freqüència comportaments estereotipats o anormals repetitius, indicatius de sofriment sicològic crònic. Entre els més documentats es troben el dentellege de barrots en cerdes engabiades, el picaje de plomes en gallines, el balancege repetitiu en elefants i grans simis en captivitat, i la natació circular en peixos de piscifactoría.[21] La privació de contacte social en espècies gregarias, l'impossibilitat de realisar comportaments naturals (com el bany de pols en gallines, el hozar en porcs o l'exploració de l'entorn en mamífers) i l'indefensió depresa derivada del confinament prolongat constituïxen formes adicionals de sofriment sicològic documentades en la lliteratura científica.[22]

Vore també

Referències

  1. ↑ Broom, Donald M.(1991).«Animal welfare: concepts and measurement».Journal of Animal Science.69(10): 4167-4175.doi:10.2527/1991.69104167x.
  2. ↑ 2,0 2,1 Dawkins, Marian Stamp (2008). The Science of Animal Suffering (vol. 114), pp. 937-945. doi:x 10.1111/j.1439-0310.2008.01557. x.
  3. ↑ 3,0 3,1 Francis Crick Memorial Conference (ed.): «The Cambridge Declaration on Consciousness» (7 de juliol de 2012). Consultat el 22 de febrer de 2026.
  4. ↑ Sneddon, Lynne O.; Elwood, Robert W.; Adamo, Shelley A.; Leach, Matthew C.(2014).«Defining and assessing animal pain».Animal Behaviour.97: 201-212.doi:anbehav.2014.09.007 10.1016/j. anbehav.2014.09.007.
  5. ↑ Bateson, Patrick(1991).«Assessment of pain in animals».Animal Behaviour.42(5): 827-839.doi:10.1016/S0003-3472(05)80127-7.
  6. ↑ Sneddon, Lynne O.(2003).«The evidence for pain in fish: the use of morphine as an analgesic».Applied Animal Behaviour Science.83(2): 153-162.doi:10.1016/S0168-1591(03)00113-8.
  7. ↑ Crook, Robyn J.(2021).«Behavioral and neurophysiological evidence suggests affective pain experience in octopus».iScience.24(3): 102229.doi:isci.2021.102229 10.1016/j. isci.2021.102229.
  8. ↑ London School of Economics (ed.): «Octopuses, crabs and lobsters recognised as sentient beings» (19 de novembre de 2021). Consultat el 22 de febrer de 2026.
  9. ↑ «The New York Declaration on Animal Consciousness» (19 d'abril de 2024). Consultat el 22 de febrer de 2026.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Webster, John (2005). Animal Welfare: Limping Towards Eden, Blackwell Publishing.
  11. ↑ Mellor, David J.; Stafford, Kevin J.(2000).«Acute castration and/or tailing distress and its alleviation in lambs».New Zealand Veterinary Journal.48(2): 33-43.doi:10.1080/00480169.2000.36156.
  12. ↑ EFSA (ed.): «Animal Welfare». Consultat el 22 de febrer de 2026.
  13. ↑ 13,0 13,1 Comissió Europea (ed.): «Farm Animals». Consultat el 22 de febrer de 2026.
  14. ↑ Directe al Paladar (ed.): «Espanya és el segon país de l'UE en més gallines ponedoras que viuen en gàbies». Consultat el 22 de febrer de 2026.
  15. ↑ EFSA Panel on Animal Health and Welfare(2014).«Scientific Opinion concerning a Multifactorial approach on the use of animal and senar-animal-based measures to assess the welfare of pigs».EFSA Journal.12(5): 3702.doi:efsa.2014.3702 10.2903/j. efsa.2014.3702.
  16. ↑ Weary, Daniel M.; Chua, Bintang(2000).«Effects of early separation on the dairy cow and calf: 1. Separation at 6 h, 1 day and 4 days after birth».Applied Animal Behaviour Science.69(3): 177-188.doi:10.1016/S0168-1591(00)00128-3.
  17. ↑ Orgeur, P.; Hi ha, M.; Mormède, P.(2001).«Behavioural and physiological effects of early weaning in pigs».Reproduction Nutrition Development.41(2): 151-162.
  18. ↑ Kristensen, Helle H.; Wathes, Christopher M.(2000).«Ammonia and poultry welfare: a review».World's Poultry Science Journal.56(3): 235-245.doi:10.1079/WPS20000017.
  19. ↑ Jones, I. K. M.; Wathes, C. M.; Webster, A. J. F.(2005).«Avoidance of atmospheric ammonia by domestic fowl and the effect of early experience».Applied Animal Behaviour Science.90(3-4): 293-308.doi:applaam.2004.08.009 10.1016/j. applaam.2004.08.009.
  20. ↑ Knowles, Toby G.; Kestin, S. C.; Haslam, S. M.(2008).«Leg disorders in broiler chickens: prevalence, risk factors and prevention».PLOS ONE.3(2): i1545.doi:posa.0001545 10.1371/journal. posa.0001545.
  21. ↑ Mason, Geòrgia J.(1991).«Stereotypies: a critical review».Animal Behaviour.41(6): 1015-1037.doi:10.1016/S0003-3472(05)80640-2.
  22. ↑ Latham, Naomi R.; Mason, Geòrgia J.(2004).«From house mouse to mouse house: the behavioural biology of free-living Mus musculus and its implications for laboratory housing».Applied Animal Behaviour Science.86(3): 261-289.doi:applanim.2004.02.006 10.1016/j. applanim.2004.02.006.

Bibliografia

  • Singer, Peter (1975). Lliberació animal, Harper Collins. ISBN 978-0-06-001157-4.
  • Regan, Tom (1983). The Case for Animal Rights, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-24386-6.
  • Dawkins, Marian Stamp (2012). Why Animals Matter: Animal Consciousness, Animal Welfare, and Human Well-being, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-958782-7.
  • Fraser, David (2008). Understanding Animal Welfare: The Science in its Cultural Context, Wiley-Blackwell.
  • Webster, John (2005). Animal Welfare: Limping Towards Eden, Blackwell Publishing.