Riu Stikine
El riu Stikine, antigament conegut com a riu Stickeen, és un riu de 610 km de llongitut que discorre pel noroest de la Columbia Britànica en Canadà i el surest d'Alaska, en els Estats Units.[1]
Considerat un dels últims rius realment salvages en la Columbia Britànica, drena un àrea prístina i escarpada a l'est de les Coast Mountains, en un curs ràpit a través de montanyes en colls profunts erosionats per glaciars per a desembocar en un estuari en l'archipèlec Alexander. El nom del riu prové dels tlingit, que ho cridaven Shtax' Héen, que significa «el riu nuvolat» (pel decorregut seminal en el riu en l'época de desove dels salmons), o també «aigües amargues» (pels estuaris de marea en la seua desembocadura). El seu conca hidrogràfica cobrix aproximadament 52.000 km². El Gran Canó del Stikine va ser comparat pel naturaliste John Muir en el parc nacional de Yosemite.
Descripció
El riu Stikine naix en el replanell Spatsizi dels monts Stikine, al nort de la Columbia Britànica, i discorre en un extens arc per les montanyes en direcció de nort a oest a suroest, passant la ciutat de Telegraph Creek. Pansa a través d'un coll en una profunda caiguda en els monts Boundary a lo llarc de la frontera Canadà-Estats Units i per damunt de l'espectacular Gran Canó del Stikine de 100 km de llongitut i 300 m de profunditat. Entra breument en el surest d'Alaska en els seus últims 64 km per a formar un delta front l'illa de Mitkof, aproximadament 40 km al nort de la ciutat de Wrangell en la confluència dels estrets de Frederick i Sumner. Esta última part nortamericana forma part del bosc nacional Tongass.
El riu destaca per les seues prolífiques zones de salmó a pesar de la forta reducció a causa de les trampes de peixos comercials durant principis del XX. La força de la corrent en el Gran Canó del riu llimita les pujades del salmó al terç inferior del riu.
Afluents
Els principals afluents del Stikine són, en orde ascendent des del seu estuari:
Història
El riu és navegable fins a aproximadament 210 km aigües dalt de la seua desembocadura. Va ser utilisat pels tlingit de la costa com una ruta de transport a la regió interior. El primer europeu en reconéixer el riu va ser Samuel Black, que va explorar les seues fonts durant la seua expedició al riu Finlay en 1824, i va anar posteriorment explorat més detenidamente en 1838 per Robert Campbell, enviat per la Companyia de la Baïa d'Hudson per a obrir una comunicació en els seus llocs i el transport marítim des de la costa al riu Mackenzie.[2] En 1879 el terç inferior va ser recorregut per John Muir, que ho va cridar «Un Yosemite de 160 quilómetros de llongitut».[3] Muir va registrar més de 300 glaciars a lo llarc del tortuoso curs del riu.[4]
En 1897-1898 va servir com una de les principals rutes de la «febra de l'or» del Klondike en el territori de Yukón.[2] El riu servix en l'actualitat com a principal ruta a la regió minera de Cassiar, al nort de la Columbia Britànica. El primer pont va ser construït a través del riu en la década de 1970 com a part de l'autopista Stewart-Cassiar. En 1980, una de les principals companyia de suministrament d'energia elèctrica de Canadà, BC Hydro, va iniciar un estudi sobre la viabilitat de construir un proyecte de cinc preses en el Gran Canó, no obstant el pla va contar ràpidament en l'oposició dels grups ecologistes i en una llarga lluita per la sòrt del riu.[5] La desembocadura del riu en Alaska proporciona un hàbitat per a les aus migratòries i està protegida com a part de la zona de vida selvada Stikine LeConte.[6]
La desembocadura del riu es troba actualment en Alaska, pero en el moment de la revisió divisòria en 1901-1903 formava part de la frontera; la part inferior del riu s'ha reblit des de llavors per l'agradació. Segons els térmens del tractat, per l'anterior us per la mineria i el tràfic comercial en el Stikine, el tràfic marítim canadenc tècnicament té dret a la navegació per este riu des de la mar, independentment dels controls fronteriços nortamericans, pero açò ya no té efectes pràctics pel desús i per la nova situació de la desembocadura del riu.
El riu va donar nom a un territori en el XIX (Territori de Stikine) i a una regió (Stikine Country). Actualment ho fa també a la «Stikine Region», una administració cuasi-municipal.
Referències
- ↑ «Stikine River» (en anglés). United States Geological Survey. Consultat el 13 de giner de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Rosemary J. Fox. «Stikine River» (en anglés). The Canadian Encyclopedia. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2010. Consultat el 14 de giner de 2009.
- ↑ Alan Sorum. «John Muir Menges to Alaska» (en anglés). Information About Alaska (IAA). Consultat el 14 de giner de 2009.
- ↑ Wade Davis. «Deep North» (en anglés). National Geographic Magazine. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2008. Consultat el 14 de giner de 2009.
- ↑ «Stikine River Provincial Park» (en anglés). BC Spaces for Nature. Consultat el 14 de giner de 2009.
- ↑ «Stikine-LeConte Wilderness» (en anglés). Wilderness. net. Consultat el 21 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Stikine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.