Sant Genaro (1761)

El Sant Genaro (a voltes escrit Sant Jenaro) va ser un navío de llínea espanyol, líder de la seua classe homònima, en portes previstes en proyecte inicialment per a 60 canons nominals, sent construït en la Real Drassana de L'Habana. D'acort en els estàndars britànics, el buc quedava categorizado com a navío de quarta classe. Segons el seu porte en canons, el buc quedaria classificat igualment com a navío de quarta classe, seguint normes espanyoles. Atres fonts senyalen que la seua artilleria era de 64 canons des del moment de la seua construcció. L'única travessia que va realisar este buc va ser des del seu captura en L'Habana fins a Kinsale, resultant afonat en la costa sur d'Irlanda a conseqüència d'un temporal. El Sant Antonio, que també va resultar capturat, va anar l'atre component de la seua classe. Abdós components de la classe no figuren en els llistats de navío confeccionats per Artiñano i de Galdácano, en haver un buit entre 1759 i 1766 sobre les dates de construcció es referix.

Construcció

La posada de quilla es va iniciar en el Real Drassana de L'Habana en 1760, sent botat el 27 de novembre d'eixe mateix any o be casi un any més vesprada, segons les fonts. El disseny del buc va respondre al sistema de construcció «a l'anglesa», desenrollat per Jorge Juan. Sense encara haver segut assignat formalment a l'Armada espanyola, va ser capturat en 1762, despuix de la qual cosa els britànics varen elevar la seua artilleria fins als 64 canons nominals, lo que va canviar la seua categoria a tercera classe, segons el seu criteri de classificació. No obstant lo anterior, atres fonts senyalen que el Sant Genaro sí s'havia entregat a l'Armada prèviament a l'esclat dels combats, sent el seu comandant D. Manuel Briceño, lo que sugerix que l'assignació a l'Armada es faria a tota pressa davant l'inminencia de les hostilitats. En atres fonts s'afirma que estava en reparació en drassana, pero no en construcció, per a a continuació afirmar que s'estaven terminant despuix de la seua botadura, en una construcció llenta per la falta de fusta. El seu cost de producció va ascendir a la cantitat de 81 620 pesos, dels quals la major partida va correspondre al valor de la fusta dura, cedre i taulons en un cost de 18 966 pesos.

Historial de servici

El Sant Genaro encara estaria pendent d'entrega a l'Armada espanyola quan es va desnugar la batalla per la pren de L'Habana en 1762. El capità de navío D. Manuel Briceño estava pendent de l'assignació del Sant Genaro, que va quedar destinat en la defensa del Castell de la Punta, quedant el Sant Genaro junt en atres bucs fondejat en l'ensenar de Atarés. La seua missió, junt en atres bucs, va ser la de defendre el terreny circumdant que rodejava la muralla pel costat de terra, des de la Tenaza fins a la Porta de Terra; per a això es varen ubicar el dia 10 de juny en el estero del Pont Nou, en l'ensenar de Atarés, els navío Amèrica i Sant Genaro i, més vesprada, el Aquilón.

La flota britànica, al mando de l'almirant George Pocock, va capturar el barco quan va prendre la ciutat el 13 de agost de 1762. El buc va resultar incendiat com a conseqüència de l'acció, pero no lo suficient per a no considerar reparar-ho i assignar-ho els britànics a la seua flota. En esta derrota, els espanyols varen perdre dotze navío, casi el 20% del total de navío de l'Armada en 1762.

Port de Kinsale en 1714, lloc del naufragi del Sant Genaro. El derelicte quedaria a una profunditat de 24 braces (avall, dreta).

Sir George Pocock va entregar el mando de la flota a el Honorable Augustus Keppel, qui para llavors havia segut ascendit a Almirant del Blue Squadron; i, en el Namur, Culloden, Temple, Devonshire, Marlborough, Infant, Sant Genaro (60), la fragata particular Asunción (50), i varis atres assuts espanyols i uns cinquanta transports, va salpar cap a Anglaterra el 3 de novembre. A unes siscentes milles a l'oest de Land's End (el punt més occidental de Cornualles), l'esquadra es va dispersar per una violenta airegada procedent de l'est. Dotze dels transports varen naufragar, encara que les seues tripulacions varen poder salvar-se despuix de ser rescatades. El Temple va córrer una sòrt similar, naufragant el 18 de decembre de 1762. El Culloden i el Devonshire provablement haurien corregut la mateixa sòrt de no haver tirat per la broda molts dels seus canons. Part de la flota va aplegar a Kingsale [sic]. L'atra part, que va permanéixer en alta mar, va sofrir terribles privacions per fam, sigau i malaltia. l'Almirantazgo es va preocupar tant que va enviar vàries fragates en busca de Pocock qui, no obstant, va poder aplegar sano y salvo a Spithead el 13 de giner de 1763, no podent evitar el Sant Genaro el seu fatal destí a pesar d'allaugerar pes tirant artilleria per la broda abans d'internar-se en la rada de Kinsale.

Vore també

• Construcció naval espanyola del sigle XVIII
• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
• Llista de bucs capturats en el sigle XVIII (en anglés)]

Bibliografia

• (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
• (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).

• (1902) «III Rendició de L'Habana (1762)», Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2005) L'Armada Real Espanyola de l'Ilustració, Institut de Història i Cultura Naval.
• (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.
• (2006).Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.(94)ISSN 0212-467-X.Consultat el 2026-03-22.
• (2015).Dendra mèdica.14(2)ISSN 1889-8203.
• (2018) La Drassana de L'Habana en el sigle XVIII. Història i construcció naval (1700-1805), Publicacions Oficials del Ministeri de Defensa. ISBN 978-84-9091-331-4.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Minnesota: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.