Rada (nàutica)
.JPG){kind=link}
Una rada és una baïa en l'entrada angosta que permet fondejar a una flota. Històricament han segut usades com ports naturals, al poder els barcos tirar el ancora en elles. Es tracta d'un àrea tancada en una obertura a la mar, més estreta que una baïa o un golf. Si l'obertura a la mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seua extensió no pot confondre's en un estuari.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Protegit de les corrents de ressaca i de les marees, pot usar-se com un lloc fòra de port a on els bucs poden fondejar en una seguritat raonable, sense arrastrar o perdre l'ancora, mentres esperen la seua tanda per a entrar al port de destí.[2] Es pot crear artificialment per mig d'espigones o dics. Les rades naturals oferixen abric segur front a les tormentes i s'usen freqüentment com a bases navals. Un rada no està tancada, la seua zona de anclaje, està oberta als vents de l'mar.[3]
Eixemples
[editar | editar còdic]Hi ha molts ports que tenen el seu orige en rades, per a denominar-les se'ls afegia el nom local. (Fremantle, Riu de Janeiro, Sant Diego, Sant Francisco, Sídney).
- TUN Bizerta
- FRA Boulogne-sur-Mer (artificial)
- FRA Brest
- ENG Carrick Roads
- FRA Cherburgo (artificial)
- SUI Ginebra (en el Llac Lemán, d'aigua dolça)
- [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Hampton Roads, Virginia
- FRA Rada de Lorient
- JAP Nagasaki
- FRA Tolón
- FRA Villefranche-sur-Mer
- SCO Scapa Flow
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Roadstead: Extensive Definition». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2018. Consultat el 18 de decembre de 2016.
- ↑ United States Army technical manual, TM 5-360. Port Construction and Rehabilitation. Washington: United States. Government Printing Office, 1964.
- ↑ Walker, George K. Definitions for the Law of the Siga: Terms Not Defined by the 1982 Convention. Leiden: Martinus Nijhoff Publishers, 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rada (náutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.