Rhipogonaceae
Les ripogonàcees (nom científic Rhipogonaceae, a voltes trobat com el seu sinònim Ripogonaceae), són una família de plantes monocotiledóneas, enredaderas natives de l'est d'Austràlia, Nova Zelanda, i Nova Guinea. La família està composta per un únic gènero, Rhipogonum (a voltes trobat com el seu sinònim Ripogonum). Les ripogonàcees són trepadoras que moltes voltes tenen brots espinosos, pero sense zarcillos. Les fulles són moltes voltes opostes, pecioladas, i en una làmina que té 3 venes llongitudinals fortes i venaació fina reticulada. Les flors són més be chicotetes i indistintes, el frut és una baya. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant[1]), quan els anàlisis moleculars de ADN varen confirmar que el seu gènero devia separar-se de Smilacaceae, família en la que tradicionalment era ubicat.
Filogenia
Relacionades en esta família estan Liliaceae (16 gèneros, 600 espècies, geófitas del Hemisferi Nort), Smilacaceae (monogenérica, 315 espècies, casi cosmopolita), i Philesiaceae (2 gèneros monoespecíficos, del sur de Sudamérica), com avalat en Chase et al. 1995a,[2] 2006, Conran 1998, Fay et al. 2006,[3] Rudall et al. 2000a.[4] No obstant no es coneixen caràcters fòra dels del ADN que unixquen a totes estes famílies. Smilacaceae, Philesiaceae, i Rhipogonaceae tenen un polen únic espinós (Rudall et al. 2000a[4]), pero mai varen formar un clado en anàlisis moleculars. Rhipogonum és moltes voltes ubicada com a germà de Philesia /Lapageria, per lo que podria ser combinat en ells, i Smilax és en general germà de Liliaceae (pero mai en més de 80 % de respal). Fay et al. (2006:[3] baix respal), Givnish et al. (2006:[5] alt respal), i Chase et al. (2006) varen trobar a Philesiaceae i Rhipogonaceae com a tàxons germans, i a Smilacaceae com a germà de Liliaceae.
Taxonomia
La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 58. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003[6]).
El gènero i les espècies, conjuntament en la seua publicació vàlida i distribució es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew[7]):
- Rhipogonum J.R.Forst. i G.Forst., Char. Gen. Pl.: 49 (1775). Este de Nova Guinea, Este d'Austràlia, Nova Zelanda. 6 espècies.
- Rhipogonum album R.Br., Prodr.: 293 (1810). Papúa Nueva Guinea, Nort i Est de Queensland a Est de Victoria.
- Rhipogonum brevifolium Conran & Clifford, en Fl. Austràlia 46: 231 (1986). Nort i Est de Queensland a Centre Este de Nova Gales del Sur.
- Rhipogonum discolor F.Muell., Fragm. 7: 78 (1869). Surest de Queensland a Noreste de Nova Gales del Sur.
- Rhipogonum elseyanum F.Muell., Fragm. 1: 44 (1858). Noreste i Surest de Queensland a Noreste de Nova Gales del Sur.
- Rhipogonum fawcettianum F.Muell. ex Benth., Fl. Austral. 7: 9 (1878). Surest de Queensland a Est de Nova Gales del Sur.
- Rhipogonum scandens J.R.Forst. i G.Forst., Char. Gen. Pl.: 50 (1775). Nova Zelanda.
Segons l'APWeb, Ripogonum és sinònim:
- Ripogonum J.R.Forst. & G.Forst.(SUO) = Rhipogonum J.R.Forst. & G.Forst.
Bibliografia
- Stevens, P. F. (2001 en avant). «Rhipogonaceae» (en anglés). Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors). Consultat el 15 de giner de 2009.
Referències
- ↑ Stevens, P. F. (2001 en avant). «Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors)» (en anglés). Consultat el 12 de giner de 2009.
- ↑ Chase, M. W.; Duvall, M. R., Hills, H. G., Conran, J. G., Cox, A. V., Eguiarte, L. E., Hartwell, J., Fay, M. F., Caddick, L. R., Cameron, K. M., i Hoot, S. (1995). «Molecular systematics of Lilianae.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F. (ed.). Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens edició, Kew, pp. 109-137.
- ↑ 3,0 3,1 Fay, M. F.; Chase, M. W., Ronsted, N., Devey, D. S., Pillon, Y., Pires, J. C., Petersen, G., Seberg, O., i Davis, J. I.(2006).«Phylogenetics of Liliales: summarized evidence from combined analyses of five plstid and one mitochondrial loci.».Aliso.(22): 559-565.Consultat el 25 de febrer de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 Rudall, P.; Stobart, K. L., Hong, . -P., Conran, J. G., Furness, C. A., Kite, G. C., i Chase, M. W. (2000). «Consider the lilies: systematics of Liliales.», Wilson, K. L. i Morrison, D. A. (ed.). Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ. edició, Collingwood, Austràlia, pp. 347-359.
- ↑ Givnish, T. J.; Pires, J. C., Graham, S. W., McPherson, M. A., Prince, L. M., Patterson, T. B., Rai, H. S., Roalson, E. H., Evans, T. M., Hahn, W. J., Millam, K. C., Meerow, A. W., Molvray, M., Kores, P. J., O'Brien, H. E., Hall, J. C., Kress, W. J., i Sytsma, K. J.(2006).«Phylogeny of the monocots based on the highly informative plastid gene ndhF : Evidence for widespread concerted convergence».Aliso.22: 28-51.Consultat el 20 de juny de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Real Jardí Botànic de Kew: World Checklist Séries» (en anglés). Consultat el 15 de giner de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhipogonaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.