Riu d'aigües clares
Els rius d'aigües clares pertanyen, junt als rius d'aigües negres i els rius d'aigües blanques, als tres tipos de rius predominants en les zones del Tròpic.
Els rius d'aigües clares naixen en àrees de depòsits terciaris o en cordilleres del Paleozoico i són pobres en sediment i electrolitos. La conductivitat de l'aigua és baixa; el nitrogen i el fòsfor estan presents en chicotetes cantitats. Per les bones condicions d'allumenament i la disponibilitat constant de nutrients la producció primària és molt alta. Els rius són pobres en moluscs.[1] El pH varia entre àcit i neutre, en total entre 4.5 i 7.8, i en els rius més grans entre 6.0 i 6.7.[2]
Els rius d'aigües clares es troben només en Amèrica del Sur i tenen un color característic de groc a verda oliva. El fondo d'estos rius és principalment arena o roca. La visibilitat baix l'aigua alcança fins als quatre metros de profunditat. A pesar del baix contingut de nutrients, s'ha desenrollat un entorn de vida divers en els rius d'aigües clares, encara que no aplegue a a alcançar major diversitat en l'entorn dels rius d'aigües blanques. En contrast en els rius d'aigües blanques i negres, les inundacions en els rius d'aigües clares són molt ocasionals, per no dir rares. Clars eixemples d'este tipo de riu són el Riu Iténez, el Riu Tapajós, el Riu Xingú i el Riu São Francisco.
Les corrents són rares en les selves tropicals per l'alt poder de succió dels arbres. Una excepció són els boscs primaris de la Conca de l'Amazones, a on són numeroses. La majoria d'estes corrents són d'aigua clara en baix contingut en electrolitos.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río de aguas claras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.