Anar al contingut

Rostra imperials

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rostra imperials

Els Rostra imperials (en llatí: Rostra Augusti, «rostra d'Augusto») eren una tribuna que, despuix del final de la República romana va servir als oradors per a expressar-se davant el poble reunit en l'esplanada del Fòrum Romà. Existixen en el Fòrum atres dos tribunes cridades també «Rostra», una davant el temple de Cástor i Pólux i l'atra davant del temple de César (Rostra Iulii).

Ubicació

Els rostra se situen en el Fòrum, davant del temple de la Concòrdia, al sur de l'arc de Septimio Sever. La tribuna no està directament relacionada en la Cúria. Està colocada de tal forma que l'orador es dirigira al poble sobre l'esplanada del Fòrum, del que marcaria el llímit nordest.

Història

Des del 54 a. C., Juli Cèsar, ansiós per deixar la seua impronta en la ciutat, va començar en l'ajuda de Ciceró i atres aliats, a adquirir terrenys propencs al Fòrum Romà.[1] La construcció del fòrum de César va produir una reorganisació del Comitium part del com va desaparéixer baix la nova cúria. Va planejar reconstruir els Rostra republicans a uns cinquanta metros cap al suroest[2] per a l'ubicació d'una plataforma que ya existia abans, davant del temple de la Concòrdia[3]. Els Rostra es varen inaugurar al mateix temps que la Cúria Júlia en giner del 44 a. C., poc abans de la mort de César[2],[4] pero els treballs es varen recomençar despuix del 42 a. C. La tribuna va ser llavors batejada com Rostra Nova o Rostra Caesaris[5] pero alguns autors la cridaven en el terme de Rostra Vetera per a distinguir-la de la tribuna rostral davant del temple de César[2]. Els Rostra varen ser de nou inaugurats en l'any 29 a. C.[6] i varen ser designats en el nom de Rostra Augusti.

A finals de l'estiu de l'any 14, Druso el Joveva pronunciar l'oració fúnebre per Augusto des de la tribuna i per Tiberio des dels Rostra Iulii, en l'atre extrem del Fòrum[7]. Va ser en estos Rostra que es va colocar Neró, sobre un tro i acompanyat pels senadors i els pretorians, per a rebre la llealtat de Tiridates d'Armènia[5].

En 193, Pertinax va ser assessinat pels pretorians i Didio Julià va intentar succeir-li. Septimio Sever va intervindre i va entrar en Roma en juny del mateix any. Va fer eixecutar a Didio Julià i el seu cap va ser expost en els rostra.[8] En la mateixa época va ordenar grandiosos funerals per a Pertinax que es varen desenrollar en part sobre una tribuna de fusta montada en les proximitats dels rostra[9],.[10]

En 203, la tribuna va ser en part reconstruïda i modificada en la construcció de l'arc de Septimio Sever. En 470, la tribuna va ser restaurada pel prefecto de la ciutat Ulpio Juny Valentino en ocasió de la seua victòria sobre els vàndals i va ser completada per una extensió cap al costat noroest, prop de l'arc de Septimio Sever, coneguda en el nom de Rostra Vandalica[11],[12].

Notes

Notes

Bibliografia

Obres generals
  • (francés) Ratti, Stéphane (2002). Antiquité et citoyenneté, Presses Universitaires de Franche-Comté.
Obres sobre els rostra
  • (italià) Liverani, Paolo (2006). «Osservazioni sui rostri del Fòrum Romà in età tardoantica», Res Bene Gestae: ricerche vaig donar storia urbana la seua Roma antica in onore vaig donar Eva Margareta Steinby, Edizioni Quasar, pp. 169-193.

Vore també

Enllaços externs


Referències