Realisme crític
El realisme crític és una postura filosòfica que sosté que la realitat, si be existix i és independent de nosatres, no pot ser coneguda de manera absoluta, sino que el nostre coneiximent d'ella és i solament pot ser aproximat. Ademés, sosté que no és possible la certea. cita requerida
El realisme crític ha segut defés en variants per autors com Karl Popper, Rom Harré, Roy Bhaskar, el Moradura Mercier, Joseph Maréchal, Jean Piaget, Mario Bunge, entre uns atres.
Realisme crític front a realisme directe, realisme natural o realisme immediat
El realisme crític diferix del realisme directe, realisme natural o realisme immediat en que segons este últim, el ser humà coneix a l'objecte mateix sense intermediaris, mentres que el primer afirma que ho fa a través de les qualitats sensibles d'est, de manera que si falta el sentit, falta la percepció. Lo que els sentits capten són les coses (baix un determinat aspecte o accident) i no la sensació mateixa.
El realisme crític nega l'objectivitat de les qualitats secundàries o sensibles propis, donant valor objectiu només a les qualitats primàries o sensibles comunes (vore distinció qualitat primària-secundària). l'idealisme va acabar negant l'existència i l'objectivitat de tota qualitat sensible, considerant-les com purament subjectives.cita requerida
Realisme crític de Roy Bhaskar
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
Bibliografia
- Verneaux, Roger, Epistemologia general o crítica del coneiximent, trad. Luisa Medrano, Herder, 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Realismo crítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.