Riu Térraba

Riu Térraba

El riu Gran de Térraba és el riu més extens de Costa Rica. També és conegut com a riu Diquís Dí ques '), que en la llengua boruca significa «aigua gran». Paralelament el nom Térraba es referix a la comunitat indígena del mateix nom que viu en les seues vores.

Està ubicat en la Província de Puntarenas, més específicament en la Regió Brunca al surest del país. Naix en les faldes del Cerro Chirripó, el seu caixer inicia en l'unió dels rius General i Vedat Brus.

El seu desembocadura cobrix marismas, meandres i un ampli delta (denominat Delta del Diquís. Delta Sierpe o Delta Térraba), el qual es troba en la Baïa de Coronat, un sector del llitoral costarricense en l'Oceà Pacífic.

Els chapullés de la conca baixa dels rius Sierpe i Térraba (oficialment categorizado com a Chapull Nacional Térraba Sierpe) corresponen al denominat "Valle del Diquís", format pels sectors baixos dels rius del mateix nom i els seus afluents; el sector està delimitat per la fila Brunqueña i la serranía de la Península d'Orsoa.

El riu Térraba és la conca hidrogràfica més gran de Costa Rica, i la seua extensió és de 5.085 km². La població ubicada en el vall d'este riu es dividix en 27 districtes i són aproximadament 337.325 habitants segons el cens del 2002. Aixina mateix, el clima en esta zona és tropical plujós sec.

Sobre este riu està construït el Pont del Térraba que unix la Carretera Interamericana que recorre tot Centroamérica en la carretera de Pas Real-Sant Vito de Java. En referència al pont es tanca una història de migració i colonisació. La població d'immigrants italians que es varen establir en San Vito i atres llocs veïns de la regió, varen contribuir econòmicament per a la construcció d'este pont tan necessari per al transport.

Els habitants tant del districte de Sant Vito com del cantón de Vedat Brus, la varen convertir en una zona cafetalera, per la qual cosa urgía la construcció del pont del Térraba per a transportar el café i obrir pas al comerç. Ademés, era imprescindible per a les persones que tenien que viajar a la Vall Central o llocs a l'atre costat del afluent. En els seus inicis, la forma en la que es creuava el riu Térraba, era en una bassa de fusta molt insegura, inclús carros i busos creuaven en estes basses; encara que vore esta escena era alguna cosa curiós, era realment riesgoso i perillós.

Activitats socioeconòmiques

A les vores del Riu Térraba s'han desenrollat vàries activitats que influïxen en la seua economia, principalment l'agricultura, com les plantacions de pinya, que tenen una major extensió en el cantón de Buenos Aires. Les companyies piñeras brinden ocupació a gran cantitat de treballadors de la zona sur del país. No obstant, est és un treball poc saludable pels fertilisants, plaguicidas o qualsevol producte químic que s'ampra, que moltes voltes és perjudicial per a la salut humana. Les immenses i planes plantacions modifiquen el paisage geogràfic en esta part de la regió, pero ademés de la pinya es cultiven atres productes com el café, el banano, entre uns atres.

El proyecte hidroelèctric denominat Proyecte Hidroelèctric El Díquis és també un dels factors que incidix en esta zona; el fi del qual és aprofitar al màxim el gran potencial hídric que té el cabal del riu Térraba, per constituir el més gran de Costa Rica.

Bibliografia

• Cedeño, B. et al. 2010. Caracterisació socioeconòmica de la conca del Riu Gran de Térraba. Escola de Relacions Internacionals: Universitat Nacional.

• Moya, P. 1982. Determinació del potencial hidroelèctric de la conca del Riu Gran de Térraba. Informe de proyecte final de graduació. Facultat d'Ingenieria: Universitat de Costa Rica.

• Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. 2012. Costa Rica Poble Térrabas. Accés 30 Oct. 2012 http://www.unesco.org.uy/phi/aguaycultura/es/paises/costa-rica/poble-terrabas.html
• Archivat el 22 de juny de 2013 archivat en Wayback Machine.

• Rojas M, Rodrigo. i Omar Rodríguez S. 2008. “Diversitat i abundància ictiofaunística del riu Gran de Térraba, sur de Costa Rica”. Revista de Biologia Tropical: International Journal of Tropical Biology. 56 (3): 1429-1447.

• Sansonetti, Vito. 1995. Vaig cremar les meues naus en estes montanyes: la colonisació de l'altiplà de Vedat Brus i la fundació de Sant Vito de Java. Costa Rica: Jiménez i Tanzi.

Enllaços externs

Situació de la recolecció de piangua en el Chapull Térraba-Sierpe [1] archivat en Wayback Machine.