Sèt Cims Volcànics

Archiu:VolcanicSevenSummits-1440.jpg

Els “Sèt Cims Volcàniques” sobre un mapa físic del món

Archiu:Ojos del Salado summit.jpg Nevat Ulls del Salat

Archiu:Mount Kilimanjaro Dec 2009 edit1.jpg Kilimanjaro

Archiu:Albours.jpg Mont Elbrús

Archiu:Pico Orizaba Pines.jpg Citlaltépetl

Archiu:Damavand-Iran-2018.jpg Damavand

Archiu:Mount Giluwe.jpg Mont Giluwe

Archiu:MountSidleyCaldera.jpg Mont Sidley

Els Sèt Cims Volcàniques són els volcans més alts de cada u dels sèt continents, de forma similar a com les Sèt Cims són els picos més alts de cada u d'ells. Dos dels Sèt Cims Volcàniques també estan en la llista de les Sèt Cims (el Kilimanjaro i el mont Elbrús), les dos elevació volcàniques que a la seua volta són els picos més alts dels seus respectius continents.

Definicions

Per les diferents interpretacions de les fronteres continentals (geològiques, geogràfiques o geopolítiques), són possibles vàries definicions per als cims més alts per continent i el número de continents. El número de sèt continents utilisat ací es basa en el model utilisat en Europa Occidental i en els Estats Units.

Una complicació adicional per a determinar els cims volcànics més altes és definir exactament qué constituïx un volcà i quin prominència deu tindre en relació en qualsevol pico no volcànic propenc per a calificar-ho. Per als fins d'esta llista, els cims deuen ser un centre volcànic eruptivo real, no simplement estar formades per roques volcàniques que varen ser elevades per atres processos geològics. Ademés, s'ha requerit una prominència topogràfica d'a lo manco per a que la llista incloga solament montanyes volcàniques genuïnes i no efluents menors de lava que es varen filtrar a la superfície de la Terra en regions de gran altitut (vejau Àsia més avall).

Àfrica, Amèrica del Nort, Antàrtida

No existix cap disputa séria sobre els volcans més alts d'Àfrica, Amèrica del Nort i de l'Antàrtida, que són respectivament el Kilimanjaro, el Citlaltépetl i el mont Sidley.

Oceania

Encara que hi ha alguns volcans menors i inactius en Austràlia, esta llista assumix que l'illa de Nova Guinea és part d'Oceania. Numerosos artículs científics escrits en els anys 1970 i 1980 confirmen que el mont Giluwe en Papúa Nueva Guinea és de fet un antic volcà erosionat, a diferència de les montanyes més altes de Nova Guinea, que són totes d'orige no volcànic.

Inclús si este continent es definix en canvi com Oceania (agregant aixina Nova Zelanda i Polinèsia incloent Hawái), Giluwe seguix sent el volcà més alt, ya que supera l'elevació del Mauna Kea en Hawái i de qualsevol volcà de Nova Zelanda.

Europa

La frontera geogràfica generalment acceptada entre Europa i Àsia la constituïxen els monts Urales (en el centre de Rússia) i la cordillera del Caucas (en la frontera sur de Rússia). Ya que l'enorme estratovolcán de dos picos del mont Elbrús s'eleva just al nort de la cresta, és el cim més alt d'Europa i també el volcà més alt.

No obstant, alguns geólogos consideren que la depressió de Kuma-Manych és la frontera geològica entre Àsia i Europa. Tal definició deixaria al Elbrus completament en Àsia, convertint-ho en el volcà més alt d'eixe continent (vejau avall) i fent del Etna (un estratovolcán actiu de 3350 metros en Sicília, Itàlia) el volcà més alt d'Europa. El pico del Teide en Canàries, encara que actiu, és més alt que el Etna i està dins del territori d'un país europeu, pero no es té en conte perque geològicament les Canàries pertanyen al continent africà.

Sudamérica

Encara que l'Aconcagua, el pico més alt d'Amèrica del Sur i el pico més alt en l'hemisferi occidental, té un orige volcànic, el seu punt més alt actual es deu a processos geològics més que a ser estrictament volcànic. Per açò, l'Aconcagua no es considera un volcà en sí mateixa, a lo manco no com a membre dels Sèt Cims Volcàniques.

Els mapes topogràfics de la regió fronteriça entre Argentina i Chile que conté els picos més alts no posseïxen gran precisió, en errors d'elevació que excedixen els en molts casos. No obstant, el consens actual basat en les medicions més recents coloca al Nevat Ulls del Salat com el segon pico més alt i el volcà més alt d'Amèrica del Sur, significativament més alt que el mont Pissis.

Àsia

El Damavand, de d'altura, és un estratovolcán aïllat molt gran, en més de de prominència topogràfica.

Hi ha més de 70 respiraders volcànics coneguts com el grup volcànic Kunlun en el Tibet, en majors elevació que el cim de Damavand, el més alt dels quals té una elevació reportada de (35.5°N 80.2°I). Els picos d'este grup volcànic no es consideren montanyes volcàniques pròpiament dites, sino un tipo de cons piroclásticos. L'informació sobre estos cons és extremadament escassa i les elevació enumerades i la seua prominència tenen una precisió i fiabilitat desconegudes. Es discutix si algun d'estos cons té una prominència per damunt de . Tots els volcans en la llista que figura a continuació tenen prominència que excedixen en créixens eixe llindar.

Sèt Cims Volcànics

En la següent taula figuren els Sèt Cims Volcàniques de la Terra, establides d'acort en els criteris senyalats anteriorment:

Els Sèt Cims Volcàniques (ordenades per elevació)
Volcà	Elevació	Prominència	Continent	Cordillera	País	Coordenades
Nevat Ulls del Salat			Amèrica del Sur	Cordillera dels Vages	Plantilla:Flag Plantilla:Flag	27°6′34″S 68°32′32″O</noinclude>
Kilimanjaro			Àfrica	-	Plantilla:Flag	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Elbrus			Europa	Caucas	Plantilla:Flag	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Citlaltépetl (Pico Orizaba)			Amèrica del Nort	Eix Neovolcánico	Plantilla:Flag	19°1′48″N 97°16′12″O</noinclude>
Damavand			Àsia	Montes Elburz	Plantilla:Flag	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Mont Giluwe			Oceania	Terres Altes del Sur	Plantilla:Flag	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Mont Sidley			Antàrtida	Cordillera Executive Committee	Plantilla:Flag	77°2′24″S 126°6′0″O</noinclude>

• Nota: Dos dels Sèt Cims Volcàniques, el Kilimanjaro i el Elbrus, també són membres dels Sèt Cims. Ulls del Salat també és membre de les Sèt Segons Cims.