Regnes de la Mancomunitat

 Regnes de la Mancomunitat.

 Antics regnes i dominis de la Mancomunitat.

Carlos III, rei del Regne Unit i dels seus atres regnes i territoris

Els regnes de la Mancomunitat (Commonwealth realms, en anglés) són els quinze països de la Mancomunitat de Nacions constituïts com monarquies constitucionals que el seu cap d'Estat és el monarca del Regne Unit.

Encara que compartixen cap d'Estat, els països i els seus governs estan totalment separats i són independents. En cada nació (a excepció del Regne Unit), el monarca és representat per la figura del governador general, el qual nomena al primer ministre del país.

El poder polític en cada país és eixercit pel primer ministre, mentres que la funció del governador general i del monarca és la realisació d'activitats simbòliques, formals, culturals i ceremoniales, ademés de la promoció de la cultura i l'identitat de cada país. El governador general firma totes les lleis nacionals també, pero fa açò solament en el consell dels membres del Govern elegit.

L'actual monarca del Regne Unit i d'estes atres nacions és Carlos III. En alguns regnes de la Mancomunitat, el rei té un estandart real oficial que s'usa quan ell està en el país. Ademés, en varis regnes s'usen images de la monarquia en freqüència en monedes, sagells postals, i la paraula “real” (royal) s'utilisa en els títuls de vàries institucions del govern.

Atres Estats membres de la Commonwealth eren regnes de la Mancomunitat en el passat pero ara són repúbliques. Alguns eixemples són: Suràfrica, Índia o Malta. El cas més recent és Barbados, que va ser regne de la Mancomunitat des del 30 de novembre de 1966 fins al 30 de novembre de 2021.

En alguns països, com Jamaica o Austràlia existixen moviments republicans significatius. Pero en uns atres, com Canadà, Nova Zelanda o les Bahames, la majoria de la població recolza o té indiferència passiva en favor de la monarquia.

Regnes de la Mancomunitat de Nacions

Són qualsevol dels quinze Estats sobirans de la Mancomunitat de Nacions (en inglés: Commonwealth of Nations) que per separat reconeixen al rei Carlos III com el seu monarca. En cada regne ell és el monarca i cap d'Estat i és titulat en conseqüència. Per eixemple, en Belize és conegut com "Carlos III, per la gràcia de Deu, rei de Belize...", o, simplement, el rei de Belize. Per lo tant, els regnes de la Mancomunitat de Nacions són una unió personal l'un en l'atre, sobirà i Estat. El seu representant en cada país, llevat el Regne Unit, és el governador general.

Els quinze regnes de la Mancomunitat són:

Amèrica

Bandera	Nom	Data d'independència	Estandart real
	Antigua y Barbuda	1 de novembre de 1981
	Bahames	10 de juliol de 1973
	Belize	21 de setembre de 1981
	Canadà	1 de juliol de 1867
	Granada	7 de febrer de 1974
	Jamaica	6 d'agost de 1962
	Sant Cristóbal i Nieves	19 de setembre de 1983
	Santa Lucía	22 de febrer de 1979
	Sant Vicente i les Granadines	27 d'octubre de 1979

Europa

Bandera	Nom	Dia històric	Estandart real
	Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort	1 de maig de 1707

Oceania

Bandera	Nom	Data d'independència	Estandart real
	Austràlia	1 de giner de 1901
	Nova Zelanda	6 de febrer de 1907
	Papúa Nueva Guinea	16 de setembre de 1975
	Illes Salomó	7 de juliol de 1978
	Tuvalu	1 d'octubre de 1978

Antics regnes mancomunats

Llesta d'entitats

País	Inici	Terme	Sistema adoptat	Método de transició	Estandart real	Escut d'armes
Erro al crear miniatura: Barbados	1966	2021	República parlamentària	Reforma constitucional
Erro al crear miniatura: Ceilan	1948	1972	República parlamentària	Nova constitució
Erro al crear miniatura: Fiji	1970	1987	República parlamentària	Colp d'Estat
Erro al crear miniatura: Gàmbia	1965	1970	República parlamentària	Referèndum i nova constitució
Ghana	1957	1960	República presidencial	Referèndum i nova constitució
Erro al crear miniatura: Guyana	1966	1970	República parlamentària	Resolució
Erro al crear miniatura: Índia	1947	1950	República parlamentària	Nova constitució
Erro al crear miniatura: Irlanda	1922	1949	República parlamentària	Acta d'Irlanda del parlament d'Anglaterra de 1929
Kènia	1963	1964	República presidencial	Reforma constitucional		Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura: Malaui	1964	1966	República de partit únic	Nova constitució
Erro al crear miniatura: Malta	1964	1974	República parlamentària	Reforma constitucional
Erro al crear miniatura: Maurici	1968	1992	República parlamentària	Reforma constitucional	Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura: Nigèria	1960	1963	República parlamentària	Reforma constitucional
Pakistan	1947	1956	República parlamentària	Nova constitució
Erro al crear miniatura: Sierra Leona	1961	1971	República presidencial	Nova constitució
Erro al crear miniatura: Suràfrica	1910	1961	República parlamentària	Referèndum de 1960 i Nova Constitució de 1961
Erro al crear miniatura: Trinitat i Tobago	1962	1976	República parlamentària	Nova constitució
Uganda	1962	1963	República parlamentària	Reforma constitucional

Ademés, l'Estatut de Westminster de 1931 va reconéixer a Terranova en l'estatus de domini i regne de la mancomunitat; no obstant, Terranova mai va assumir lo dispost per l'estatut, perdent la seua condició de regne de la comunitat en 1934. Posteriorment, l'Assemblea General de Terranova, davant problemes financers locals, va demanar al Regne Unit que suspenguera l'estatus de domini, per lo que el parlament britànic va aprovar l'Acta de Terranova de 1933 establint govern directe, que es va implementar en 1934. Més avant, despuix de la Segona Guerra Mundial, en lloc de buscar tindre de nou l'estatus de domini, es va convertir en 1949 en una província de Canadà.

Vore també

• Mancomunitat de Nacions
• Monarquia federal
• Imperi britànic
• Repúbliques de la Mancomunitat de Nacions

Bibliografia

• V. Bogdanor, The Monarchy and the Constitution (Oxford, 1995)
• P. McIntyre, "The Strange Death of Dominion Status", Journal of Imperial and Commonwealth History 27:2 (1999) 193-212