Anar al contingut

SMS Blücher

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
SMS Blücher
Per a la travessia de la Segona Guerra Mundial vore Blücher (1939).

Artícul bo


El SMS Blücher[Nota 1] va ser l'últim travessia acorazar construït per la Marina Imperial alemana (Kaiserliche Marine). El seu disseny buscava adequar-se a les característiques que l'inteligència alemana va creure incorrectament que eren les especificacions dels travessies de batalla britànics de la classe Invincible. El Blücher va ser més gran que les anteriors travessies acorazar i va portar armament més pesat, pero no va aplegar a igualar el tamany i artilleria de les travessies de batalla que varen reemplaçar a les travessies acorazar en les armada britànica i alemana. El navío va rebre el seu nom del mariscal de camp Gebhard Leberecht von Blücher, comandant del eixèrcit prusiano que va enfrontar i va derrotar a Napoleón en la batalla de Waterloo en 1815.

El Blücher va ser construït en les drassanes Kaiserliche Werft de Kiel entre 1907 i 1909, i va entrar en servici l'1 d'octubre d'este últim. Va servir en l'I Grup de Reconeiximent de la Marina Imperial la major part de la seua carrera, incloent la primera part de la Primera Guerra Mundial. Va prendre part en l'episodi del bombardeig a les ciutats costeres angleses de Scarborough, Hartlepool i Whitby, i en l'atac a Great Yarmouth, en 1914.

En la batalla del Banc Dogger, el 24 de giner de 1915, el Blücher va ser alcançat per proyectils de les travessies de batalla britànics de l'esquadró comandado pel almirant David Beatty i els danys rebuts varen reduir significativament la seua velocitat. L'almirant Franz von Hipper, comandant de l'esquadró alemà, va decidir abandonar el Blücher a merced de els barcos que els perseguien a fi de poder conservar els seus navío més valiosos. Baixe un intens fòc dels barcos britànics, el Blücher va ser afonat i la seua tripulació començada a rescatar pels destructors anglesos. No obstant, les operacions de rescat es varen tindre que interrompre quan un dirigible zeppelín alemà, que va confondre el maltrecho Blücher en un barco anglés, va començar a bombardejar-los. Les víctimes exactes de l'afonament de el SMS Blücher no es coneixen, pero el seu número oscila entre 747 i 1000.

Disseny

[editar | editar còdic]

Les travessies acorazar alemans, coneguts com Großi Kreuzer, varen ser dissenyats per a diversos requeriments, com enfrontar-se a les forces de reconeiximent d'armades enemigues o combatre en la primera llínea de batalla.[1] El primer d'ells, el SMS Fürst Bismarck, va ser enviat d'urgència a China per a fer front al Alçament dels bóxers en 1900. Les següents travessies acorazar, en excepció dels dos classe Scharnhorst, varen servir en la flota en les forces de reconeiximent.[2]

El 26 de maig de 1906 el Reichstag va autorisar els fondos per al Blücher junt en els de els dos primers acorazar classe Nassau. Encara que el seu tamany i la seua artilleria superarien notablement les anteriors travessies acorazar, per al Blücher es va conservar esta designació a fi d'ocultar el seu verdader potencial.[3] Ordenat en el nom provisional «I», el seu disseny va estar directament inspirat en les travessies acorazar que en eixa mateixa época es construïen en el Regne Unit, i que serien els seus rivals en el mar. Els alemans esperaven que els britànics armaren les seues naus en sis o huit canons de 230 mm,[4] per lo que ells varen aprovar un disseny en dotze canons de 210 mm en sis torretes, lo que suponia molt més poder de fòc que els anteriors classe Scharnhorst, que solament equipaven huit canons de 210 mm.[5]


