Setenil dels Cellers

Setenil dels Cellers és un municipi espanyol de la província de Càdis, Andalusia. El seu entramat urbà està declarat conjunt històric, el centre del qual està incrustat en el tajo format pel riu Guadalporcun al seu pas per la localitat. Forma part de la ruta dels pobles blancs, i està conectat a la llínea ferroviària Bobadilla-Algecires a través de l'estació de Setenil. Es troba a una altitut de 640 metros i dista 157 quilómetros de la capital de província, Càdis. En 2018 contava en 2732 habitants. L'extensió del seu terme municipal és de 82 km² i té una densitat de 36,45 hab/km².

Setenil dels Cellers forma part de l'associació Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019.

Història

En les coves de la localitat s'han trobat objectes que demostra que varen estar poblades fa 5000 anys

Segons la crònica de Bernáldez sobre la Reconquista, la pren de la vila de Setenil va ser fonamental per a la Corona castellana en el seu alvanç cap a Granada, encara que el lloc de 1407 no va proporcionar el frut desijat. Des d'aquell moment, Setenil va ser considerat casi inexpugnable, constituint una porta fonamental per a la reconquista del regne nazarí. Des dels temps de Juan II de Castella fins al regnat dels Reis Catòlics, es varen produir sèt llocs (d'ahí el nom de la ciutat, Septem nihil), sent l'últim, (el de 21 de setembre de 1484), el que va conduir a la victòria definitiva.

Baix domini cristià, Setenil va ser declarada vila de realengo, i va rebre dels monarques la Carta de Privilegis en 1501, a on es va dispondre un elevat número de franquícies i beneficis equiparables als que en eixe moment gojava Sevilla.

Despuix dels primers moments del repoblament i el repartimiento de cases i terres, Setenil va començar una nova etapa en la que els seus veïns, un bon número dels quals pertanyia a l'estament fidalc, tals com les famílies Ortiz, Zamudio o Guzmán, vivien dels cultius de la vinya i els cereals, de l'aprofitament del mont, de la ganaderia i de la peixca.

Vista general

Durant l'Edat Moderna, Setenil va alvançar i va continuar gojant d'una privilegiada situació entre els pobles de la serranía, només alterada ocasionalment per la presència de tropes que en diverses circumstàncies es aprovisionaron de la vila, en el consegüent perjuí econòmic per als seus habitants. Els setenileños posseïen una important iglésia, un hospital i un seminari que es va mantindre fins a mediats de el XVII. Va ser en este sigle quan, despuix de numerosos pleits, varen conseguir independisar-se de la ciutat de Ronda, per una real pragmàtica firmada en 1630.

L'entrada de el XIX va estar marcada per les lluites guerrilleres dels seus veïns, que units als d'atres pobles de la serranía gaditana, varen resistir davant el invasor francés que ocupava la Península. El procés desamortizador no va repercutir positivament en els habitants de Setenil, i els llauradors, buscant solucions que paliaren les seues dificultats econòmiques, es varen unir als moviments socials que havien escomençat a difondre's per la serra gaditana.

En l'actualitat, una volta superats els processos d'emigració de la segona mitat de el XX, Setenil continua desenrollant-se seguint les seues pautes tradicionals de signe fonamentalment agrícola, a les que s'unix l'aprofitament turístic d'un poble que per lo excepcional del seu entramat urbà, la bellea de les seues afores i lo singular de les seues festivitats es constituïx en un dels més atractius municipis de la província de Càdis.

Demografia

Setenil dels Cellers conta en una població de .

Gràfica d'evolució demogràfica de Setenil dels Cellers

Any	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011	2021
Població	1871	2907	2964	3312	3009	3573	3310	3748	4013	4206	5003	4647	5081	4013	3508	3194	2988	2928	2702

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població de el INE

En estos censos es denominava Setenil: 1842, 1857, 1860, 1877, 1887, 1897, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981 i 1991