Anar al contingut

Real mexicà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Real mexicà

El real va ser una denominació de moneda en Mèxic que es va mantindre vigent fins al seu canvi en 1863 pel govern de Benito Juárez, seguint l'ordenança de la Constitució de 1857 que implantava de jure un sistema monetari decimal. No obstant, l'antic sistema de fraccions d'octaus es va continuar utilisant de facto. Les equivalència eren d'1 escut d'or per 16 reals d'argent o 128 tlacos. El pes es va convertir, en 1897, en l'única unitat monetària vigent en Mèxic, en una taxa de canvi de 8 reals per 1 pes.[1]

Les monedes valuadas en reals emeses per primera volta en Mèxic pertanyien al real colonial espanyol. En 1822 es varen començar a emetre monedes del real de Mèxic. En 1863, Mèxic va començar a emetre monedes valuadas en centaus, la fracció del pes mexicà, pero les monedes denominades en reals (en particular, les monedes de 8 reals) varen seguir sent falcades fins a 1897.[1]

Monedes

Periodo colonial

Les monedes d'argent varen ser emeses en denominacions de ¼, ½, 1, 2, 4 i 8 reals; i les monedes d'or en denominacions de ½, 1, 2, 4 i 8 escuts. Entre 1814 i 1821, monedes de coure varen ser falcades en denominacions de ⅛, ¼, 2 i 4 tlacos.

Guerra de l'Independència

Durant la Guerra d'Independència de Mèxic (1810-1821), les monedes varen ser emeses per numeroses emissores, sent proporcionades tant per als partidaris com per als opositors de la corona espanyola. Es varen emetre monedes en cases de Chihuahua, Durango, Guadalajara, Guanajuato, Nova Viscaya, Oaxaca, Real del Catorze, Sant Fernando de Bexar, Sant Luis Potosí, Sombrerete, Zacatecas i Morelia. Les monedes dels independentistes varen ser falcades en varis llocs, incloent la Nova Galícia, Oaxaca, Pobla i Veracruz, en ocasions també resellando les monedes del virreinato en els seus propis cuños.

Entre 1821 i 1823, les monedes varen ser emeses pel govern d'Agustín d'Iturbide. Les monedes eren de ⅛ i ¼ de real (falcades en coure), ½, 1, 2 i 8 reals (falcades en argent), i de 4 i 8 escuts (falcades en or).

Els anversos de les monedes d'argent i or tenien una gran varietat de retrats de l'emperador, en la llegenda «August Dei Prov» i la data, o «Augustinus Dei Providentia» i la data. En el revers hi havia vàries versions diferents de l'àguila mexicana, un àguila real (Aquila chrysaetos). Est va ser un símbol tradicional dels azteca, pero va ser canviat d'acort a les tradicions europees en heràldica (vejau l'Escut Nacional de Mèxic).

Emissions durant la Primera República

En l'aprovació de la constitució republicana de 1824, els Estats Units Mexicans varen començar a emetre monedes: les d'argent de ½, 1, 2, 4 i 8 reals, i les d'or de ½, 1, 2, 4 i 8 escuts. Es varen agregar monedes d'argent de ¼ de real en 1842. Es varen falcar en coure monedes d'1/16, ⅛ i ¼ de real per órdens del Govern Federal en la Casa de Moneda de la Ciutat de Mèxic, i pels governs estatals en diverses cases de moneda en tot el país.[1]

Monedes de l'Imperi de Maximiliano d'Habsburgo

Entre 1864 i 1867, les monedes varen ser emeses pel govern de Maximiliano I de Mèxic. Les monedes eren peces en sistema decimal, en les denominacions d'1 centau (falcada en coure), 5, 10, 50 centaus i 1 pes (falcades en argent), i 20 pesos (falcada en or).

Emissions de la Segona República

Una volta restaurada la República per Benito Juárez, es varen continuar les emissions tant en sistema octal (½, 1, 2, 4 i 8 reals; ½, 1, 2, 4 i 8 escuts) com en el decimal (1, 2, 5, 10, 20 i 50 centaus; 1, 2½, 5, 10 i 20 pesos). El sistema octal va continuar fins que la ceca de la Ciutat Mèxic va deixar de falcar eixes monedes en 1897.[1]

Vore també

Referències

Bibliografia