Una semana abans d'autorisar-se definitivament la construcció del Blücher, l'agregat naval alemà va conseguir fer-se en informació detallada dels nous navío britànics, cridats classe Invincible. El HMS Invincible portava huit canons de 305 mm, i pronte es va reconéixer que estos eren un nou tipo de barcos de guerra, que en el temps varen ser classificats com travessies de batalla. Quan varen eixir a la llum els detalls d'este barco anglés era massa vesprada per a redissenyar el Blücher i tampoc hi havia fondos per a això, per lo que es va continuar en lo programat.[6] Açò va significar provablement que el Blücher estava obsolet abans inclús d'iniciar-se la seua construcció i va anar ràpidament superat per les travessies de batalla de la Marina Imperial, el primer dels quals va anar el SMS Von der Tann, ordenat en 1907.[7] A pesar de tot açò, el Blücher sempre va servir en l'esquadró de batalla alemà.[Nota 2][4] El cost últim del Blücher per al govern alemà va ser de 28 532 000 marcs d'or alemans.[8]

Característiques generals

[editar | editar còdic]
El Blücher abans de la guerra.

El Blücher media 161,1 metros en la llínea de flotació i 161,8 m en total. El seu mànega alcançava els 24,5 metros, que en les rets anti-torpedo a abdós costats del buc s'estirava fins als 25,62 m. El seu calat era de 8,84 m en proa i d'alguna cosa menys, 8,56 m, en popa. El seu desplaçament era de 15 842 tonellades mètriques segons els dissenys i de 17 500 t com a màxim. El seu caixco va ser construït en dos bastidors travessers i llongitudinals, en tretze mamparos i un doble fondo que cobria aproximadament el 65% de la seua llongitut.[9]

Els documents dels archius navals alemans generalment resalten el seu escàs inclinament i desplaçament suau en el mar.[9] No obstant, va sofrir un greu bamboleo, i en el timó pressionat, escorava fins a 10 graus de la vertical i perdia un 55% de velocitat. El seu centre de carena era d'1,63 m. El navío contava en una tripulació de 41 oficials i 812 mariners, en 14 oficials i 62 mariners adicionals quan va servir com buc insígnia. Portava vàries chicotetes embarcacions, incloent quatre pots, tres barcaças, dos llanchas i dos yolas.[9]

Propulsió

[editar | editar còdic]

El Blücher va ser equipat en tres màquines de vapor de triple expansió vertical i quatre cilindres. Cada motor movia un propulsor, dels quals el hèliç central tenia un diàmetro de 5,3 metros i les dos exteriors alcançaven fins a 5,6 m, tot guiat per un únic timó de direcció. Els tres motors varen estar separats en sales de màquines individuals. En sis calderes de tipo marí per habitació, el barco va contindre un total de 18 calderes de carbó que ho impulsaven, d'acort al disseny, a 24,5 nucs, encara que en les proves de mar esta sifra es va incrementar fins als 25,4 nucs. A la velocitat de travessia de 12 nucs, el Blücher podia navegar 6600 milles nàutiques (12 200 km), distància que es reduïa a 3250 milles (6000 km) si alvançava a 18 nucs. El buc va ser planejat per a portar 900 tonellades mètriques de carbó, encara que els espais buits del caixco permetien fins a 2510 tonellades mètriques. El suministrament elèctric era proporcionat per sis turbogeneradores que produïen 1000 kW a 225 volts.[9] La major potència que va alcançar mai el motor alternatiu d'un buc de guerra varen ser 43 886 hp, marcats pel Blücher durant els seus proves de mar en 1909.[10]

Armament

[editar | editar còdic]

El Blücher va estar equipat en dotze canons de dispar ràpit SK L/45 de 210 mm[Nota 3] en sis torretes bessones: un parell en popa, un atre en proa i dos parells més de torretes volades a abdós costats de la superestructura. Els canons eren alimentats en un total de 1020 proyectils o 85 dispars cada u.[9] Cada proyectil pesava 108 kg i media 61 cm de llongitut.[11] Els canons podien ser baixats 5 graus i elevats 30; el seu alcanç màxim era de 19 100 metros.[9] La seua velocitat de dispar podia aplegar a les 4 o 5 rondes per minut.[11][12]

