Rugit
Un rugit és un bramido explosiu i profunt, un sò forçat a través de la boca oberta. Ho produïxen determinades espècies d'animals, en particular quatre de les cinc espècies vives de grans félidos del gènero Panthera, de les que resulta la seua veu més característica: el lleó, el tigre, el lleopart i el jaguar. El lleopart de les neus, quinta espècie viva de Panthera és incapaç de rugir, a pesar de que hi haja animals no félidos que igual rugixen, com els orsos, els goriles, i els elefants per eixemple.
El rugit es genera fonamentalment per la vibració del hioides, un chicotet os flotant (no articulat al restant del esquelet) en la gola, no completament rígit ni en els adults. Popularment es creu, per tant, que la capacitat de rugir ve determinada per l'ossificació parcial del hioides, pero nous estudis afirmen que eixa capacitat precisa també adaptacions morfològiques, sobretot en la laringe i en les cuerdo vocals. L'onça sí té el hioides semiosificado, pero no el mateix grau de desenroll de les adaptacions en la laringe i les cordes vocals que el restant dels grans felinos, lo que determina la seua incapacitat de rugir.[1][2][3]
Els animals rugixen per diverses raons, incloent la proclamació territorial, la comunicació en els demés membres del grup, i l'ira.[4] Ademés, el rugit de certs animals com els lleons s'incorpora al procés de trobar i competir per una parella.
El patró habitual d'un rugit es compon de tres porcions de sò: una primera porció (preludi) que sona com un ganyit lastimero, una porció mija en fortes tons de baixa freqüència (des de 240 Hz i baixant fins als 120 Hz) i una final que semblen gruñidos.[4]

Un dels rugits culturalment més célebres és el rugit del lleó de la seqüència d'obertura de les películes de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM). Esta seqüència consistix només en la porció mija del rugit, ometent les porcions primera i última. A partir de la década dels 80, Mark Mangini va decidir combinar rugits de tigres i atres individus per a crear el reconegut "Thunder Roar" que se sol escoltar en les películes. Aixina, es pot notar la diferència entre els primers rugits del lleó de MGM i els que se senten fins al dia de hui[5]
Mark Mangini menciona que necessitava rugits més feroços estil "tro" que segons ell : "els lleons no poden fer". Són rugits que el tigre emet i que solen ser usats en les películes[6]
Referències
- ↑ (1989).«The larynx of roaring and senar-roaring cats».163
- 117-121.
- ↑ (2002).«Hyoid apparatus and pharynx in the lion (Panthera lligc), jaguar (Panthera onca), tiger (Panthera tigris), cheetah (Acinonyx jubatus) and domestic cat (Felis silvestris f. catus)».201(3)
- 195–209.doi:10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x.
- ↑ Nowak, Ronald M. (1999). Walker's Mammals of the World, Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5789-9.
- ↑ 4,0 4,1 «The Lion's Roar: More than Just Hot Air» (en anglés). Zoogoer. Smithsonian. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2012. Consultat el 27 de setembre de 2012.
- ↑ «The Debunker: What Kind Of Animal Roars At The Start Of The MGM Movies?». Woot. Consultat el 12 de juliol de 2020.
- ↑ «‘Sound Helps Filmmakers Achieve Narrative Value For Their Films’» (en en-us). The Navhind Claves. Consultat el 27 de juliol de 2020.
Bibliografia adicional
- (2011).«An acoustic analysis of lion roars. II: Vocal tract characteristics».Quarterly Progress and Status Report TMH-QPSR.Royal Institute of Technology.Estocolm:51
- 5-8.Consultat el 27 de setembre de 2012.
- (2011).«An acoustic analysis of lion roars. I: Data collection and spectrogram and waveform analyses».Quarterly Progress and Status Report TMH-QPSR.Royal Institute of Technology.Estocolm:51
- 1-4.Consultat el 27 de setembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rugido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.