Roda (vi)
Roda és una denominació d'orige protegida la zona del qual de producció es troba en les províncies de Valladolit, Segòvia i Àvila (Espanya).[1] Esta D.O. està integrada per 72 municipis dels quals 53 se situen al sur de la província de Valladolit, 17 a l'oest de Segòvia i 2 al nort d'Àvila.
El caràcter Roda
El caràcter Roda està definit per tres elements: el raïm Verdejo (autòctona de la zona), el clima mediterràneu continentalisat i els sols cascajosos.
- El raïm verdejo
El raïm Verdejo habita des de fa sigles en la Denominació d'Orige Roda. El seu orige, encara no tenint testimonis escrits d'això, es creu que pot coincidir en el regnat d'Alfonso VI (XI). En eixa época es va repoblar la conca del Duero en càntabres, vascones i mozárabes, sent estos últims els que en major provabilitat varen dur la varietat Verdejo a Espanya. Podem acostar-nos al vi blanc dient que l'aroma i sabor de la Verdejo té matisos de herba de mont baix, en tocs afrutados i una excelent acidea. L'extracte, factor de personalitat dels grans vins blancs, és perceptible pel seu volum i el seu característic toc amargoso que proyecta en boca un centelleig d'originalitat, acompanyat d'una gran expressió frutal. Són vins de gran harmonia, el recort de la qual despuix del pas per boca inviten a continuar en la degustació.
- El clima continental
La D.O. Roda s'eleva entre 700 i 800 metros sobre el nivell de la mar, en terres planes pero altes, que soporten hiverns frets i molt llarcs, primaveres curtes en gelades tardanes i estius calorosos i secs, només alterats per inoportunas tormentes. Este factor obliga als ceps a buscar els seus recursos hídrics en lo més fondo del subsol, més que en atres zones d'Europa.
La vegetació brota tardíament, en podes fins al més de març inclús abril. Les pluges són escasses alcançant uns mínims de 400 litros i uns màxims de 500 litros anuals.
En atres temps, al final del hivern es feya una excava al voltant del cep per a concentrar l'aigua de la primavera. A principis de l'estiu, es realisava un “covil” acumulant de nou la terra entorn al cep i enterrant-la moltes voltes fins a la mitat per a protegir-la de l'evaporament estival. Hui, la millora del cultiu i l'incorporació del goteig, compensa estes llabors impossibles de posar en pràctica en l'actualitat. Per un atre costat, la diferència de temperatures entre el dia i la nit, és el secret de l'equilibri entre el sucre que el raïm guanya en el sol i l'acidea que no pert durant la fresca nocturnitat. L'insolaació aplega a les 2600 hores anuals que serien excessives si no fòra per la maduració tardana del raïm.
Pel seu latitut, la zona de Roda queda enclavada en l'àmbit mediterràneu. No obstant, per la seua altitut, es declara d'influència continental.
- El sol cascajoso
La D. O. Roda se situa en el sector central de la depressió que forma el riu Duero, constituint un altiplà de suaus relleus i vertents someses als vents atlàntics. Amplis terrats aluvials i dilúviales en els màrgens del Duero i dels seus afluents Trabancos, Zapardiel i Adaja. Terres pardas, riques en calcio i magnesi, de fàcil laboreo i pedregosas en una bona aireaació i drenage i afloracions calcàrees en les cotes més altes de les ondulacions. Permeables i sanes, la seua textura varia de arenolimosa a limosa. El pH. de les seues terres oscila ent el 7 i el 8. Este substrat geològic ha evolucionat en superfície cap a sols pardos sobre depòsits alóctonos pedregosos, donant lloc als típics terrenys “cascajosos” a on s'assenten les millors vinyes de la D.O. Roda.
Història
Es tracta de la Denominació d'Orige vitivinícola més antiga de l'actual autonomia de Castella i Lleó; concretament es va crear en l'any 1980, i inicialment circumscrivia la seua producció a vins blancs. La zona conta en una tradició antiga, ya que hi ha notícies de cultiu de la vinya des de l'Edat Mija, sobretot elaborant vi negre. En el sigle d'or espanyol, els vins més afamados d'esta zona eren vins dorats, criats durant 10 anys, i que varen aplegar a tindre un preu controlat.
A principis de el XX, la superfície de vinya era d'unes 90.000 ha, pero despuix de l'atac de la filoxera, i l'auge d'atres cultius més rendables com el blat es va reduir la superfície de cultiu.
Des de l'any 1994, es va permetre l'elaboració de vins rosats i tinto, en l'inclusió en la DO de productors de vi de la Terra de Medina, pero despuix d'una sentència del Tribunal Suprem, confirmant una anterior del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en octubre de 2006, es va revocar. La D.O. Roda ampara en el seu Reglament, des del 5 d'agost de 2008, l'elaboració de vi negre i rosats en les seues diferents categories de jóvens, criança, reserva i gran reserva, en gran predomini de la varietat tempranillo, coneguda també en la regió com a tinto del país o tinto fi. Les varietats autorisades per a l'elaboració han demostrat la seua perfecta adaptació a la zona, aixina com les seues qualitats per a l'elaboració de vins de calitat.
La denominació d'orige protegida Roda va obtindre el seu registre davant l'Unió Europea el 13 de juny de 1986.[2][3] També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.[4]
Vore també
- Vins d'Espanya
- Denominació d'orige
- Va vindre de gèl
- Gastronomia de la província de Valladolit
- Gastronomia de la província de Segòvia
- Gastronomia de la província d'Àvila
Referències
- ↑ Celler Quatre Ralles: reescrivint el història del Verdejo i la DO Roda La Vanguardia
- ↑ «eAmbrosia - Roda». ec.europa.eu. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «Denominació d'Orige Protegida "Roda"» (en es). www.mapa.gob.es. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «Lisbon Express - (AO 1178) Roda». lisbon-express.wipo.int. Consultat el 2024-03-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rueda (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.