Aixina mateix, el buc tenia una bateria secundària de huit canons de dispar ràpit SK L/45 de 150 mm montats en casamatas MPL C/06,[13][14] quatre disposts en el centre del barco i a abdós costats.[9] Estos canons podien disparar a objectius a 13 500 metros de distància,[12] i disponien per a això de 1320 proyectils de 45,3 kg[14] (165 cada u) disparats a un ritme sostingut de 5 a 7 dispars per minut.[13] Eren insertats en una càrrega propulsora RPC/12 de 13,7 kg de pes i cartuig de latón.[13] Els canons disparaven a una velocitat de 835 metros per segon[12] i s'esperava que pogueren servir per a 1400 detonació abans de ser reemplaçats.[13]


Ademés d'açò, la travessia acorazar va contar en 16 canons de tir ràpit SK L/45 de 88 mm, emplaçats en casamatas i en montage pivotante. Quatre d'ells es trobaven prop del pont, quatre en proa, sengles en popa i els restants en la superestructura posterior. Els seus 3200 proyectils[9] disparats a una ritme de 15 per minut pesaven 10 kg[14] i es carregaven en una càrrega propulsora RPC/12 de 3 kg. La seua esperança de vida era de 7000 dispars[13] i el seu alcanç màxim de 10 700 metros.[14]

Com a complement, el Blücher va ser equipat en quatre tubos lanzatorpedo de 450 mm, un en proa, un atre en popa i els dos restants en els costats, tots per baix de la llínea de flotació. Per a la seua ocupació el navío portava 11 torpedos[9] en ogives de 110 kg que podien ser disparats a dos velocitats: 32 nucs en un alcanç de 2000 metros o 36 nucs en alcanç de 1600 metros.[14]

Blindage

[editar | editar còdic]
El Blücher en una postal de 1914.

De la mateixa manera que atres bucs alemans de l'época, el Blücher va ser equipat en acer cementado Krupp. La coberta blindada era d'entre 50-70 mm de gruixa, atres parts importants de la nau tenien encara més gruixa i el restant de menor rellevància contaven en blindage menys gros.[9] El cinturó blindat —des de la coberta fins a la llínea de flotació— alcançava els 180 mm per a protegir la maquinària, municions i atres equipaments importants. Este cinturó convergia en els extrems de la nau, pero en les zones sensibles es reforçava en una làmina de 30 mm de fusta de teca. Este cinturó blindat era complementat en un atre de protecció contra torpedos, de 35 mm, encara que este sol existia en la llínea central entre les torretes davantera i atrassera.[15]

La torre del timonel davantera era la part més fortament blindada de tot el barco, puix els seus laterals contaven en proteccions de 250 mm i el seu sostre de 80 mm. La torreta atrassera, no obstant, tenia un sostre en sol 30 mm de protecció i uns laterals en 140 mm, mentres que la torreta central estava protegida per 160 mm i les de les bateries principals en 80 mm en els seus sostres i 180 mm en els laterals.[9]

Historial de servici

[editar | editar còdic]

El Blücher va ser botat l'11 d'abril de 1908 i lloc en comissió en la flota l'1 d'octubre de 1909, servint com a buc escola de artilleros navals des de 1911. En 1914 va ser transferit a l'I Grup de Reconeiximent junt en les noves travessies de batalla SMS Von der Tann, SMS Moltke i el buc insígnia SMS Seydlitz.[9]

Bol en la Mar Bàltica

[editar | editar còdic]

La primera operació en que va prendre partix el Blücher va ser un infructuós bol en el Mar Bàltica contra forces russes. El 3 de setembre de 1914 el Blücher junt en sèt acorazar pre-dreadnought del IV Esquadró, cinc travessias i 24 destructorés varen navegar pel Bàltic intentant atraure una part de la sura russa per a atacar-la i destruir-la. La travessia llaugera SMS Augsburg es va trobar en les travessies acorazar Bayan i Pallada al nort de l'illa Dagö —hui Hiiumaa— i va intentar atraure'ls al Blücher per a que este els destruïra, pero els russos no varen caure en la trampa i en el seu lloc es varen retirar al Golf de Finlàndia. El 9 de maig l'operació es va donar per conclosa sense cap encontronazo per part de les sures enemigues.[16]

