Riscs catastròfics globals
La noció de risc catastròfic global o risc de desastre global és introduïda en 2008 pel filòsof Nick Bostrom per a designar un event futur hipotètic que tinga el potencial de degradar el benestar de la majoria de la humanitat,[2] per eixemple, destruint la civilisació moderna. També havia propost, ya en 2002, cridar risc existencial a un event que podria causar l'extinció de la humanitat o una pèrdua permanent del potencial futur de la humanitat.[3]
Àmbit
[editar | editar còdic]Entre les possibles catàstrofe globals s'inclouen no solament el canvi climàtic, les pandèmias i guerres nuclears, sino també els riscs relacionats en la nanotecnología o una absorció per part d'una inteligència artificial hostil, i els events originats en l'espai tals com els impactes de meteorits.
Un estudi quantitatiu rigorós d'estos riscs és difícil, per l'incertitut sobre les conseqüències finals del perill que desencadena la catàstrofe, i la provabilitat d'este perill, i també per molts biaix cognitius que compliquen l'anàlisis. Ademés, un event que puga haver causat l'extinció de la humanitat o la destrucció completa de la civilisació òbviament mai ha ocorregut des de que existix l'espècie, i la provabilitat de que ocórrega es minimisa. Este fenomen es coneix en les estadístiques baixe el nom de biaix de selecció.
En economia, els events en una provabilitat molt baixa pero en conseqüències desastroses per a l'economia global es diuen riscs omega. Un risc omega és el risc de que un event reduïxca el PIB global en més del 50% en una década. Els riscs omega es caracterisen per dos característiques clau: el marc temporal i l'impacte en l'economia. Primer, un event deu tindre el potencial de reduir el PIB global en més del 50%. Segon, la caiguda de el PIB deu ocórrer dins dels 10 anys des de l'impacte fins a l'efecte. Per lo tant, excloem events com a crisis demogràfiques resultants de baixes taxes de natalitat, encara que puguen dur a una caiguda de el PIB (la caiguda no és abrupta). La definició emfatisa les conseqüències econòmiques i permet una classificació precisa dels riscs catastròfics en esta categoria.[4]
Encara que els riscs d'una catàstrofe global han segut el tema de molts escenaris de ciència ficció (a sovint modernisant mits molt antics com el de Pandora) i de declaracions alarmistes en els anys cinquanta, és solament al principi de el XXI que vàries organisacions varen començar a estudiar-les sistemàticament, especialment baixe l'impuls dels moviments transhumanistas.
Classificacions
[editar | editar còdic]Riscs majors
[editar | editar còdic]Un risc major és un event incert la realisació del qual a sovint no és molt provable, pero els efectes negatius del qual són considerables. Els geógrafos i molts especialistes despuix d'ells dividixen esta noció en tres térmens:
- el perill, que és l'event incert en sí mateixa,
- els riscs, que són els valors socioeconòmics o ecològics subjectes a los efectos de el perill quan ocorre, i
- la vulnerabilitat, que establix el grau en major o menor grau de la destrucció dels guanys per estos efectes.[5]
Per eixemple, en el cas del risc d'inundació d'un riu, el perill és l'inundació del curs d'aigua, els riscs són les persones i els bens exposts a l'inundació, i finalment, la vulnerabilitat es medix en particular tenint en conte l'altura, resistència i estanqueidad dels edificis en qüestió.[6]
Risc de catàstrofe global i risc existencial
[editar | editar còdic]El filòsof Nick Bostrom va introduir en 2002 la noció de risc existencial,[7] i en 2008 la noció de risc catastròfic global,[8] en relació en una classificació de risc segons la seua extensió i intensitat, el ranc des de l'escala individual a totes les generacions futures, i l'intensitat de "imperceptible" fins a "màxim" (els eixemples es donen en la taula a continuació). En esta escala, es definix un "risc de catàstrofe global" com a lo manco "global" (que afecta a la majoria dels sers humans) i de "major" intensitat (que afecta el benestar de les persones durant un periodo prolongat). Un "risc existencial" es definix com "transgeneracional" i "màxim" (irreversible i fatal a curt determini). Per lo tant, un risc existencial destruïx a la humanitat (o inclús a totes les formes de vida superior) o a lo manco no deixa cap possibilitat de la reaparició d'una civilisació, mentres que una catàstrofe global, inclús si matara a la majoria dels humans, deixaria una oportunitat per a sobreviure i reconstruir als atres. Bostrom considera, per lo tant, que els riscs existencials són molt més significatius;[9] també senyala que la humanitat no podria haver considerat un risc existencial abans de 1950,[n 1] i que totes les estratègies dissenyades per a reduir els riscs de catàstrofe global són ineficaces front a les amenaces d'extinció completes.[7]
Independentment d'este treball, en Catastrophe: Risk and Response, Richard Posner en 2004 va agrupar events que varen dur "un complet trastorn o ruïna" a escala global (en lloc de local o regional), considerant-los com a dignes d'atenció especial, en térmens d'anàlisis de cost-beneficie, perque podrien, directa o indirectament, posar en perill la supervivència de la humanitat en el seu conjunt.[10] Entre els events discutits per Posner es troben els impactes còsmics, el calfament global, les plagues grises, el bioterrorismo i els accidents en els acceleradors de partícules.
