Selinunte (Cilicia)

Selinunte (Cilicia)

Selinunte (o també Selinos o Selinus, en grec: Σελινοΰς) va ser una antiga ciutat de la Cilicia Traquea (una de les seues principals ciutats costeres), extinta sede episcopal, situada en el golf de Antalya, en la costa sur d'Àsia Menor, prop de la ciutat actual de Gazipaşa (Turquia), i a 9 km a l'est de l'antiga ciutat d'Iotape.

És famosa en la Història per ser el lloc del decés de l'emperador Trajano. La ciutat estava situada en la ruta costera de Tarso a Attalia, escalant l'ala d'un tossal d'uns 200 m d'altura en la desembocadura del riu Selinus (en l'actualitat, cridat Haçimusa), que en l'época romana es va estendre als peus de dita tossal.

Història

Documentada per primera volta en tablillas asirias de el VI i citada per la majoria dels geógrafos clàssics des del Periple de Pseudo-Escílax en avant, Selinunte va seguir els avatars de la Cilicia Traquea o Asprosa des de el IV en avant, passant d'una satrapía del Imperi persa, en mans de reis cilicios locals, a l'imperi d'Alejandro el Gran. A la seua mort, Cilicia va ser disputada pels seus successors, els Diádocos, quedant en mans dels lágidas en els seus disputes en els seléucidas. En l'any 197 a. C. va ser una de les ciutats cilicias preses per Antíoco III el Gran en el curs de la quinta de les Guerres Síries.

Selinunte va ser un dels refugis dels famosos pirates cilicios que varen aprofitar les dificultats dels seléucidas en la República de Roma, fins que Pompeyo els va derrotar en el 67 a. C. i va enquadrar a Cilicia com província romana. Ya en l'Imperi romà i en l'any 117 d. C., el 8 d'agost, va fallir en Selinunte l'emperador Trajano, a la seua tornada de la guerra contra els Parts. Despuix d'este fet, la ciutat va conéixer el seu major esplendor gràcies als honors rebuts pels successors de Trajano (en particular, pel seu successor i nebot, Adriano, que va manar construir en la ciutat un cenotafio en honor del seu tio), rebatejada com Trajanópolis com atesten monedes i inscripcions, pero per poc temps, puix la ciutat va ser coneguda en el seu antic nom de Selinunte com a sèu episcopal dependent del metropolita de Seleucia Isauria.

Selinunte en la Menuda Armènia cilicia. Apareix en la zona inferior esquerra del mapa, en el nom de Selinos, al costat d'Antioquía-Mikra, en la costa de la mar Mediterràneu.

En 269 els perses del sasánida Sapor I varen conquistar la ciutat, i ya en l'Imperi bizantí va ser presa pels isaurios durant el tumult del usurpador Leoncio contra l'emperador Zenón el Isaurio, a finals de el V. La ciutat va estar adscrita des de l'any 680 al Thema Carabisiano (o "dels barcos", de karabis, barco en grec), quan el port de la ciutat va perdre importància i la regió va ser abandonada a la seua sòrt, fins que despuix de la derrota bizantina en la batalla de Manzikert (1077) a mans els selyúcidas, va quedar en poder del Regne armeni de Cilicia, fins que en 1225 Selinunte va ser conquistada definitivament pel sultà selyúcida Keykubad I del Sultanato de Rüm, i desapareixeria de l'història.

La ciutat i el seu entorn no abandonarien ya el poder turc, i a partir de llavors es va denominar Selinti. En la descomposició del Sultanato de Rüm, la costa cilicia incloent Selinti va ser controlada per un dels Beylicatos turcs de Anatolia, el Beylicato de Karaman, que va ser integrat en l'Imperi otomà en 1472 per Gedik Ahmet Pachá, comandant naval del sultà Mehmet II. En el XVII, el viager Evliya Çelebi dona notícies de Selinti com un grup de 26 llogarets, en una cuidada mesquita a la vora de la mar junt a un moll per a barcos de Chipre, en verdes montanyes darrere. Hui en dia, en la planura aluvial del riu Haçimusa a uns 4 km de la costa, es troba la ciutat de Gazipasa.

Restants arqueològics

Cenotafio de Trajano, en realitat un caravasar medieval selyúcida, en Selinti

El tossal sobre la que s'assentava la ciutat, junt a la desembocadura de l'actual Haçimusa, presenta al sur un escarpado penya-segat a la mar, i cap al nort, una forta pendent cap al riu, als peus del qual es troben els principals restants que es corresponen en la ciutat romana.

Al nort de la ciutat hi ha restants de mampostería que formaven les murallas, un aqüeducte que creuava el riu i les marismas que el propi riu formava en la seua desembocadura, i que duya aigua de manantial als banys de la ciutat, uns edificis dels que queden alguns restants en l'actualitat, ademés del graderío desgastat d'un chicotet teatre que aprofitava la pendent del tossal. A l'est es troben els restants, en mampostería, de la necròpolis de la ciutat, junt en els fonaments d'una chicoteta iglésia. Restants de columnes semienterradas i en doble renc marquen el camí que des de la ciutat conduïa a l'antic port, segons pareix (i a diferència del modern, que està situat al nort, en la desembocadura del riu) situat al sur de la ciutat.

El principal element arqueològic de Selinunte és un gran edifici rectangular rodejat de columnes que es manté en peu, cridat Quiosc Sekerhane pels naturals, que ha segut històricament confòs en el cenotafio de Trajano: encara que la columnata pot adscriure's a l'época clàssica, en la seua forma actual el quiosc es correspon en un caravasar o pabelló de caça medieval selyúcida, que provablement ocupa el lloc de l'antic cenotafio, que va ser, pels restants que queden, una estructura d'orde corintio espoliada per a reutilisar les seues pedres.

En l'Acrópolis del cim del tossal se situen els restants d'una iglésia i un ben conservat castell del senyor armeni de la ciutat, una fortalea de el XII que, més vesprada, baixe el nom de Castelo Lombardo, va servir de base estable a comerciants italians.

Bibliografia

• G. E. Bean: Selinos (Gazipasa, formerly Selinti) Turkey. En: The Princeton encyclopedia of classical sites. Princeton University Press, Princeton 1976.
• Elisabeth Rosenbaum; Gerhard Huber; Somay Onurkan: A survey of coastal cities in Western Cilicia. Preliminary report. Ankara 1967, S. 29–35; 53–58.