Bombardeig de Yarmouth

[editar | editar còdic]

El 2 de novembre de 1914 el Blücher, el Von der Tann i el Seydlitz, acompanyats de quatre travessies llaugeres, varen abandonar l'estuari del ric Jade i varen navegar fins a les costes del Regne Unit.[17] La floteta va arribar en amanecer del dia següent a Great Yarmouth i va bombardejar el seu port mentres la travessia llaugera Stralsund establia un camp de mines. El submarí britànic D5 va intentar respondre a l'atac pero va tocar una de les mines plantades i es va afonar. Poc despuix l'almirant al mando de l'incursió, Franz von Hipper, va ordenar tornar a aigües alemanes. En el camí una densa boira va ocultar la Baïa de Heligoland i els barcos varen rebre l'orde de detindre's fins que millorara la visibilitat i aixina poder navegar en seguritat entre les zones minades. No obstant, la travessia acorazar SMS Yorck va incórrer en un error de navegació i va penetrar en un camp de mines alemanes, colpejant una i provocant la seua explosió. Solament 127 dels seus 629 tripulants varen sobreviure al desastre.[17]

Bombardeig de Hartlepool, Scarborough i Whitby

[editar | editar còdic]

L'almirant Friedrich von Ingenohl, comandant de la Flota d'Alta Mar alemana, va decidir que deuria portar-se a terme un atre atac contra les costes angleses en l'esperança d'atraure alguns barcos de guerra de la Marina Real Britànica, la més numerosa del món llavors, i aixina destruir part dels seus efectius per a reduir la desigualtat numèrica.[17] A les 03:20 del 15 de decembre de 1914 el Blücher, més el Moltke, el Von der Tann, el Seydlitz i la nova travessia de batalla SMS Derfflinger, ademés de les travessies llaugeres Kolberg, Strassburg, Stralsund i Graudenz, junt en dos esquadrons de bucs torpederos, varen partir de l'estuari del Jade[18] i varen navegar en direcció nort, més allà de la baïa de Heligoland, fins a aplegar al far de Horns Reef, a on varen prendre rumbo oest. 12 hores despuix de la partida d'esta força, comandada per Franz von Hipper, també va deixar el Jade el gros de la Flota d'Alta Mar, que consistia en 14 dreadnoughts, 8 pre-dreadnoughts, dos travessies acorazar, 7 travessies llaugeres i 54 bucs torpederos. La seua missió era donar cobertura lluntana a les operacions del Grup de Reconeiximent de Hipper.[18]

El Blücher navegant.

El 26 d'agost de 1914 la travessia llaugera alemà Magdeburg havia encallat en el golf de Finlàndia i havia segut capturat per les forces russes, que aixina es varen fer en llibres de còdic usats per la flota alemana i en cartes de navegació de la Mar del Nort. Estos documents varen ser transferits a la Marina Real britànica, que des de llavors va poder decodificar els mensages alemans i conéixer per anticipat el bombardeig de Scarborough[18] i la data de la seua realisació. Els detalls exactes no eren coneguts pels anglesos, pero varen supondre que la flota alemana es mantindria segura en port com en l'incursió anterior. Les quatre travessies de batalla de l'almirant David Beatty, recolzat pel 3º Esquadró de travessies i el 1º esquadró de travessies llaugeres, junt en els sis dreadnoughts del 2º Esquadró de Batalla, es varen dirigir a emboscar la formació de Hipper.[19]


Durant la nit del 15 de decembre, el cos principal de la Flota d'Alta Mar es va trobar en destructors britànics. Tement la possibilitat d'un atac nocturn en torpedos, l'almirant Ingenohl va ordenar retirada.[19] Hipper no es va enterar de la decisió del seu superior i va continuar en els bombardejos. En aplegar a les costes britàniques est va dividir els seus barcos en dos grups: Seydlitz, Moltke i Blücher varen ser al nort per a atacar Hartlepool, mentres que el Von der Tann i el Derfflinger varen ser al sur per a bombardejar Scarborough i Whitby. De les tres ciutats, solament Hartlepool tenia bateries d'artilleria costera.[20] Durant a l'atac a Hartlepool, el Seydlitz va rebre tres impactes i el Blücher sis de les bateries costeres. Encara que el barco va sofrir pocs danys, 9 tripulants del Blücher varen morir i atres 3 varen ser ferits.[20] A les 09:45 del dia 16 els dos grups varen tornar a unir-se i varen començar la seua retirada cap a l'est.[21]