Casi per definició, les catàstrofe globals no solament són riscs importants, sino que representen una vulnerabilitat màxima i problemes tan vasts que són impossibles de quantificar. Açò resulta en una confusió freqüent entre risc i perill en este cas.
| risc | imperceptible | soportable | major | màxim |
| personal | Pèrdua d'un cabell | Pèrdua d'un dit | Amputació d'una cama | mort |
| local | Tràfic llent | Tallar carreteres | destrucció d'infraestructures |
Terremot de 1755 en Lisboa |
| total | Calfament global | Any sense estiu | Destrucció completa de la capa d'ozon |
Hivern nuclear |
| transgeneracional | Pèrdua d'una espècie d'escarabat |
Desaparició dels felinos. | Extinció del holoceno | Fi de la humanitat |
.jpg)
Classificació segons els escenaris
[editar | editar còdic]Bostrom identifica quatre tipos d'escenaris de catàstrofe globals. Les "explosions" són desastres brutals (accidentals o delliberades); els eixemples més provables són la guerra nuclear, l'us agressiu (i fòra de control) de la biotecnología o nanotecnología, i els impactes còsmics. Els colapses [n 2] són escenaris de degradació progressiva de les estructures socials en les que la humanitat sobreviu, pero la civilisació es destruïx irremediablement, per eixemple, pel agotament dels recursos naturals o per la disminució de les pressions disgénica, baixant l'inteligència mija. Els alaridos són escenaris de futurs distópicos, com els règims totalitaris que utilisen inteligències artificials per a controlar l'espècie humana. Els gemec són disminució graduals en els valors, i despuix en la civilisació.[7] Nick Bostrom considera que els últims tres tipos d'escenaris impedixen (més o menys definitivament) que la humanitat es done conte del seu potencial. Francis Fukuyama creu que este argument, que es basa en els valors del transhumanismo, no és suficient en sí mateixa per a classificar a tots com a riscs de catàstrofe global.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En négligeant els évènements de très faible probabilité, comme els impacts cosmiques parell dones objets de plus de 3 km de diamètre, au demeurant minimisés parell els théories de l'époque concernant els grans extinctions, attribuées à dones causes graduelles.
- ↑ D’autres auteurs, comme Jared Diamond ou Paul R. Ehrlich, utilisent plutôt li terme effondrement(collapse).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.327(5970)
- 1214–1218.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1177265.Consultat el 2022-02-23.
- ↑ Bostrom, Nick; Ćirković, Milan M. (2008). Global catastrophic risks, Oxford University Press. OCLC 191245880. ISBN 978-0-19-857050-9.
- ↑ Journal of Evolution and Technology.Consultat el 23/02/2022.
- ↑ Wyluda, Tomasz. Omega risk: Analysis of events with low probability and catastrophic impact on the global economy, Katowice: University of Economics in Katowice - XVIII International Scientific Conference Analysis of International Relations 2024. Methods and Models of Regional Development, pp. 73-84.
- ↑ Céline Grislain-Letrémy; Philippe Mongin, {{{nom3}}} (2013). Els risques majeurs et l'action publique, La Documentation française..
- ↑ Scarwell, Helga-Jane; Laganier, Richard (2004). Risque d'inondation et aménagement durable du territoire (en fr), Presses universitaires du Septentrion, p. 51. ISBN 2-85939-870-8..
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Bostrom, 2002.
- ↑ Bostrom, 2008, p. 1 (lire en ligne).
- ↑ (2003).Utilitas.15(3)doi:10.1017/s0953820800004076..
- ↑ Posner, 2004, Introduction, « Qu'est-ce qu’unix catastrophe ? ».
- ↑ (2004).Foreign Policy.Consultat el 28 mai 2012..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riesgos catastróficos globales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.