Anar al contingut

Sedenión

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sedenion-Fano Tesseract.gif
Una visualisació d'una extensió 4D al octonión cúbic,[1] mostrant les 35 tríades com hiperplanos a través del vèrtiç real (e0) de l'eixemple de sedenión dau

En àlgebra abstracta, els sedeniones formen un àlgebra 16-dimensional sobre els número real i s'obtenen aplicant la construcció de Cayley-Dickson sobre els octoniones.

Com en els octoniones, la multiplicació de sedeniones no és conmutativa, ni associativa. Pero al contrari que els octoniones, els sedeniones no tenen ni tan sols la propietat de ser un àlgebra alternativa. No obstant, tenen la propietat de ser potència-associatius.

Els sedeniones tenen el 1 com element neutre i inverses per a la multiplicació, pero no són un àlgebra de divisió, ya que tenen divisores del zero.

Tot sedenión és una combinació llineal dels sedeniones unitaris e0,e1,e2,e3,...,e15 que formen la base del espai vectorial dels sedeniones. Cada sedenion pot representar-se de la forma

x=x0e0+x1e1+x2e2++x14e14+x15e15.

La taula de multiplicació d'estos sedeniones unitaris és la següent:

× 1 i1 i2 i3 i4 i5 i6 i7 i8 i9 i10 i11 i12 i13 i14 i15
1 e0 i1 i2 i3 i4 i5 i6 i7 i8 i9 i10 i11 i12 i13 i14 i15
i1 i1 −1 i3 i2 i5 i4 i7 i6 i9 i8 i11 i10 i13 i12 i15 i14
i2 i2 i3 −1 i1 i6 i7 i4 i5 i10 i11 i8 i9 i14 i15 i12 i13
i3 i3 i2 i1 −1 i7 i6 i5 i4 i11 i10 i9 i8 i15 i14 i13 i12
i4 i4 i5 i6 i7 −1 i1 i2 i3 i12 i13 i14 i15 i8 i9 i10 i11
i5 i5 i4 i7 i6 i1 −1 i3 i2 i13 i12 i15 i14 i9 i8 i11 i10
i6 i6 i7 i4 i5 i2 i3 −1 i1 i14 i15 i12 i13 i10 i11 i8 i9
i7 i7 i6 i5 i4 i3 i2 i1 −1 i15 i14 i13 i12 i11 i10 i9 i8
i8 i8 i9 i10 i11 i12 i13 i14 i15 −1 i1 i2 i3 i4 i5 i6 i7
i9 i9 i8 i11 i10 i13 i12 i15 i14 i1 −1 i3 i2 i5 i4 i7 i6
i10 i10 i11 i8 i9 i14 i15 i12 i13 i2 i3 −1 i1 i6 i7 i4 i5
i11 i11 i10 i9 i8 i15 i14 i13 i12 i3 i2 i1 −1 i7 i6 i5 i4
i12 i12 i13 i14 i15 i8 i9 i10 i11 i4 i5 i6 i7 −1 i1 i2 i3
i13 i13 i12 i15 i14 i9 i8 i11 i10 i5 i4 i7 i6 i1 −1 i3 i2
i14 i14 i15 i12 i13 i10 i11 i8 i9 i6 i7 i4 i5 i2 i3 −1 i1
i15 i15 i14 i13 i12 i11 i10 i9 i8 i7 i6 i5 i4 i3 i2 i1 −1

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Octonions». math.ucr.edu. Consultat el 2024-08-21.


Referències

[editar | editar còdic]