En eixe moment, les travessies de batalla de Beatty estaven en condicions de bloquejar la ruta triada per Hipper, mentres que una atra força venia en camí per a completar el sege. A les 12:25 les travessies llaugeres de el II Grup de Reconeiximent varen travessar les forces britàniques en busca de les de Hipper.[22] Un de les travessies del 2º Esquadró de travessies llaugeres va vore al Stralsund i va donar avís a Beatty, per lo que cinc minuts despuix est va tornar les seues travessies cap als alemans. Beatty va supondre que les travessies germanes eren la pantalla d'alvanç per als barcos de Hipper, pero les travessies d'est estaven 50 km per davant.[22] El 2º Esquadró de travessies llaugeres, que havia estat actuant de pantalla dels barcos de Beatty, es va destacar per a perseguir els barcos de Hipper, pero un mensage malinterpretado de les travessies britàniques ho va enviar de regrés a la seua posició de cobertura.[Nota 4] Esta confusió va permetre als navío alemans navegar al noreste de les forces britàniques i escapar d'elles.[22]

Tant britànics com a alemans varen estar molt desafortunats en encarar als seus oponents. La reputació de l'almirant Ingenohl va resultar sériament danyada pel seu timorata actitut, i el furiós capità del Moltke va dir que este havia ordenat retirada «perque tenia por d'onze destructors britànics que podien ser eliminats… Baix l'actual direcció no anem a conseguir res.»[23] El història oficial alemana critica a Ingenohl per no usar les seues forces llaugeres per a determinar el tamany de la flota britànica, indicant: «Es va decidir per una mida que no solament va posar en perill les seues forces desplegades front a la costa anglesa, sino que també va privar a la flota alemana d'una victòria segura.»[23]

Batalla del Banc Dogger

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Batalla del Banc Dogger (1915).
Les travessies de batalla Derfflinger, Moltke i Seydlitz, components junt al Blücher de l'I Grup de Reconeiximent de la Marina Imperial, en camí al Banc Dogger.

A primers de giner de 1915 varen saber en el comando naval alemà que barcos britànics estaven portant a terme reconeiximents en l'àrea del Banc Dogger. L'almirant Ingenohl es va mostrar contrari a destruir eixos barcos perque l'I Grup de Reconeiximent estava momentàneament debilitada mentres el Von der Tann permaneixia en dic sec per a manteniment periòdic. El contraalmirante Richard Eckermann, cap de l'Estat Major de la Flota d'Alta Mar, va insistir en l'operació, per lo que Ingenohl va cedir i va ordenar a Hipper dirigir-se en les seues travessies de batalla al Banc Dogger.[24]


El 23 de giner Hipper va partir en el Seydlitz al cap, seguit del Moltke, el Derfflinger i el Blücher, junt en les travessies llaugeres Graudenz, Rostock, Stralsund i Kolberg i 19 bucs torpederos de la V Floteta i les II i XVIII Miges Flotetes. El Graudenz i el Stralsund varen ser assignats a la cobertura davantera, el Kolberg i el Rostock a estribor i babor, respectivament. Cada travessia llaugera va contar en una mija floteta de bucs torpederos adjunta.[24]

Una volta més, l'interceptació de les senyals inalàmbriques alemanes va jugar un important paper. Encara sense tindre coneiximent exacte d'operació, l'inteligència britànica va deduir el moviment de les forces alemanes al Banc Dogger.[24] Per a combatre'ls el 1º Esquadró de travessies de batalla de Beatty, el 2º esquadró de travessies de batalla del contraalmirante Gordon Moore i el 2º esquadró de travessies llaugeres del comodoro William Goodenough varen ser a reunir-se a les 08:00 del dia 24 de giner en la Força Harwich del comodoro Reginald Tyrwhitt a 30 milles nàutiques al nort del Banc Dogger.[24]

