Ruta del Cares

La ruta o senda del Cares és una ruta de senderisme del nort d'Espanya ubicada entre la província de León i Astúries, en el parc nacional dels Picos d'Europa —sendera de Chicotet Recorregut PR-PNPE 3—, concretament entre la localitat lleonesa de Posada de Valdeón i el municipi asturià de Poncebos. És la ruta més concorreguda de tota la cordillera Cantàbrica. La ruta és part de l'antiga travessia que unia, seguint el profunt coll que el curt riu Cares ha tallat en el massiç, dos chicotets i remots pobles de montanya, el lleonés de Posada de Valdeón i l'asturià de Poncebos. La sendera actual és el resultat de l'acondicionament i millora en els anys 1945-1950 d'un camí que havia segut construït per a realisar un canal d'alimentació d'una chicoteta central elèctrica inaugurada en 1921 en Camarmeña-Poncebos. Actualment, una part de la travessia, la que discorria entre Posada de Valdeón i Caín, ya pot fer-se per carretera -ademés de sendera- i per això a penes és recorreguda. La ruta més popular és el tram d'una miqueta més de 12 km que correspon a Caín-Poncebos (o Poncebos-Caín): discorre a mija altura en la part més agresta del coll —també conegut com «la gola divina»—, excavat en les parets casi verticals de calcàrea grisa, la major part del temps sobrevolant perillosos precipicis sense protecció alguna.

Ruta del Cares

Erro al crear miniatura:

Vista de la sendera

Erro al crear miniatura:

Senderistes en la ruta del Cares.

Erro al crear miniatura:

La senda aplegant a Poncebos, baixant dels Collaos

Erro al crear miniatura:

Curiositat geològica: megalit en Els Collaos

L'espectacular entorn, l'escassa altitut a la que discorre —que evita els rigors climàtics de les zones altes— i el moderat desnivell de la senda la convertixen en ideal per a la pràctica del senderisme i en un dels camins pedestres més bells d'Espanya: en opinió de molts, és la ruta peatonal més impressionant a l'alcanç de qualsevol persona sense experiència en la montanya. Dels més de dos millons de persones que anualment visiten el parc nacional, s'estima que la ruta del Cares és la que rep la major afluència, uns 300 000 visitants.

La ruta es realisa habitualment en un trayecte d'anada i regrés en el mateix dia, partint des d'abdós extrems, en un doble recorregut d'uns 12 km i en una duració de 6-8 hores de caminada depenent de la marcha del senderiste. Una caminada a bon ritme permet fer la ruta Poncebos-Caín en 2 hores i mija. Una variant consistix en continuar cap al sur fins a Posada, lo que supon un total d'uns 21 km (solament anada) des de Poncebos. Existix la possibilitat de fer el camí de regrés des de Caín a Poncebos en vehículs 4x4 en un preciós recorregut que discorre per carreteres i pistes forestals. Es passa per zones de León, Astúries i Cantàbria. La ruta l'oferixen vàries empreses especialisades. La sendera no té cap dificultat tècnica particular llevat no arrimar-se en excés a la vora, encara que requerix un mínim de forma física per a caminar un dia sancer: és un lloc àrit i molt calorós en estiu, sense punts de descans, per lo que és recomanable dur menjar i aigua. Cal previndre la caiguda de pedres (estar atent si hi ha animals pastando per damunt) i per a evitar accidents es recomana l'utilisació de calcer adequat. Inclús en dies de boira no té possibilitat de pèrdua.

Història

Abans de l'existència d'este camí, l'única comunicació entre els dos pobles de Poncebos i Caín de Valdeón era un recorregut de més de 100 km que vorejava les montanyes circumdants. La ruta era l'única comunicació entre abdós pobles durant les nevadas d'hivern que bloquejaven els ports de montanya que tenien que afranquir per carretera (i que va substituir a «la terrible i dificultosa senda que en varis trayectes es perdia», a la que Julián Prim Úbeda va dedicar emotius paràgrafs del seu llibre El Parc Nacional de la Montanya de Covadonga). L'entorn geològic està format per goles molt profundes, precipicis i empinades montanyes rocoses casi inaccessibles i inhòspites.

El primer camí del Cares es va excavar en la roca entre 1915 i 1921, durant la construcció d'un ampli canal destinat al suministrament d'aigua de la cámara de Camarmeña, des d'a on per una doble conducció en una caiguda de 230 m s'alimenta les turbines de la central hidroelèctrica de Poncebos. l'orografia inaccessible de la gola va complicar molt el treball de construcció, que va requerir l'us de dinamita i de cordes de les que es despenjaven els treballadors. Era llavors un camí estret destinat al manteniment del canal. Unes 500 persones varen participar en la construcció del canal i del camí, molts d'ells gallecs i la majoria barrenistas, aixina com gents de la zona; i 11 d'elles varen fallir en accidentes de treball, en particular per caigudes en el buit.

Després, el camí es va acondicionar i va eixamplar entre setembre de 1945 i juny de 1950, passant a tindre un ample d'un parell de metros. Varen participar 45 obrers, dels que dos varen morir en accident.

En 2011, un tram del penya-segat es va derrocar al nivell d'un túnel del camí, lo que va ocasionar el seu tancament temporal i la posterior construcció d'una passarela en voladizo sobre el buit per a superar el desplome. El camí va ser reobert l'1 de juliol de 2012.

El riu Cares

Artícul principal → Ric Cares.

