Sagalaso
Sagalaso (en llatí Sagalassus, en grec Σαγαλασσός) era una ciutat de Pisidia (en l'actual Turquia), situada uns 100 km al nort de l'actual Antalya a una altitut compresa entre 1.450 i 1.700 m, que va gojar d'esplendor en l'Antiguetat i que va desaparéixer en el VII a conseqüència d'un terremot.
Sagalaso està situada a 7 km al nort de la ciutat d'Aglasun en la província de Burdur. Està en l'ala sur del Mont Akdag dels monts Tauros i a una altitut d'1.450 a 1.600 metros.
Actualment, el jaciment arqueològic de Sagalaso constituïx potencialment tot un revulsiu econòmic i turístic per a la regió de Anatolia a on es troba. Els arqueòlecs han trobat un important teatre, quatre fonts monumentals, una basílica bizantina, estàtues, palaus, dos àgoras, muralles, temples, etc.
Història
[editar | editar còdic]Els primers restants d'ocupació humana es remonten a uns 12 000 anys a. C. i el lloc va estar ocupat pels hititas i existixen documents hititas que es referixen a un lloc montanyós de Salawassa, en el XIV a. C. Pero la ciutat va ser fundada realment cap al 2000 a. C. per tribus pisidias que vivien de la ganaderia. La posició de la ciutat, ademés de la facilitat defensiva que oferia el lloc, li permetia controlar un port important dels Tauros occidentals.
Sagalaso era una de les ciutats més riques de Pisidia quan Alejandro Magne la va conquistar en el 333 a. C., en el seu camí a Pèrsia. Tenia una població d'uns pocs mils de habitants. Despuix de la mort d'Alejandro, la regió va formar part dels territoris d'Antígono I Monoftalmos, possiblement també dels de Lisímaco de Tracia, els seléucidas de Síria i dels Atálidas de Pérgamo. Sagalassos va conéixer llavors una ràpida helenizaació que es va manifestar en particular en la construcció de numerosos monuments, tals com dos àgores, un senat de 200 de senadors, un temple dòric de Zeus i una font en la que els arqueòlecs es varen sorprendre en constatar, despuix de desescombrar la zona, que encara funcionava. Els habitants de Sagalaso i de la seua regió, la tradició guerrera de la qual tenia reputació, suministraven mercenaris als sobirans helenísticos sobretot als Lágidas.
En el periodo romà Sagalaso era la verdadera capital de Pisidia i entre els sigles I i III, va gojar d'una gran prosperitat. Tenia gran reputació la seua producció ceràmica.
Augusto va fer construir una carretera que unia Sagalaso directament en el port de Perge, mentres que baix Tiberio, va ser erigida una porta monumental en l'entrada meridional de la ciutat. En el II, un ric ciutadà, Tito Flavio Neó, va finançar la construcció d'una gran biblioteca a la que es va afegir un soberp mosaic en el IV. La biblioteca està hui parcialment reconstruïda gràcies al treball dels arqueòlecs. En la mateixa época es varen construir unes termes romanes en una superfície de més de 1000 hectàrees.
A partir de el VI, la ciutat va sofrir una série de calamitats. En 518 va ser parcialment destruïda per un terremot. Despuix de ser reconstruïda va ser diezmada per una epidèmia entre 541 i 543. Els àraps varen fer incursions en la ciutat cap al 640. Un últim seisme en el VII, va carrejar la dispersió dels habitants, molts dels quals es varen refugiar en la veïna ciutat (7 km) de Aglasun. Recoberta progressivament per l'erosió, Sagalaso va ser sepultada baix varis metros de terra.
Va ser descoberta a principis de el XVIII (en 1706), per l'explorador francés Paul Lucas. A partir de 1990 varen ser mampreses vàries campanyes d'excavacions per l'arqueòlec belga Marc Waelkens.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sagalaso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.