A les 08:14 del dia 24 de giner la travessia alemana SMS Kolberg va divisar a la travessia llaugera Plantilla:HMS i a varis destructors de la Força Harwich.[25] El Aurora ho va desafiar en un reflector, per lo que el Kolberg ho va atacar i li va fer blanc en dos proyectils, a lo que el navío britànic va respondre impactant-li en atres dos dispars. Hipper va ordenar immediatament virar a les seues travessies cap a ells quan, casi al mateix temps, el SMS Stralsund va poder vore en lontananza, el noroest de la seua posició, una gran columna de fum. Això va ser interpretat com una gran força anglesa en direcció a la flota de Hipper,[25] al fil de la qual cosa el comandant va dir més vesprada:

La presència d'una força tan gran va indicar la proximitat d'atres seccions de la Marina Real Britànica, especialment despuix de revelar-se per les interceptació inalàmbriques la proximitat del 2º Esquadró de Travessies de Batalla… Això va anar també informat pel Blücher en la retaguàrdia de les llínees alemanes, a on hi havia obert fòc contra una travessia llaugera i varis destructors que venien darrere. Les travessies de batalla baixe el meu mando es trobaven, en vista del predominant vent [este-noreste], en posició de barlovent i en situació molt desfavorable des del principi.[25]


Hipper va prendre rumbo sur per a deixar arrere als navío britànics, pero va deure llimitar-se a alvançar a 23 nucs, la velocitat màxima del Blücher en eixos moments.[Nota 5] Les travessies de batalla britànics que els perseguien navegaven a 27 nucs, per lo que ràpidament varen alcançar als barcos germans. A les 09:52 el Lion, buc en que navegava Beatty, va obrir fòc contra el Blücher des d'una distància aproximada de 18 km, i poc despuix també varen començar a disparar el Queen Mary i el Tiger.[25] A les 10:09 els proyectils anglesos varen fer el seu primer blanc en el Blücher, pero dos minuts despuix els navío alemans varen tornar varis cañonazos, casi tots en objectiu en el Lion, des d'una distància de 16,5 km. A les 10:28 el Lion rep un cañonazo en la seua llínea de flotació que li obri un boquete pel que es cola aigua que inunda el seu depòsit de carbó[26] i casi al mateix temps des del Blücher conseguixen colocar-li un atre proyectil de 210 mm en la torreta davantera, dispar que si ben no va penetrar l'armadura va conseguir inutilisar el seu canó esquerre.[27] Sobre les 10:30 el Plantilla:HMS, quart buc de la llínea de Beatty, va entrar en un ranc efectiu sobre el Blücher i va obrir fòc. Solament cinc minuts despuix el ranc ya era de 16 km, moment en el que tota la flota de Hipper estava a tir dels bucs anglesos, per lo que Beatty va ordenar a les seues travessies de batalla entaular combat en els seus contrapartes germanes.[Nota 6]

Per a les 11:00 el Blücher ya havia segut tocat en numerosos proyectils pesats i estava sériament danyat, encara que pel costat anglés el Lion havia rebut el gros de les andanadas de les travessies Seydlitz, Derfflinger i Moltke i els seus proyectils li havien inutilisat dos dels seus tres dinamos i provocat l'inundació de la sala de màquines de babor.[28] 11:48 i entra en escena el Indomitable, que per orde de Beatty concentra el seu fòc en el ya molt maltrecho Blücher, que estava en flames i escorant a babor. Un dels supervivents va contar la destrucció que s'estava produint:

Els proyectils… varen perforar fins al quarto de calderes. El carbó en els almagasens estava ardint. I com les carboneras estaven mig buides, el fòc ardia alegrement. En la sala de màquines un proyectil va caure en l'oli i ho va rosar entorn en flames blaves i verdes… La tremenda pressió de l'aire resultant d'una explosió en un espai reduït va fer que este rugira per cada forat i s'obrira camí per qualsevol punt dèbil. Els hòmens varen ser colpejats per eixa terrorífica pressió d'aire i tirats a una mort horrible entre les màquines.[28]
El Blücher sossobrant mentres centenars dels seus tripulants s'aferren al costat de la travessia. Esta impressionant instantànea va ser presa des de la coberta de la travessia llaugera britànica Plantilla:HMS, un dels navío que es varen acostar al rescat dels nàufrecs i després va tindre que retirar-se per l'atac d'un dirigible alemà.


