Rosa × damascena
Rosa × damascena, més comunament coneguda com a rosa de Damasc, o a voltes com a rosa de Castella, és una rosa híbrida, derivada de Rosa gallica i Rosa moschata.[1] Posteriors anàlisis d'ADN han demostrat que una tercera espècie, Rosa fedtschenkoana, també és parental de la rosa de Damasc.[2]
Les flors són reconegudes per la seua fina fragància i es cullen comercialment para oli de roses utilisat en perfums i aigua de roses. Els pétals de les flors també són comestibles. Estos es poden utilisar per a sazonar aliments, com a guarnició, com una tisana, i preservats en sucre com Gulqand.
Descripció
[editar | editar còdic]La rosa damascena és un arbust espinós, vigoroso, de creiximent vertical, que pot aplegar a 2 m d'altura. Els tallos densament poblats en espines curvades i cerdes rígides. Fulls sense lluentor i coriáceas, imparipinnadas, en cinc (rarament sèt) folíols.
Les flors creixen en grup. Florés dobles i abundants pétals disposts en roseta, d'uns 10 cm d'ample, en ocelos verts.[3] Flores de color rosa o roig pàlit molt fragants. Es produïxen en estiu. Cinorrodón ovoide, d'1-2 cm de color roig, glabro i en glándulas en el pedúncul.[4]
Es considera un tipo important de les roses antiguan de jardí.
Història del seu cultiu
[editar | editar còdic]Rosa × damascena és una flor cultivada, que no es troba de forma selvada, provinent de la Orient Mig.
Al creuat Robert de Brie a voltes se li dona el crèdit de que va introduir la rosa de Damasc de Síria en Europa en algun moment entre 1254 i 1276. El nom es referix a Damasc, Síria, una ciutat important en la regió de l'Orient Mig. Atres històries diuen que els romans varen dur la rosa d'Anglaterra, i un tercer relat diu que el mege d'Enrique VIII li va donar una rosa de Damasc, com un regal, entorn a 1540.[5]
Hi ha una llarga història de producció de fragàncies en Afganistan (província de Kabul) de la rosa de Damasc.[6] S'ha fet un intent per a restaurar esta indústria com una alternativa per als agricultors que produïxen actualment opi.[6]
Cultiu
[editar | editar còdic]La Rosa × damascena generalment és més cultivada en rencs de cobertura per a ajudar a protegir les flors del vent i per a facilitar la seua recolecció. La recollida de les flors és normalment per mig de mà d'obra intensiva ya que cal fer-la a mà. Hi ha al voltant de vint a quaranta dies per any quan es produïx la collita, depenent del tipo deRosa × damascena cultivada en la regió. Les roses s'arrepleguen a mà i es duen a un lloc central per a la destilació per mig de vapor. Fotos que mostren els métodos de producció es pot vore ací.[7]
Els majors productors d'oli de rosa de les diferents denominacions compresos tots ells en el nom Rosa × damascena són Bulgària, Turquia i Iran. França i Índia també contribuïxen de manera significativa al mercat mundial. Marroc, Tunis i atres països d'Orient Mig han produït històricament oli de roses, pero la seua contribució moderna és mínima.
La ciutat de Kazanlak en Bulgària va ser fundada en 1420. S'assumix per la majoria dels historiadors que el cultiu de la rosa Kazanlak va començar al voltant d'eixe periodo. Rosa × damascena, conegut en esta regió com la rosa Kazanlak, haurien segut dutes a la zona per un juge turc que els va dur de Tunis i els va cultivar en el seu propi jardí, i ara es cultiva per a us comercial en un àrea al voltant de Kazanlak cridat el "Valle de les roses". El destilat d'estes roses es ven com “Bulgarian Rose Oil”, i “Bulgarian Rose Otto”. Seguixca este enllaç per a llegir més sobre el Festival anual de la Rosa en Bulgària en honor de la rosa.[8]
L'oli de roses turques es ven com “Rose Oil”, “Turkish Rose Otto” i "Rosa Damascena Attar”, or “Ittar’ en idiomes similars. Si ben encara hi ha famílies que dirigixen les seues pròpies menudes destilerías i produïxen lo que es coneix com “village oil”, la comercialisació de l'oli de roses com un producte d'alta calitat es regula cuidadosadament a través d'una cooperativa estatal en la regió de Isparta Turquia. Les roses encara es cultiven per les menudes granges familiars, pero les flors són dutes a un dels molts alambiques creats i regulats per la cooperativa per a la destilació i control de calitat.
