Ribes petraeum
Ribes petraeum, el grosellero de roca és una espècie d'arbust pertanyent a la família Grossulariaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust de fins a 3 m d'altura desprovisto d'espines i en fulls d'uns 10 cm d'esgambi, palmeadas, en 3-5 lòbuls triangulars dentados proveïts de pèls glandulosos. Flores de 4-7 mm dispostes en arracades poc apretades que apareixen en juny. Sàpia-hos obtusos, ciliats, rosats o rojosos i pétals en forma de escama, la mitat de llarcs que els sépals, anchamente espatulados. Frut carnoso, globoso, de color roig i molt àcit de sabor, encara que comestible. Es diferencia del grosellero roig (Ribes rubrum) pels seus fulls de major tamany i per l'aspecte acampanado de la flor.
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]El grosellero de roca sol créixer rodejat d'hages o avets, entre aquells que es desenrollen sobre sols calcáreos. Quan el substrat es torna més rocós, apareixen zones encharcadas o be #destorbament d'orige antrópico, com el pastoreig o la tala, es produïxen clars que permeten l'instalació d'atres espècies més depenents de la llum del sol. En estos clars la vegetació evolucionaria cap a un corteig de xara, dominat per espècies espinoses, en el que es poden presentar tejos (Taxus baccata), avellaners (Corylus avellana), abedulls (Betula alba), sauces (Salix caprea), majuelos (Crataegus monogyna), rosers selvats (Rosa canina), albarzers (Rubus), frambuesos (Rubus idaeus), #prunyonera (Prunus spinosa), ebónimos (Euonymus europaeus), etc.
En els hayedos de caràcter submediterráneo estes formacions arbustivas solen alcançar gran desenroll, enriquint-se la seua composició en espècies com Viburnum lantana, Buxus sempervirens, Ligustrum vulgare, Phillyrea mija, etc.
Els llímits altitudinals en que se sol donar l'espècie en la Península són 1.200 i els 2.400 m s. n. m. (encara que excepcionalment pot trobar-se a 900), a pesar de que el hayedo no sol trobar-se per damunt dels 1.700 metros.
Els groselleros florixen aproximadament en el més de juny, donant fruts un més més vesprada. Estos fruts servixen d'aliment a les aus, que dispersen les llavors junt en els seus excrements (zoocoria).
Distribució i població
[editar | editar còdic]A nivell mundial : l'àrea de distribució de l'espècie comprén Siberia, Europa (fins al Nort de la península ibèrica, Bulgària i el centre d'Itàlia) i el Nort d'Àfrica (Argèlia i Marroc).
Espanya i en La Rioja: en la península ibèrica es distribuïx per Pirineus, Cordillera Cantàbrica i en determinades àrees del Sistema Ibèric, concretament en la Serra de Hormazas, en el sector occidental de la Serra de Cameros i en la Serra del Moncayo. En La Rioja solament s'han detectat escassos individus en tres localisacions. En la Llista Roja rioixana apareix com a «espècie en perill crític», per tindre poblacions molt menudes o restringides.
Amenaces
[editar | editar còdic]- Problemàtica pròpia de poblacions reduïdes, solsides de roques, incendis, etc.
- Activitats ganaderes.
- Montanyisme i senderisme tant d'estiu com d'hivern.
- Mides de conservació
- Recolecció estrictament prohibida, llevat autorisació expressa per a fins científics.
- Recuperació de la població per mig de: recolecció de llavors per a abastir als bancs de germoplasma, cultius in vitro i futures reimplantaciones in situ i en enclavaments de similar ecologia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ribes petraeum va ser descrita per Wulfen in Jacq. i publicat en Miscellanea Austríaca ad Botanicam 2: 36 1781.[1]
Ríbes: nom genèric que segons sembla proce del àrap rabas; en persa rawas i rawash = nom en orient d'un ruibarp (Rheum ribes L., poligonáceas). S'afirma que ribes figura per primera volta en occident en la traducció que Simón Januensis va fer, en la segona mitat de el XIII, del llibre de Ibn Sarab o Serapión –Liber Serapionis aggregatus in medicinis simplicibus...– i que este nom va ser adoptat per les oficines de farmàcia. En tot cas, es va aplicar a plantes diferents, cuales són els groselleros (Ribes sp. pl.), potser pels seus fruts àcits i per les seues propietats medicinals semblants.[2]
petraeum: epítet llatío que significa "que creix en les roques"[3]
- Grossularia petraea (Wulfen) Bubani
- Ribes acerrimum Rochel ex Kit.
- Ribes atropurpureum C.A.Mey.
- Ribes atropurpureum var. tomentosum Maxim.
- Ribes biebersteinii Berland. ex DC.
- Ribes bullatum Otto & A.Dietr.
- Ribes carpaticum Kit.
- Ribes caucasicum M.Bieb.
- Ribes petraeum var. tomentosum (Maxim.) Maxim. [4]
- Castellà: cerecines, cerezinos, cerezucos, cerizucos, grosellero, grosellero de les roques, grosellero de roques, grosellero pétreo (2), silindra.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les glossulariáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ribes petraeum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de decembre de 2012.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Ribes petraeum en PlantList
- ↑ «Ribes petraeum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 14 de decembre de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ribes petraeum.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ribes petraeum.- Pàgines d'Informació Ambiental. N.º 13, Govern de la Rioja [1] archivat en Wayback Machine.
- Flora amenaçada, Govern de la Rioja
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ribes petraeum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.