Símbols fonètics del mandarí II

Els Símbols fonètics del mandarín II (Plantilla:Zh-tsp; lliteralment "símbols d'anotació fonètica del mandarín, segon estil"; nom oficial en anglés: Mandarin Phonetic Symbols II, abreviat com MPS II) constituïxen un método de romanisació (transcripció al alfabet llatí) del chinenc mandarín, utilisat en Taiwan de manera oficial entre 1986 i 2002. Este sistema remplazó al més antic Gwoyeu romatzyh com a sistema de romanisació oficial i seria a la seua volta remplazado en l'any 2002 per un nou sistema: el Tongyong pinyin, més similar al Hanyu pinyin (o simplement pinyin), utilisat en la República Popular China.

Història

El sistema va nàixer com una modificació del Gwoyeu romatzyh, l'anterior sistema de transcripció a l'alfabet llatí oficial en la República de China. El Gwoyeu romatzyh havia segut promulgat pel Govern de la República de China en 1928 com a sistema oficial de romanisació del chinenc mandarín. En este sentit, complementava al sistema oficial de transcripció fonètica dels caràcters chinencs, el zhuyin fuhao, que utilisa símbols no basats en l'alfabet llatí, de manera que es poguera utilisar per a representar els sons dels noms i térmens chinencs en llengües estrangeres com l'anglés o l'espanyol.

Despuix de la derrota del Govern nacionaliste de Chiang Kai-shek en la guerra civil chinenca, que va supondre la pujada al poder del Partit Comuniste de China en la China continental, el règim de la República de China es va refugiar en l'Illa de Taiwan, a on ha continuat la seua existència fins a l'actualitat. A partir de 1949, la República de China va mantindre el caràcter oficial del Gwoyey romatzyh pero el seu us va ser molt escàs per la complexitat d'este sistema, caracterisat per la representació alfabètica dels tons de les sílabes del chinenc mandarín. En giner de 1984, el Ministeri d'Educació de la República de China va organisar una reunió en diversos representants del món acadèmic de Taiwan per a discutir el disseny d'un nou método de romanisació que eliminara la complexa ortografia tonal. Com a resultat d'eixa reunió, es va establir un comité per a estudiar l'adopció d'un nou sistema.

A este sistema posat en marcha en 1984 se li va donar el nom de Símbols d'anotació fonètica del mandarín, segon estil en alusió al seu caràcter complementari del primer estil, el Zhuyin fuhao. La traducció oficial del nom a l'anglés és Mandarin Phonetic Symbols II, del que es deriva l'abreviatura "MPS II" en que es designa habitualment a este sistema. La versió proposta indicava els tons per mig de signes diacrítics sobre les lletres, a l'estil del Zhuyin fuhao i del sistema Hanyu pinyin, l'oficial en la República Popular China. El 28 de giner de 1986, despuix d'un periodo de prova de més d'un any, el Ministeri d'Educació de la República de China va aprovar formalment el caràcter oficial del nou sistema.

En l'any 2000 es va fer un nou borrador de sistema de romanisació, el Tongyong pinyin, que seria adoptat de manera oficial en l'any 2002, en lo que els Símbols fonètics del mandarín II deixaven de tindre el respal oficial com a sistema de transcripció a l'alfabet llatí. Aixina i tot, l'us del sistema es manté encara en molts diccionaris publicats en Taiwan, i en la versió en llínea del diccionari Guóyǔ Cídian,^[1] el principal diccionari taiwanés de la llengua chinenca.

Característiques

L'us de signes diacrítics per als tons en este sistema coincidix en el del sistema Hanyu pinyin desenrollat en la China continental, lo que fa que abdós sistemes se semblen. L'elecció de lletres per als sons del chinenc, no obstant, s'assembla més a la del Gwoyeu romatzyh anterior. En este sentit, l'us de consonant en MPS II està basat en el valor anglés de les consonant i no se servix de lletres com les x i q del Hanyu pinyin, l'us del qual té el seu orige en l'influència soviètica. De la mateixa manera que ocorre en el Gwoyeu romatzyh, la série de consonant palatals representades per j, q i x en Hanyu pinyin no tenen una representació pròpia i es tracten com alòfons de la série de consonant retroflejas j (zh en Hanyu pinyin), ch i sh.

En l'us de vocals, el MPS II utilisa o en lloc de o en les combinacions au i ung (ao i ong en Hanyu pinyin). Aixina, el nom "Mao Zedong" seria en este sistema "Mau Tze-dung". Per un atre costat, la vocal ü es representa sempre en el dígraf yu, i la cridada "rima buida", la vocal final en les sílabes representades en Hanyu pinyin com zi, ci, si, ri, zhi, chi i shi es transcribe per mig de l'absència de vocal en els tres primers casos: tz, ts i s; i per mig d'una r en els quatre últims casos r, jr, chr i shr. Esta diferència reflectix la diferent realisació fonètica de la vocal en combinació en cada una d'estes séries de consonant.