SMS Seydlitz
El SMS Seydlitz va ser un travessia de batalla de 25 000 tonellades de desplaçament de la Kaiserliche Marine, construït en Hamburc, Alemània, i dau d'alta en maig de 1913. Va rebre el seu nom en honor a Friedrich Wilhelm von Seydlitz , general prusiano durant el regnat de Federico II el Gran.
Disseny i construcció
[editar | editar còdic]
El Seydlitz va ser un buc únic en la seua classe. Es va començar a construir com una versió modificada de la seua predecessora, la classe de travessies de batalla Moltke. De la mateixa manera que el Moltke, era bàsicament una versió engrandida de la primera travessia de batalla alemà, el Von der Tann. Es considera al Seydlitz com l'última evolució de la primera generació de travessies de batalla alemans.
Quan es va començar a dissenyar, es varen tindre en conte varis dissenys totalment nous, incloent un armat en dèu canons de 280 mm (11”) disposts a lo llarc de la llínea de crujir, en una disposició similar als acorazar de la classe König i un atre en huit canons de 305 mm (12”), de la mateixa manera que els seus contemporàneus britànics de la classe Indefatigable. No obstant, el ministeri d'Economia no autorisaria un aument del cost sobre els seus antecessors de la classe Moltke. El pla va ser construir un bessó dels Moltke i Goeben, fins que l'almirant Tirpitz poguera negociar un aument del presupost per a blindar en acer Krupp i realisar nous canvis en el disseny.
La principal diferència entre el Seydlitz i els seus predecessors va ser el seu elevat castell de proa, que li donava un alt francobordo. S'intentava en això millorar les qualitats marineres dels seus predecessors de la classe Moltke, que es consideraven bucs "humits" inclús en una mar relativament suau. El Seydlitz era també un nuc més ràpit, tenia un blindage llaugerament més gros i un nou disseny de les torretes.
Es va colocar el seu quilla en la grada de les drassanes Blohm & Voss d'Hamburc el 4 de febrer de 1911, va ser botat el 30 de març de 1912 i entregat a la Marina Imperial alemana el 22 de maig de 1913
Historial de servici
[editar | editar còdic]
En la batalla de banc Dogger el 24 de giner de 1915, en la Primera Guerra Mundial, el SMS Seydlitz va ser el buc insígnia de l'almirant Franz von Hipper. Va ser alcançat per un proyectil de 343 mm (13.5”) procedent del HMS Lion, el qual va penetrar el compartimento situat despuix de la torre de popa. l'explosió resultant va eliminar la torreta i l'adjacent, en la pèrdua de 160 hòmens entre les dos torres. Únicament l'acció de l'oficial encarregat d'ordenar l'inundació els compartimientos va evitar l'explosió de munició que haguera supost la pèrdua del Seydlitz. El suboficial Wilhelm Heidkamp va salvar el buc quan, en una acció desesperada, va obrir les vàlvulas, que estaven al roig viu, lo que li va produir cremades en mans i pulmons de les que mai va aplegar a recuperar-se, i per les quals va fallir alguns anys despuix. La Kriegsmarine va nomenar el destructor Z21 en el seu nom. En la posterior Batalla de Jutlandia, es va viure una situació similar en el Lion.
El Seydlitz va participar en els bombardejos de Yarmouth i Lowestoft el 24 d'abril de 1916. En el transcurs d'esta acció, va chocar en una mina, que li va obligar a retirar-se prematurament de l'atac. La mina va matar a 9 hòmens i va inundar el compartimiento de torpedos.
En la Batalla de Jutlandia, ocorreguda entre el 31 de maig i l'1 de juny de 1916, va anar el tercer buc de la llínea de l'esquadra de travessies de batalla de l'almirant Hipper. El seu fòc d'artilleria va ser el causant de l'explosió del HMS Queen Mary. El Seydlitz va resultar sériament danyat en ser alcançat per 21 proyectils de gros calibre i un torpedo, víctimes dels quals varen fallir 98 hòmens i 55 varen rebre ferides. Va embarcar 5000 tonellades d'aigua i la seua francobordo va quedar reduït pràcticament a res. Va ser dut a l'estuari Jade, a on va ser deliberadament encallat.
Despuix del combat, el Seydlitz va ser allaugerat, eliminant tot l'equipament possible, incloses les torretes en els seus canons, i va ser reflotado per a ser dut a port, a on es varen iniciar les seues reparacions en un procés de cinc mesos de duració, que ho va dur de nou al servici actiu en la Flota d'Alta Mar en novembre de 1916. Va tornar a servir com a buc insígnia de l'almirant Hipper durant el restant de la guerra.
Entre el 4 i el 5 de novembre, el Seydlitz, junt en atres bucs de les I i III esquadres, inclosos el SMS Moltke i el SMS Bayern, varen navegar fins a Bovbjerg en la costa danesa en l'orde de recuperar els submarins encallats U20 i U30.
El Seydlitz va ser el buc capital alemà que va sobreviure a la guerra en més danys, prova del fort disseny de les travessies de batalla alemans. Era potser un dels bucs més populars de la Flota d'Alta Mar. El seu renom dins de la flota era "Allen Voran", o "Al cap de tots".
Despuix de l'armistici, va ser internat en Scapa Flow a on va ser tirat a pique per la seua tripulació junt al restant de la Flota d'Alta Mar el 21 de juny de 1919. Va ser reflotado en 1928 i desguazado.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMS Seydlitz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.