Religió escita

Colecció de dibuixos d'esteles escitas, entre el 600 a. C. fins al 300 d. C. Moltes d'ells representen guerrers, aparentment retrats dels difunts enterrats en els kurgan, sostenint una banya per a beure en la seua mà dreta.

La religió escita és el conjunt de la mitologia, les pràctiques rituals i les creències dels escitas, pobles antics d'orige iranio que varen dominar les estepas des del mar Negra al mar Caspio durant l'Antiguetat clàssica. Lo poc que es coneix de la religió procedix de l'obra del historiador i etnógrafo grec de el V Heródoto. S'assumix que les creències dels escitas estaven relacionades en l'antiga religió protoindoeuropea, i que posteriorment va ser influenciada pels mits de pobles protoeslavos i turcs, aixina com la mitologia dels osetios, les tradicions dels quals es creuen que procedixen dels escitas.

Context arqueològic

El principal context arqueològic per a determinar les creències escitas són els jaciments funeraris en els que se sacrificaven cavalls i s'enterraven carros des del Neolític fins a temps històrics. Heródoto descriu el sacrifici de cavalls en el funeral d'un rei escita, i les tombes de l'Edat de Ferro conegudes com kurgan solen contindre restants de cavalls, a voltes fins a centenars d'eixemplars.

Els escitas també reverenciaban al cérvol, que és un dels principals elements simbòlics que apareixen en la seua cultura artística, especialment en les tombes. Sembla que els escitas creïen que els cérvols guiaven als morts en el més allà, lo que potser explica els curiosos caixcos astados que es varen trobar en els cavalls enterrats en el jaciment de Pazyryk.

Panteón

Segons Heródoto els escitas adoraven un panteón de sèt deus i deeses (heptíada), similars a les divinitats gregues de l'antiguetat clàssica. Menciona huit divinitats en particular, sent l'octava adorada per la realea escita i situant les seues equivalència:

«Els escitas solament oferixen sacrificis propiciatorios als següents deus: principalment a Hestia, despuix a Zeus i a Gea (puix creuen que Gea és esposa de Zeus); i, despuix d'estos deus, a Apolo, Afrodita Urania, Heracles i Llaures. A estos deus els reconeixen tots els escitas, mentres que els escitas reals també oferixen sacrificis a Poseidón. Per cert que, en llengua escita, Hestia rep el nom de '___protected_title_1___' i Zeus es diu '___protected_title_2___'; Gea, '___protected_title_3___'; Apolo, '___protected_title_4___'; Afrodita Urania, '___protected_title_5___'; i Poseidón, '___protected_title_6___'. Ara be, no tenen per norma erigir imàgens, altars, ni temples, llevat en honor de Llaures, ya que a este deu sí que acostumen a erigir-li'ls».

Referències

• Christian, David (1998). A History of Russia, Central Àsia and Mongòlia, Volume I: Inner Eurasia from Prehistory to the Mongol Empire. Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-18321-3. pg. 148.
• Hort, W. Jillard (1827). The New Pantheon: An Introduction to the Mythology of the Ancients. London: Longman, Rees, Orme, Brown and Green. pp. 188-190.
• Macaulay, G. C. (1904). The History of Herodotus, Vol. I. London: Macmillan & Co. pp. 313-317.
• Rolle, Renate (1980). The World of the Scythians. Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-06864-5. pp. 128-129.
• Sulimirski, T. (1985). «The Scyths» in: Fisher, W. B. (Ed.) The Cambridge History of Iran, Vol. 2: The Medien and Achaemenian Periods. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-20091-1. pp. 158-159.