Anar al contingut

Sistema de notació musical llatí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sistema de notació musical llatí és el sistema utilisat en Amèrica (llevat Estats Units), Espanya, França, Itàlia i Portugal per a nomenar les notes musicals per mig de les sílabes do, re, el meu, fa, sol, la i si.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:UtQueantLaxis-Arezzo-modern.svg
Melodia del himne a Sant Joan.

L'orige del nom de les notes del sistema llatí es troba en el Himne a Sant Joan Batiste escrit per el historiador lombardo Pablo el Diácono en el sigle VIII. De les primeres sílabes dels versos d'este himne es pren el nom les notes musicals de la notació llatina moderna, fet realisat per Guido de Arezzo en el sigle XI. Sigles més vesprada, Anselmo de Flandes va introduir el nom «si» per a la nota faltante, combinant les inicials de «Sancte Ioannes».

Posteriorment, en el sigle XVII, el musicólogo italià Giovanni Battista Doni va substituir la nota «ut» per «do», puix esta sílaba facilitava el solfeig per terminar en vocal. Va constatar que era difícil solfear en la nota «ut» ya que terminava en una consonante sorda, i va tindre l'idea de reemplaçar-la per la primera sílaba del seu propi llinage («do»). Una atra teoria afirma que potser provinga del terme dominus, que significa ‘senyor’ en llatí. En França encara se seguix usant ut per als térmens tècnics o teòrics (per eixemple trompette en ut o clé d'ut).

Nota Text original en llatí Traducció

ut
re
la meua
fa
sol
la
si

Ut queant laxis
Resonara fibris
El meura gestorum
Famuli tuorum
Solveu polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes.

Per a que puguen
exaltar a ple pulmó
les maravelles
estos siervo teus
perdona la falta
dels nostres llavis impuros
Sant Joan.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Específica
General