El riu Cares és un curt riu de montanya d'a penes 54 km que discorre per l'alvertent cantàbric dels Picos d'Europa fins a desembocar en el riu Deva a a penes dèu quilómetros de la riga de Cup Major. Naix en la part alta de la vall de Valdeón, en el municipi lleonés de Posada de Valdeón (459 hab.) en les Hoyas de Freñana, a més de 1600 m, de la confluència de varis manantials de montanya que descendixen dels picos Cebolleda (2044 m) i Gildar (2078 m). Primer seguix una direcció NE, passant per les chicotetes localitats de Caldevilla de Valdeón (32 hab. en 2017), Soto de Valdeón (90 hab.) i Posada de Valdeón, la capital municipal a on rep al riu Pandetrave (o riu/rega de l'Arenal) que descendix del port del mateix nom i és a on començava històricament la ruta del Cares. Seguix el seu alvanç el Cares passant pel llogaret de Cordiñanes de Valdeón (43 hab.) fins a aplegar a Caín de Valdeón (58 hab.), a on la vall s'estrangula i encajona donant inici del verdader coll o gola del Cares.

En el tram de la gola, d'uns 12 km, el Cares creua el llímit entre León i Astúries (municipi de Cabrals) i finalisa en aplegar al pont de Poncebos —a a penes un centenar de metros d'haver rebut per la dreta al curt riu Bulnes, que naix a més de 2000 m d'altitut al píe del mític Picu Urriellu— a on rep al riu Duje (18 km), procedent de Sotres i que naix en els ports de Áliva. En esta zona el Cares, acompanyat ya per la carretera AS-264, està embassat en el chicotet assut de Poncebos construïda en l'estreta hoz de la Rumiada. Seguix després en una vall encara molt encajonado en direcció NE i despuix de travessar la canal Negra aplega a la localitat d'Arenes de Cabrals, a on la vall s'obri. Ací rep per l'esquerra al seu principal afluent, el riu Casaño (14 km). El Cares es torna decididament cap a l'oest, ya paralel a les estructures geològiques de la zona, i torna a encajonarse entre altes parets calcàrees. Pansa per la chicoteta localitat de Mildón i entra en el municipi de Peñamellera Alta, encaixant-se una miqueta més fins a Trescares, a on rep al riu Jana. La vall s'obri alguna cosa fins a alcançar Mier i aplegar a un nou assut poc despuix de Niserias, a on rep les aigües del riu Besnes que aplega de la serra del Cuera. Despuix de rodejar pel nort en una àmplia curva l'airosa pica de Peñamellera (763 m) entra en el municipi de Peñamellera Baixa a on la vall s'obri ya decididament; despuix de passar prop de Bores i Rodriguero i de deixar arrere Abandames entrega les seues aigües al riu Deva. El Deva, que passa entre Siejo i Pans, recorre una àmplia vega fins a desembocar a uns 10 km en Tinamayor en la mar Cantàbrica.

La gola del Cares

El riu Cares en travessar el massiç dels Picos d'Europa, ha tallat un profunt coll d'uns 12 km de llongitut, en parets molt verticals i importants desnivells. El Cares dividix està part del cor dels Picos en dos massiços: en la part occidental, el massiç Occidental o del Cornión i en l'oriental, el massiç Central o dels Urrieles. En este tram el riu seguix primer una direcció nort i després, poc despuix de la mitat del tram, vira a l'est seguint el murallón d'Amuesa. Abdós vertents del coll estan coronades per importants picos: en l'alvertent del Cornión aguaiten directament, seguint el riu aigües avall, Els Cabrits (2030 m), La Robliza (2227 m), Penya Blanca (2204 m), Verdilluenga (2129 m),Cuvicente (2014 m), Jultayu (1940 m), Cap Vert (1720 m), Cap Llambria (1654 m), Jascal (1724 m), Cabezo Llorosos (1792 m) i Cuetón (1612 m); i en l'alvertent dels Urrieles, la torre del Friero (2445 m), la torre del Llambrión (2642 m), la torre del Peñalba (2424 m), la torre de la Celada (2470 m), Torrecerredo (2648 m), Collado Cerredo () i penya Maín (1605 m).

Són moltes les canals —«entanques estrets molt pendents i encajonados entre parets de roca»— que descendixen des d'abdós vertents fins al fondo del coll, totes elles solcades per camins tradicionals que recorrien habitualment els pastors, hui molt abandonats i en alguns casos impracticables. Salven desnivells molt importants en molt poc recorregut (en general entre 1000-2000 m) en fortísimas pendents que creuen perilloses praderies herbosas si estan humides, pedrers i passos aéreus.

• en l'alvertent del Cornión, estan les canals de Posades —que des de Caín permet accedir als ports de Cuba—, la dels Fulls —que du des de Caín al Jultayu—, la canal de Trea —la més concorreguda de totes, que des del pont de Bolín salva uns 1200 m fins a alcançar la majada d'Ari—, les de Culiembro i de la Ralla —que permeten accedir a la majada d'Ostón i a la vega Maor— i la de la Bobia —que des de Poncebos passa per Camarmeña i alcança la majada d'Ondón—;

• en l'alvertent dels Urrieles, en el tram Posada-Caín, estan les canals d'Asotín —que permet accedir a la vega de Liordes— i la de Moeños —que permet aplegar fins a les portes de Moeño i d'ahí fins al clot Gran, un gran circ que permet accedir a alguna dels grans cims del massiç, torre de la Celada, torre de la Palanca, torre del Llambrión, Tesorer, Bermeja, Torrecerredo i Cabrones —; i en el tram Caín-Poncebos, la canal de Dobresengos —que salva 2000 m novament fins al clot Gran—, les canals de Pedra Bellida (des del puenta La Vieya), de Sabugo i d'Estorez —que duen les tres als ports d'Amuesa— i la canal del Teixixc, l'entrada més fàcil i important als Urrieles seguint l'estret coll del riu Bulnes.