Anar al contingut

Regnes del Sahel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Sahel forma un cinturó de fins a mil quilómetros d'ample que travessa Àfrica des del oceà Atlàntic fins al mar Roja.

Els regnes del Sahel varen ser un conjunt de regnes o imperis que es varen ubicar en el Sahel, la regió de terres de pastoreig al sur del Sahara. La riquea d'estos estats es basava en el control de les rutes comercials que travessaven el desert. El seu poder provenia de la possessió d'animals de càrrega, com camellos i cavalls, que eren suficientment ràpits com per a dominar un gran imperi, sent al mateix temps útils en la batalla. Es va tractar en tots els casos de regnes i imperis molt descentralisats, les ciutats dels quals gojaven d'una gran autonomia.

Economia

Varen existir regnes i imperis integrats, en ciutats i pobles rellevants, aixina com territoris menys organisats en importants poblacions disperses. Les gents d'estos regnes practicaven l'agricultura, la caça, la peixca, l'esclavitut i l'artesania (treballant el metal, la tela i la ceràmica). Varen navegar a través dels rius i llac de la zona, comerciant tant a llarga com a curta distància, utilisant les seues pròpies divises. Com en moltes atres regions d'Àfrica, diferents regnes indígenes varen basar el seu poder en el comerç d'esclaus africans. Els ashanti varen explotar el seu predomini militar duent esclaus cap a forts costers establits originalment per Portugal a partir de 1480, i explotats posteriorment per Holanda, Dinamarca i Anglaterra. La ret esclavista es va expandir ràpidament cap a tot el Sahel, a on els Mossi varen redirigir l'antic comerç d'esclaus des de la ruta del Mar Mediterrànea cap a la regió de la Costa de l'Or.[1] Les ciutats del Sàhara i del Sahel del Imperi de Mali es varen organisar per a acollir tant llocs en les rutes de caravanes que practicaven el comerç a llarga distància aixina com en centres comercials per a diferents productes d'Àfrica Occidental. En Taghaza, per eixemple, s'intercanviava sal. En Takedda, coure. Ibn Battuta va observar l'ocupació de força de treball esclava en abdós poblacions.[2]

Història dels regnes del Sahel

El primer estat important en guanyar pes en la regió va ser l'Imperi de Ghana. Este regne s'ubicava en lo que són hui Senegal i Mauritània, sent el primer estat en beneficiar-se de l'arribada d'animals de càrrega a la regió gràcies als comerciants àraps. Ghana va dominar la regió entre els anys 100 i 900s DC. Atres estats més chicotets de la regió cap a esta época varen ser Takrur a l'oest, el regne mane de Mali cap al sur i el Songay en la zona de Gao, cap a l'est.

Quan Ghana va colapsar com a conseqüència de l'invasió dels almorávides, una série de breus regnats li varen seguir, en particular el de Sosso. A partir de 1235, l'Imperi de Mali es va alçar fins a dominar la regió. Situat a lo llarc del riu Níger, en lo que són hui Níger i Mali, va alcançar el seu cénit cap a la década de 1350. Per a 1400 havia perdut el control de varis dels seus estats vassalls.


El més poderós d'entre estos estats vassalls de l'Imperi de Mali era l'Imperi songhai, que es va expandir ràpidament a partir del regnat del rei Sonni Alí en els anys 1460. Cap a 1500, havia creixcut fins a alcançar una superfície que s'estenia des de Camerún fins al Magreb, sent l'estat més gran de l'història d'Àfrica. Com els anteriors, també va tindre una curta vida i va colapsar en 1591 com a resultat de l'atac marroquí en mosquetes.

Cap a l'est, sobre el llac Chad, l'estat de Kanem-Bornu, fundat com Kanem en el sigle XIX, va créixer fins a alcançar una gran preeminència en la zona central del Sahel. En la seua zona occidental, les ciutats estat hausa es varen tornar dominants. Estos estats varen coexistir en tensions entre abdós, pero varen anar relativament estables.

En 1810, l'Imperi fulani es va alçar i va conquistar el Hausa, creant un estat més centralisat. Este i Kanem-Bornu varen seguir existint fins a l'alvanç terra adins dels europeus, moment en el que abdós estats varen caure i la regió va quedar dividida baix el domini colonial de França i Gran Bretanya.


Referències

  1. ↑ Edward Brynn. «Slavery in the Sahel» (en en). University of North Carolina at Chapel Hill. Archivat des d'el original, el 2009-06-22. Consultat el 16 de febrer de 2022.
  2. ↑ Candice Goucher, Charles LeGuin, and Lindo Walton, Trade, Transport, Temples, and Tribute: The Economics of Power [1] archivat en Wayback Machine., en In the Balanç: Themes in Global History (Boston: McGraw-Hill, 1998)