Senaculum
Un senaculum (en plural, senacula) és un espai, cobert o a cel obert, usat en l'época de la República romana, a on es reunien els senadors fins que els magistrats que els havien convocat estimaven que alcançaven el número suficient per a que poguera escomençar la reunió.
Es mencionen quatre senacula en els texts antics en sis referències procedents de cinc autors diferents:[1] el de la Cúria Hostilia, el del temple de Belona, el cridat ad Portam Capenam[2] i un últim situat sobre la tossal Capitolina. Tots estan relacionats directament en un edifici davant del com es reunia regularment el Senat.
Funció
[editar | editar còdic]Quan un magistrat volia reunir al Senat, s'instalava sobre una cadira curul davant de les portes de la Cúria i enviava als heralts (praecones) per tota la ciutat per a anunciar la reunió imminent. Quan el quorum era suficient, açò és, quan el magistrat que havia convocat als senadors estimava que eren suficientment numerosos, estos últims entrabar en la Cúria i prenien assent. A diferència de la cúria, el senaculum no és un lloc inaugurat. Els intercanvis entre els senadors en eixe lloc no tenien un caràcter oficial, eren discussions preliminars dels debats que es desenrollaven en la cúria, espai consagrat (templum)[3]. Segons Valerio Màxim, a voltes era necessari esperar que els senadors es reuniren en el senaculum ya que ells es trobaven a sovint per a debatre els assunts d'estat[4]Plantilla:,[5].
Pero Valerio Màxim sembla exagerar esta tradició dels senadors a principis i mediats de la República de reunir-se en el senaculum. És més provable que es tractara de senadors d'edat que no podien assumir un mando militar o treballar en la pròpia ciutat[6]. Reunir-se en este espai els permetia fer valdre el seu estatus important i en el cas del senaculum de la Cúria Hostilia, assistir a jocs oferits en l'esplanada des d'un lloc alt, en lloc d'estar a nivell com el restant del Fòrum[6].
Ubicació
[editar | editar còdic]Senaculum de la Cúria Hostilia
[editar | editar còdic]El senaculum de la Cúria Hostilia, el més important[6], es trobava en les pendents de la tossal Capitolina, en les proximitats de la Graecostasis en el Comitium, davant del temple de la Concòrdia i la basílica Opimia (Senaculum supra Graecostasim, ubi aedis Concordiae et basilica Opimia[7])[5]Plantilla:,.[2] Este espai a cel obert, que no tenia cap construcció i a on només el sol estava nivellat, va desaparéixer en la reconstrucció i ampliació del temple de la Concòrdia baix Tiberio[5].
Senaculum ad Portam Capenam
[editar | editar còdic]Poc se sap del segon senaculum només que estava situat no llunt de la porta Capena, en l'exterior del recint serviano. Sembla ser un lloc relacionat en el temple del Honor i la Virtut. Segons Tito Livio, va servir a lo manco en l'any 215 a. C. durant la segona guerra púnica, poc despuix de la batalla de Cannas.[8] En estar situat fòra dels llímits del pomœrium, els magistrats encarregats d'un mando militar (cum imperi) podien reunir-se a fi de participar en els debats[3].
Senaculum del temple de Belona
[editar | editar còdic]Un tercer senaculum (tertium senaculum) estava situat en les rodalies del temple de Belona (citra aedem Bellonae[2]), en el Camp de Mart. Es va utilisar per a que el Senat es reunira per a debatre problemes que no podien ser celebrats en l'interior del pomœrium, fins que es va construir la Cúria de Pompeyo[5]. Segons Festo, el Senat rebia allí als embaixadors estrangers[9].
Senaculum del Capitolio
[editar | editar còdic]Un quarto senaculum es menciona solament per Tito Livio.[10] Devia servir per a reunions anuals del Senat en el temple de Júpiter Capitolino.
Referències
[editar | editar còdic]- Notes
- ↑ Varrón, Tito Livio, Valerio Màxim, Festo i Macrobio.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Festo: «'___protected_title_4___'___protected_title_5___fuisse Romae, in quibus senatus haberi solitus sit, memoriae Nicostratus in lliure, qui inscribitur de Senatu habendo. Unum, ubi nunc est___protected_title_6___'___protected_title_7___'___protected_title_8___in quo solebant magistrtatus dumtaxat cum senioribus deliberare ; alterum,___protected_title_9___'___protected_title_10___'___protected_title_11___'___protected_title_12___'___protected_title_13___in quo exterarum nationum legatis, quos in Vrbem admittere nolebant, senatus dabatur ».
- ↑ 3,0 3,1 Stouder, 2009, p. 179.
- ↑ Valerio Maximo, Factorum dictorumque memorabilium libri IX, II, 2, 6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Richardson, 1992, p. 348.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Beck, 2011, p. 216-217.
- ↑ Varrón, De Lingua Llatina, V, 156
- ↑ Tito Livio, Història romana, 23, 32, 2-3.
- ↑ Ryan, 1998, p. 20.
- ↑ Tito Livio, Història romana, XLI, 27, 7.
- Bibliografia
- (anglés) (1992) A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, p. 488. ISBN 0801843006.
- (francés) (2009).Veleia.(26)
- (anglés) (2011) Consuls and Res Publica (Holding High Office in the Roman Republic), Cambridge University Press.
- (anglés) Ryan, Francis X. (1998). Rank and participation in the Republican Senate, Franz Steiner Verlag.
- (anglés) (1987).The Classical Journal.83(1)
- 39-50.
Vore també
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Senaculum» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.