Salmo salar
El salmón comú o salmón de l'Atlàntic (Salm salar; o Salm salar sebago) és una espècie de peix eurihalino (marina i d'aigua dolça) de la família dels salmónidos, distribuït pel nort del oceà Atlàntic, tant en la costa este de Norteamérica com en la costa d'Europa, aixina com pel oceà Àrtic, el mar Bàltica, el mar Mediterrànea i el mar Negra.[1]
Anatomia
[editar | editar còdic]Este peix gran i poderós, que pot alcançar els 150 cm de llongitut màxima,[2] té de 3 a 4 espines en la aleta dorsal i atres 3 a 4 en l'aleta anal, ademés de numerosos radis blans.[1] Presenta cos fusiforme, en escamas menudes.[3] Els adults, quan viuen en la mar, tenen l'esquena de color vert azulado en un recobriment plateado i uns pocs punts pero, durant el periodo reproductor, en aigua dolça, perden la coberta de camuflage plateada i es tornen de color marró rojós a verdoso, en un motejat roig a taronja, molt palesa en els machos. Pel contrari, els alevines que descendixen dels rius (a la mar) tenen poc menys d'una dotzena de punts de color violeta azulado en els laterals, en menuts punts rojos entre ells.[3]
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]Se li pot trobar de forma natural en molts dels països que banya el nort de l'oceà Atlàntic i totes les costes europees, ademés de que ha segut introduït pel ser humà en la República Checa, Suïssa, Argentina, Austràlia, Chile i Nova Zelanda.[1]
Migració per a la reproducció
[editar | editar còdic]Són peixos d'aigües fredes i anádromos, que viuen en la mar prop de la costa i remonten els rius quan aplega l'hora de la reproducció, para desovar en la capçalera del riu. La major part de les seues vides la passen en aigua dolça quan són menuts: fins a sis anys poden passar en el riu, per a despuix descendir a la mar, a on permaneixen menys de quatre anys fins a l'edat de reproduir-se.[3]
S'ha comprovat que els adults reproductors retornen al mateix riu en el que varen nàixer i varen passar els seus primers anys de vida, a on es reproduïxen, i tornen a descendir pel riu fins a l'mar. Un percentage d'entre 3 % i 10 % sobreviu al desove per a tornar a reproduir-se una segona volta, en la seua majoria femelles.[1] El seu gran olfat els permet trobar el camí fins al riu a on varen nàixer, i s'òbrin pas contra la corrent. La femella deposita els ous en el llit del riu, en fondos de grava, poc profunts, en aigües mogudes i en oxigen.
Alimentació
[editar | editar còdic]Els alevines, en el riu, s'alimenten fonamentalment d'insectes aquàtics, moluscs i crustacis, sent esta una fase de creiximent llent.[4] Els adults, en la mar, s'alimenten de calamars, gambes i peixos, sent els eixemplars de gran tamany depredadors de grans peixos marins, que els proporcionen un creiximent molt ràpit durant la seua fase marina; els adults que remonten els rius per a reproduir-se no s'alimenten durant la seua migració.[3]
Depredadors
[editar | editar còdic]Estos peixos solen tindre com els seus archi depredadors els orsos pardos, els llops, els rabosots, les àguiles, les gavines, les llúdries marines, les foques, les orcas i els taburons de Groenlàndia.
Importància per a l'humà
[editar | editar còdic]El salmón comú és molt apreciat pel seu valor nutricional i alcança un alt valor en el mercat.[5] A voltes es captura en rets pero, sobretot, s'crío en piscifactoría prop de la costa, a on s'han obtingut eixemplars d'1,5 m de llarc.[1]
Una de les malalties més importants que els afecta és la cridada anèmia infecciosa del salmón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Page, L. M. i B. M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, EE. UU. 432 p.
- ↑ Robins, C. R. i G. C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, EE. UU. 354 p.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Rochard, I. i P. Elie, 1994. «La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne.» Pp. 1-56. En J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État dones connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeaux, França. 115 p.
- ↑ Scott, W. B. i M. G. Scott, 1988. «Atlantic fishes of Canada.» Ca. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
- ↑ Sumaila, O. R., A. D. Marsden, R. Watson i D. Pauly, 2007. «A global ex-vessel fish price database: construction and applications.» J. Bioeconomics 9: 39-51.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salmo salar.
Wikispecies té un artícul sobre Salmo salar.- Salmo salar en l'ITIS.
- Plantilla:FishBase species
- Ficha de S. salar en FishBase
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salmo salar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.