Aigua de roses

Aigua de roses

Manufactura d'aigua de roses en Kashan, Iran.

El aigua de roses o sirope de roses (persa: |گلاب Golâb, turc: Gül suyu, àrap: ماء ورد Mây ward) és una porció d'un destilat d'un hidrosol (destilat d'herbes) procedent dels pétals de les roses. És l'aigua resultant que s'usava en el procés de destilació en l'alambique i conté les molècules hidrosolubles de la flor.

S'ampra en la producció d'oli de roses per al seu us en l'elaboració de perfums, com saborizante de certs aliments i com un component cosmètic en preparacions mèdiques, a on pot destacar-se la seua poder hidratante per a la pell. Per arrastre del vapor d'aigua s'obtenen l'oli essencial de roses i, separadament, l'aigua de roses o hidrolato. L'aigua s'obté a través d'un procés de destilació en els pétals i aigua destilada, va ser desenrollat per primera volta en Pèrsia (actualment Iran) i Bulgària. Té la mateixa consistència que l'aigua, en l'aroma característic de la rosa. També s'utilisa en rituals religiosos en Europa i Àsia. L'essència de millor calitat i més cara procedix de Bulgària, extreta de la rosa d'Aleixandria (o de Damasc), coneguda en Marroc com rosa damascena.

Usos

L'aigua de roses s'utilisa de diverses maneres. Entre elles, per a donar sabor a diferents platillo orientals, per a preparació mèdica i cosmètica. En perfumeria s'ampra com a excipient substitut de l'aigua o per a obtindre un perfum sense alcohol. És molt benèfica en cosmètica, per les seues propietats terapèutiques i dermatológicas. Ajuda a equilibrar el pH de la pell, per a hidratar i calmar el enrojecimiento de la pell, tonifica i suavisa la epidermis. Té un sabor distintiu i s'utilisa molt en la cuina iraní, especialment en dolces. En Iran també s'agrega al té i a les galletes o uns atres dolces en chicotetes cantitats. En el món àrap, s'utilisa per a la llet o pudín d'arròs. S'usa freqüentment com una tongada del vino tinto o atres begudes utilisades per a la cuina oriental. En el món islàmic medieval, es va produir per primera volta gràcies al treball de químics musulmans per a les indústries de beguda i perfum.

El perfum de roses

A diferència de l'aigua de roses, el perfum de roses es prepara en oli i no és comestible.