Oli de roses

Oli essencial de (Rosa damascena) en un flasco de vidre

El oli de roses és l'oli essencial extret dels pétals de varis tipos de rosas. Es pot obtindre per mig de destilació a vapor, extracció de solvents i extracció supercrítica de diòxit de carbono, i és principalment utilisat en perfumriga. Encara pese al seu alt preu i a l'invenció de la síntesis orgànica, encara l'oli de roses és un dels olis essencials més importants dels empleats en la perfumeria actual.

Components

Existixen dos principals espècies de roses que es cultiven per a la producció d'oli:

• Rosa damascena, rosa de Damasc, la que creix en Bulgària, Turquia, Rússia, Pakistan, Índia, Uzbekistan, Iran i China
• Rosa centifolia, que creix en Marroc, França i Egipte

Els composts químics més comunament presents en l'oli de roses són:

citronelol, geraniol, nerol, linalool, alcohol fenetílico, farnesol, pineno, terpineno, limoneno, paracimeno, camfeno, cariofileno, citral, acetat de citronelilo, acetat de geranilo, acetat de nerilo, eugenol, òxit, damascenón, benzaldehído, alcohol bencílico

Els composts clau que contribuïx al sabor i olor distintiu de l'oli de roses són, no obstant, la beta-damascenona, la beta-damascona, la beta-ionona, i elòxit de roses. La presència i cantitat de beta-damascenonas és considerada com in indicadore de calitat de l'oli de roses. Encara que estos composts existixquen en menys d'un 1%, contribuïxen en la generació de més del 90% del contingut aromàtic dels olis de roses, pel seu baix llindar de detecció d'olor.

Producció

Artícul principal → PerfumExtracció de fragàncies.

Degut a que el procés productiu requerix d'un treball intensiu, i pel baix contingut d'oli dels botons, l'oli de roses té un preu molt alt. La collita de flors es realisa manualment, enjorn en el matí (abans del amanecer), i el material deu ser destilat durant el mateix dia.

Existixen tres métodos principals d'extraure l'oli de les plantes:

• Destilació a vapor, que produïx un oli cridat azahar de roses.
• Extracció de solvent, que resulta en un oli cridat absolut de rosa.
• extracció supercrítica de diòxit de carbono, que produïx un oli essencial comercialisat tant com a absolut com a extracte de CO₂.

Destilació

Cull de roses prop de Kazanlak, Bulgària, circa 1870. Gravat per Felix Philipp Kanitz.

En el procés de destilació, grans alambiques, tradicionalment de coure, són omplits en roses i aigua. El alambique és calfat entre 60 i 105 minuts, despuix de la qual cosa el vapor d'aigua i l'oli de roses ixen del alambique, entren a un condensador i són finalment recolectats en un flasco. D'esta destilació s'obté un oli molt concentrat, que constituïx fins al 20% del producte final. L'aigua en el que es condensa, junt en l'oli és drenado i redestilado, en un procés de cohobación, a fi d'obtindre les fraccions solubles en aigua de l'oli de roses, com l'alcohol feniletílico, que és un component vital de l'aroma i que constituïx fins a un 80% de l'oli.

Abdós olis són combinats per a elaborar el azahar de roses, que és usualment d'un color vert oliva obscur i que forma cristals blanquecinos a temperatura ambiente, els que desapareixen quan l'oli és entibiado. Tendix a posar-se viscós a temperatures més baixes per la cristalisació d'alguns dels seus components.

L'essència té un olor molt forta, que es fa més agradable quan és diluït i usat com perfum. El azahar de roses era elaborat ya en l'Antiguetat, en Índia, Pèrsia, Síria, i l'Imperi otomà. El Valle de les Roses en Bulgària, és una de les majors zones de producció de azahar de roses en el món.

Per la calor que es requerix per a la destilació, alguns dels composts extrets de la rosa es desnaturalizan, lo que fa que el azahar de roses no olore molt similar a les roses fresques.

La porció d'hidrosol del destilat és coneguda com aigua de roses, subproducte àmpliament utilisat com saborizante i en l'indústria cosmètica.

Extracció de solvent

En el método per extracció de solvent, les flors són agitades en una batea en un solvent, que pot ser hexano, lo que extrau els composts aromàtics i atres substàncies solubles com cera i pigments. El resultat és subjecte a un procés d'aspirat, que remou el solvent per a la seua reutilisació. La massa remanente, denominada com a concret, és mesclada en alcohol per a dissoldre els constituents aromàtics, llevant la cera i atres substàncies. L'alcohol és evaporat a baixa pressió, deixant com resultat l'absolut. Este pot ser processat posteriorment per a remoure qualsevol impurea que permaneixca despuix de l'extracció.

L'absolut de roses és de color marró rojós, descristalizado. A causa de les baixes temperatures en este procés, l'absolut pot tindre un aroma més similar al de les roses fresques en comparació al azahar.

Extracció de diòxit de carbono

Un tercer procés, l'extracció supercrítica de diòxit de carbono, combina els millors aspectes dels atres dos métodos. Quan el diòxit de carbono és somés a per lo manco 72,9 atm de pressió i a una temperatura d'a lo manco 31,1 °C (el seu punt crític), es convertix en un decorregut supercrítico en les propietats de permeabilidad d'un gas i les propietats de solvatación d'un líquit. (Baixe condicions de pressió normal, el CO₂ canvia directament d'estat sòlit a gaseós en un procés conegut com sublimació.) El decorregut supercrítico de CO₂ extrau els composts aromàtics de la planta.

De la mateixa manera que l'extracció de solvents, l'extracció de CO₂ es dona en temperatures baixes, extrau una àmplia classe de composts possibilitant que l'essència obtinguda tinga un perfum més fidel a l'original, i no altera els composts aromàtics producte de la calor. Ya que el CO₂ és gaseós a una pressió atmosfèrica normal, no deixa rastres propis en el producte final.