L'Índia també ha desenrollat una indústria de producció d'oli de rosa (tant Rose Attar i Rose Absolutes), aixina com Rose Concrete. Tal volta per la mà d'obra barata i el compromís del Govern de l'Índia a les normes de comerç internacional i d'alta calitat, estos productes de l'Índia de hui són més barats que els de Bulgària i Turquia.
La ciutat de Taif en Aràbia Saudita és famosa pel cultiu d'esta flor, que es diu "Ward Taifi".[9]
Usos culinaris
[editar | editar còdic]Les roses de Damasc s'utilisen en la cuina com un ingredient saborizante o condiment. Apareix com un dels ingredients en la mescla d'espècies marroquina coneguts com Ras el hanut. El aigua de roses i les roses en pols s'utilisen en Iran, Índia i la cuina del Orient Mig. L'aigua de roses és a sovint afegida en molts plats de carn, mentres que la pols de roses s'afig a les salses. L'us més popular, no obstant, és en el sabor de les darreries, com gelats, meladas, delícies turques, arròs en llet, yogurt i etc.
El pollet en arròs aromàtic en aigua de roses i safrà és un plat popular en la cuina persa. La cuina occidental de hui no té molt us de roses o aigua de roses. No obstant, fon un ingredient popular en l'antiguetat i va seguir sent popular fins a ben entrat el Renaixença. En els països occidentals, s'utilisa en major freqüència en els darrerias. Moltes darreries tradicionals en Europa, no obstant, encara fan us de roses.
Aigua de roses de Damasc
[editar | editar còdic]Durant sigles, la rosa de Damasc (Rosa damascena) ha segut considerada com un símbol de la bellea i l'amor. La fragància de la rosa ha segut capturada i conservada en forma d'aigua de roses per un método antic que es remonta als temps bíblics en el Orient Mig, i més vesprada en el subcontinent indi conegut com attar. A un científic persa, Avicena, se li atribuïx l'invenció del procés per a l'extracció d'aigua de roses de pétals de rosa en el XI.[10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rosa damascena va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 15. 1768.[11][12]
- Etimologia
Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon,, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»
damascena: epítet
- Varietats
- Rosa × damascena f. trigintipetala (Dieck) R.Keller
- Rosa × damascena f. versicolor (Weston) Rehder
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1992) Huxley, A. (ed.). , Macmillan.
- ↑ *Harkness, P. (2003). The Rose: An Illustrated History. Firefly
- ↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit Mundi-Prensa. ISBN ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ Net Ojeda (2006). , Torredonjimeno RNO.
- ↑ Putnam, G.P.; Perkins, F.B. (1877). [1], G. P. Putnam.
- ↑ 6,0 6,1 United Nations Development Programme press release 2004. Afghan Rose Oil, An Attractive Fragrance for International Markets
- ↑ «“Turkish Rose Oil Distillation: Rosa damascena, from The Essential Oil Company, 1998-2006». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2012. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ Rose Festival
- ↑ 2006-2010 Magazine Online de Parfumuri
- Archivat el 18 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine. article about the Taif rose
- ↑ Marlene Ericksen (2000). Healing with Aromatherapy, p. 9. McGraw-Hill Professional. ISBN 0658003828.
- ↑ «Rosa x damascena». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ «Rosa x damascena». The Plant List. Consultat el 11 d'agost de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Charlotte Testu, Els roses anciennes, La Maison rustique - Flammarion, Paris, 1984, (ISBN 2-7066-0139-6), p. 61 à 70.
- Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Usos de l'oli de rosa damascena en cosmètica.
- Rosa x damascena en infojardín.
- Gernot Katzer's Spice Dictionary - Damask Rose
- Rosa harvesting in Meimand; Photos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa × damascena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.