No obstant, tot va ser interromput per informes que afirmaven la presència d'uns submarins O-boot alemans per davant dels barcos britànics. Beatty ràpidament va ordenar maniobres d'evasió, lo que va permetre als germans aumentar la seua distància.[29] En este moment l'última dinamo operacional del Lion va fallar i el navío va haver de reduir la seua velocitat a 15 nucs, per lo que Beatty va ordenar a les travessies restants «rodejar la retaguàrdia de l'enemic», pero un fallo en la transmissió va provocar que solament s'atacara al Blücher.[30] Est continuava una resistència tenaz i havia rebujat ya l'atac de quatre travessies del 1º Esquadró de travessies llaugeres i atres quatre destructors. A pesar d'això, el buc insígnia del 1º esquadró de travessies llaugeres, el Aurora, va fer blanc en la travessia acorazar alemà en dos torpedos. En eixe punt tots els canons de les bateries principals del barco de la Marina Imperial, llevat l'atrassera, ya havien segut silenciats. Una andanada de sèt torpedos va ser llançada a quemarropa i va provocar el bolque del navío germà a les 13:13. En el transcurs de la batalla, el Blücher havia rebut entre 70 i 100 proyectils de gros calibre i varis torpedos.[31]

Mentres la travessia s'afonava els destructors britànics varen navegar cap a la seua posició per a intentar rescatar supervivents de les aigües. No obstant, el dirigible zepelín alemà L5 va confondre el seu barco naufragat en una travessia de batalla anglés i va tractar de bombardejar als destructors que se li acostaven, que es varen vore obligats a retirar-se.[30] Les sifres sobre el número de baixes de l'afonament del Blücher són molt diverses. Paul Schmalenbach va informar de que un total de 6 oficials de 29 i 275 mariners de 999 varen ser rescatats en vida de l'aigua, lo que supon un total de 747 fallits.[31] Les fonts oficials alemanes consultades per Erich Gröner establixen 792 morts en esta tragèdia,[9] mentres que James Goldrick afirma, sobre la base de documents britànics, que es varen rescatar 234 hòmens d'un barco que contava en al voltant de 1200 tripulants.[32] Entre els rescatats de la mar estava el capità de navío Erdmann, oficial al mando del Blücher, encara que va fallir de pulmonía durant el seu captiveri britànic.[30] Junt en ell, atres vint tripulants de la travessia varen morir sent presoners de guerra.[31]

La concentració del fòc britànic en el Blücher va permetre escapar als bucs Moltke, Seydlitz i Derfflinger.[33] L'almirant Hipper tenia l'intenció de donar el regrés en estes tres travessies i rodejar els barcos britànics en la finalitat d'aliviar al castigat Blücher, pero quan va saber que el seu buc insígnia també estava molt tocat, va decidir abandonar a la travessia acorazar.[30] Més tarde Hipper va explicar la seua decisió:

En la finalitat de socórrer al Blücher es va decidir intentar un moviment de flanquege… Pero com em varen informar de que en el meu buc insígnia les seues torretes C i D estaven inutilisades, estàvem inundats a popa i que solament teníem ya 200 proyectils pesats, vaig rebujar qualsevol idea d'ajudar al Blücher. Siga lo que anara, cap intervenció de la nostra Flota Principal hauria valgut, puix haguera donat lloc a majors pèrdues. El recobre al Blücher en un moviment de flanquege hauria dut a la meua formació entre les travessies de batalla britànics i els esquadrons de batalla que provablement estarien darrere.[30]

