Plaga grisa

La plaga grisa (en anglés grey goo, a on goo es referix a una substància informe i viscosa) es referix a un hipotètic fi del món que involucraria la nanotecnología molecular. Segons esta hipòtesis, un conjunt de robots es autorreplicarían sense control consumint tota la matèria viva en la Terra, matèria que amprarien per a crear i mantindre més robots (a un escenari tal se li coneix com ecofagia).

El terme usualment s'usa dins del context de la ciència ficció. En el pijor dels casos, tota la matèria en l'univers podria convertir-se en una massa immensa de nanomáquinas en procés de replicació i sense un orde concret, matant a tots els habitants de l'univers. El desastre és propost com a resultat d'una mutació accidental en una nanomáquina que es autorreplica usada en atres propòsits, o possiblement d'un arma de destrucció feta deliberadament.

Definició de plaga grisa

El terme va ser usat per primera volta pel pioner de la nanotecnología Eric Drexler en el seu llibre La nanotecnología: el sorgiment de les màquines de creació (Engines of Creation, de 1986). En el capítul 4, Màquines d'Abundància, Drexler explora un aterrador escenari de creiximent exponencial en estos ensambladors:

Aixina, el primer replicador ensambla una còpia seua en mil segons, llavors els dos replicadores ensamblan dos més en els següents mil segons, eixos quatre construïxen atres quatre, i els huit construïxen atres huit. Despuix de dèu hores, no hi ha 36 nous replicadores, sino més de 68.000 millons. En menys d'un dia, pesarien una tonellada; en menys de dos dies, sobrepassarien el pes de la Terra; en atres quatre hores, excedirien la massa combinada del Sol i tots els planetes... si el reservorio d'elements químics no s'haguera agotat molt abans.

Drexler descriu la plaga grisa en el capítul 11 «Màquines de destrucció»:

...replicadores anticipats basats en autoensamblaje podrien derrotar als més alvançats organismes moderns. "Plantes" en "fulls" no més eficients que les celes solars de hui podrien deixar fòra de competència a les plantes, omplint la biosfera de fullage no comestible. "Bactèries" omnívoras resistents podrien traure de competència a les bactèries reals: podrien disseminar-se com a polen bufat, replicar-se ràpidament, i reduir la biósfera a pols en qüestió de dies. Replicadores perillosos podrien fàcilment ser forts, menuts, i disseminar-se massa ràpit per a ser detinguts... a lo manco si no fem cap preparació. Tenim suficients problemes controlant virus i mosques de la fruta.

cal mencionar que no és necessari que la plaga grisa siga grisa. Podria ser com una planta o una bactèria. És solament el resultat del seu ecofagia lo que podria assemblar-se a una plaga grisa.

Plaga vivent

Una analogia convenient per al problema de la plaga grisa és considerar a la bactèria com el més perfecte eixemple d'nanotecnología biològica. Ya que estes no han reduït al món a una plaga viva, alguns consideren improvable que una construcció artificial conseguixca fer-ho en una plaga grisa.

Inclús, algunes persones argumenten que una plaga viva, o inclús una combinació de nanotecnología i biotecnología per a crear replicadores orgànics, és una amenaça més realista que la plaga grisa. Argumentant que les bactèries són ubiqües i extraordinàriament poderoses, Bill Bryson (2003) diu que la terra és «el seu planeta» i que nosatres existim perque «elles nos ho permeten». Lynn Margulis i Carl Sagan (1995) van més allà, argumentant que tots els organismes, havent descendit de les bactèries, són en cert sentit bactèries. Com a millor eixemple tenim a la mitocondria: són extraordinàriament semblades a les bactèries, té el seu propi ADN distint de la cèlula que l'hostaja, la seua pròpia membrana, etc. i no pot viure fòra de la cèlula que l'alberga i viceversa. De fet molts tipos de bactèries són essencials per a la vida humana i són trobades en grans cantitats en el sistema digestiu humà, en una relació simbiòtica.

D'esta manera una plaga viva podria ser un organisme pluricelular que obté els seus materials crus per a créixer a través de ecofagia, i despuix creix a través d'un procés d'ensamblage exponencial com divisió celular.Esta revolucionària tecnologia plaga viva o green goo la nova i millorada gray goo no és més una teoria o ficció, actualment ya desenrollen i perfeccionen nanobots fets de material orgànic cridats xenobots que vénen en grans capacitats i possibilitats (en el món de la medicina principalment) en un futur propenc.