Somniosus microcephalus
El taburó de Groenlàndia (Somniosus microcephalus), cridat també tollo de Groenlàndia o taburó boreal, és una espècie d'elasmobranquio escualiforme pertanyent a la família Somniosidae.[1] És una de les espècies més grans de taburó, rondant entre els sis i sèt metros de llongitut. Comunament es troba en el nort del oceà Atlàntic i l'oceà Glacial Àrtic, al voltant de Groenlàndia i Islàndia.[2] Està estretament emparentat en el tollo negre dormilón.
En un promig de longevitat d'uns 272 anys,[3] el taburó de Groenlàndia pot viure fins a 512 anys,[4] sent el vertebrat més longeu del món.[5] El seu sobrenom de taburó dormit es deu a la seua llentitut a l'hora de desplaçar-se, ademés de la seua casi total ceguera.[6]
Característiques i hàbitat
El taburó de Groenlàndia és una espècie característica del abisme polar, i pot viure en profunditats de fins a 2000 metros.[6] La seua dieta es basa principalment en peixos, calamars i mamífers marins com focas i morsas, encara que s'han examinat els estòmecs d'alguns taburons de Groenlàndia i s'han trobat restants de caribúés, cavalls i inclús parts d'un alce.[7]
En freqüència, viu en un copépodo paràsit (Ommatokoita elongata) que s'instala en la còrnea del seu ull, alimentant-se del teixit ocular, provocant al taburó una ceguera parcial. El copépodo és una criatura bioluminiscente, i és possible que tinga la funció simbiòtica d'atraure als assuts del taburó com si fora una enza de peixca, açò és sugerit pel fet de que estos taburons normalment són llents, no obstant, s'han trobat assuts molt veloços (com a calamars) dins dels seus estòmecs.
Si be és sabut que els taburons de Groenlàndia carixen d'una bona vista, seguixen sent grans predadors dins del seu hàbitat, ya que tenen el sentit del olfat excepcionalment sensible i poden detectar als seus assuts a quilómetros de distància, incloent a cadàvers i restants animals que queden atrapats baix l'espessa capa de gèl que cobrix el mar.[8]
Longevitat
Segons l'estudi d'investigadors de l'Universitat de Copenhague, realisat entre 2010 i 2013[5] i publicat en la revista Science en 2016,[9] els taburons de Groenlàndia són els vertebrats més longeus del món, en una esperança de vida de casi 500 anys, encara que l'estudi senyala que el cicle de vida d'este taburó pot aplegar inclús fins als 512 anys.[6] Fins a la publicació del citat estudi, es pensava que el vertebrat més longeu era la ballena boreal,[10] el mamífer més longeu,[5] que compartix l'hàbitat del taburó de Groenlàndia en les aigües del Atlàntic Nort i del círcul polar àrtic.[6]
La seua longevitat pot deure's al seu llent desenroll, ya que creix prop d'un centímetro per any i pot tardar 150 anys en alcançar la madurea sexual.[3] Segons explica Manuel Collado, el director del Laboratori de Cèlules Mare en Càncer i Envelliment del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostela, «a temperatures tan baixes el metabolisme i l'activitat celular i dels teixits és molt menor, podríem dir que tot està ralentisat i per tant, el pas del temps és més llent».[5]
Segons indica l'estudi «L'esperança de vida d'un taburó de Groenlàndia només és superada per la de la pechina d'Islàndia» que ha aplegat a viure 507 anys.[3]
Les conclusions de l'estudi es varen basar en l'anàlisis de carbono 14 efectuat sobre el cristalí de l'ull[10] de 28 femelles mortes que havien segut capturades per accident,[3] i que permet obtindre elements sobre l'edat per les traces de radiacions atòmiques en els seus teixits provinents de les proves nuclears[5] realisades despuix de la década de 1950.
Els dos taburons més grans de l'estudi tenien una llongitut de 4,93 m i 5,02 m, i tenien «edats propenques a 335 anys i 392 anys respectivament», segons els investigadors.[3][5]
Vore també
- Anex:Taxonomia dels taburons
- Hákarl - plat islandés a pur de carn curada de taburó
Referències
- ↑ Plantilla:WoRMS species
- ↑ Històries → Abisme → Criatures Abissals dels Oceans Polars. Animal Planet Llatí. com
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Els taburons de Groenlàndia poden viure fins a 400 anys.» [1] archivat en Wayback Machine. MSN. Consultat el 17 d'agost de 2016.
- ↑ «No, els científics no han trobat un taburó naixcut en 150» (en és). www. nationalgeographic. com. es. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2020. Consultat el 31 d'agost de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «El taburó que viu quatre sigles.» El País.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «El vertebrat més vell del món pot tindre uns 400 anys». Eltiempo. Consultat el 12 d'agost de 2016.
- ↑ «Juvenile Greenland sharks Somniosus microcephalus (Bloch & Schneider, 1801) in the Canadian Arctic».Polar Biology.38(4)
- 493-504.doi:10.1007/s00300-014-1610-i.
- ↑ Animal Planet A l'Extrem: "Taburons". Animal Planet.
- ↑ Nielsen, Julius et al. «Eye lens radiocarbon reveals centuries of longevity in the Greenland shark (Somniosus microcephalus).» Science, 11 d'agost de 2016.
- ↑ 10,0 10,1 «El taburó de Groenlàndia, nou récort de longevitat entre els vertebrats.» Servici d'Informació i Notícies Científiques (SINC). Consultat el 17 d'agost de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Somniosus microcephalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.