Para quan Beatty va recuperar el control sobre els seus bucs despuix de haver-se traslladat al Princess Royal, els barcos alemans havien pres una ventaja massa gran per a donar-los caça, per lo que a les 13:50 va cessar la persecució.[30] El Kàiser Guillermo II d'Alemània es va enfurir per la pèrdua del Blücher i l'afonament casi total del Seydlitz, i va ordenar a la Flota d'Alta Mar permanéixer en port. El contraalmirante Eckermann va ser destituït del seu càrrec i l'almirant Ingenohl es va vore obligat a dimitir. Li va substituir l'almirant Hugo von Pohl.[34]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «SMS» significa «Seiner Majestät Schiff», «Barco del seu Majestad» en espanyol.
  2. ↑ La doctrina naval alemana contemporànea entenia que una força exploradora devia estar composta per a lo manco quatre grans navío, o la mitat d'un esquadró. Sent el major buc no insígnia de la flota germana, el Blücher va ser freqüentment amprat com el quart barco.
  3. ↑ En la nomenclatura armamentística de la Marina Imperial alemana, «SK» (Schnellfeuerkanone) indica un arma de dispar ràpit, mentres que L/45 aludix a la llongitut del canó. En este cas, el L/45 és un arma de 45 calibres, és dir, que la seua llongitut és igual a 45 voltes el diàmetro del canó.
  4. ↑ Beatty havia intentat retindre només les dos travessies llaugers més retardats de l'esquadró de William Goodenough, pero l'encarregat de les senyals del Nottingham les malinterpretó pensant que l'orde incloïa a tot l'esquadró, i aixina ho va transmetre a Goodenough, que va ordenar als seus bucs tornar a les seues posicions de cobertura per davant de les travessies de batalla de Beatty.
  5. ↑ A lo llarc de la guerra la Marina Alemana va sofrir una escassea crònica de carbó d'alta calitat. Com a resultat, les calderes dels bucs de guerra no varen poder funcionar al màxim de la seua capacitat. Per eixemple, en la batalla de Jutlandia la travessia de batalla Von der Tann, que estava equipat per a alcançar una velocitat de 27,5 nucs (51 km/h), va estar llimitat a només 18 nucs (33 km/h) durant prou temps per este motiu.
  6. ↑ El Lion en el Seydlitz, el Tiger en el Moltke, el Princess Royal en el Derfflingler i el New Zealand'' en el Blücher.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Staff, p. 3
  2. ↑ Gardiner & Gray, p. 142
  3. ↑ Gardiner & Gray, p. 134
  4. ↑ 4,0 4,1 Herwig, p. 45
  5. ↑ Gröner, p. 52.
  6. ↑ Staff, pp. 3, 4
  7. ↑ Staff, p. 4
  8. ↑ Gröner, p. 53.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Gröner, p. 53
  10. ↑ Friedman, p. 91
  11. ↑ 11,0 11,1 Navweaps.com (ed.): «German 21 cm/45 (8.27") SK L/45». Consultat el 20 d'abril de 2011.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Gardiner & Gray, p. 140
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Navweaps.com (ed.): «German 15 cm/45 (5.9") SK L/45». Consultat el 20 d'abril de 2011.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Staff, p. 6
  15. ↑ Gardiner & Gray, p. 151
  16. ↑ Halpern, p. 185
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Tarrant, p. 30
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Tarrant, p. 31
  19. ↑ 19,0 19,1 Tarrant, p. 32
  20. ↑ 20,0 20,1 Tarrant, p. 33
  21. ↑ Scheer, p. 70
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Tarrant, p. 34
  23. ↑ 23,0 23,1 Tarrant, p. 35
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Tarrant, p. 36
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Tarrant, p. 38
  26. ↑ Tarrant, p. 39
  27. ↑ Goldrick, p. 263
  28. ↑ 28,0 28,1 Tarrant, p. 40
  29. ↑ Tarrant, pp. 40–41
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 Tarrant, p. 42
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Schmalenbach, p. 180
  32. ↑ Goldrick, p. 279
  33. ↑ Tarrant, p. 41
  34. ↑ Tarrant, p. 43

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=SMS_Blücher&oldid=876709»