Segon tractat romà-cartaginés
Aparència
Gràcies a Polibio, se sap de l'existència d'un segon tractat romà-cartaginés. En el primer tractat romà-cartaginés, de l'any 508/507 a. C. es varen definir les esferes d'interessos de Roma i Cartago, quedant excloses les intervencions de Cartago en el Lacio.
El segon tractat data de l'any 348 a. C. i és un calc del primer, en l'inclusió d'algunes noves ciutats. Per part cartaginesa, es varen afegir a la llista Tir i Útica. Els principals punts eren els següents:
- Els romans no poden comerciar ni construir en la costa norteafricà, ni en Cerdenya. Solament se'ls perme repostar en cas de força major, en una estància llimitada com a màxim a cinc dies, en cas de tempestat.
- Romans i cartagineses s'obliguen a respectar als ciutadans aliats de la part contrària.
- Els ciutadans romans seran tractats igual que els cartagineses en Cartago i en la part cartaginesa de Sicília. Els ciutadans cartagineses seran tractats igual que els romans en Roma.
- Els cartagineses poden atacar ciutats independents del Lacio per a guanyar presoners i botí, pero si conquisten la ciutat, la deuen entregar a Roma.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segundo tratado romano-cartaginés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.