Ramal Ferro Industrial Riu Térbol

Archiu:DW photo of coal train 1.jpg

Ramal Ferro Industrial Riu Térbol

Archiu:Ferro industrial 1962 16-10-2023 20-16-48.jpg

Mapa dels punts més rellevants del ferrocarril en 1962 i abans del replantege en Riu Gallecs.

Archiu:Caps block 113 caps block 114 .jpg

El ferrocarril en un mapa actual en els seus principals punts i en el nou tram final que eludix la capital provincial

Archiu:Ferro gallegos.jpg

Administració del ferrocarril en Riu Gallecs, hui preservada en el predio de la exestación

El Ramal Ferro Industrial de Riu Térbol o Ramal Ferro Industrial Riu Térbol/Riu Gallecs, també cridat en un periodo Ferrocarril Industrial Riu Térbol i originalment Ramal Ferro-Industrial Eva Perón, és un ramal ferroviari ubicat en l'extrem sur de la Província de Santa Creu, Argentina. La llongitut entre estacions terminals és de 284 km.

Si ben originalment s'utilisava també per a passagers, actualment s'ampra únicament per a càrregues, unint la mina de carbó de Riu Térbol, en la cordillera dels Vages i propenca a la frontera chilena, en el port de Punta Loyola, en rodalies de Riu Gallecs. Es tracta d'un ramal de trocha angosta (750 mm) pertanyent a Jaciments Carboníferos Riu Térbol (abans Jaciments Carboníferos Fiscals). És el ramal de trocha angosta més austral del món en funcionament.

En els últims anys es varen adquirir locomotores i locotractores d'orige rumà i soviètic, usats encara que refaccionados a nous, aixina com vagons nous fabricats per EMEPA; i ademés es varen renovar 30 km de vies.

És un dels components més importants del Sistema Ferroviari en la Patagonia Argentina; encara que de té caràcter públic, el seu funcionament es desenrolla en forma aïllada sense poder conseguir conexió en el restant dels ferrocarrils. En canvi, el seu funcionament es possibilita en el transport marítim; el qual va possibilitar el seu eixercite per a exportar i importar les seues càrregues.  

Este ramal de trocha de 750 mm és el més austral i en l'actualitat, junt en La Trochita, els únics d'esta trocha operatius en tot lo món.

El carbó de Riu Térbol

L'existència d'importants jaciments de carbó en la zona de Riu Térbol era coneguda des de finals de el XIX. En 1893, el geólogo Alcides Mercerat, despuix de reconéixer la zona, informava: “…en varis ports de la regió es troba entre estes plaques terciarias poderosos jaciments de carbó que aplegaran algun dia a tindre importància en l'economia del país”. L'explotació semiartesanal de les vetes superficials es va iniciar en la década de 1920.

Pero el rendiment energètic del carbó de Riu Térbol, inferior al que s'importava d'Europa, i sobretot la distància i les dificultats de comunicacions entre l'àrea productora i els centres de consum feyen ineficiente la seua ocupació. ^{cita requerida}

Esta situació va canviar dràsticament en la Segona Guerra Mundial, en reduir-se a nivells crítics l'oferta internacional de carbó. En 1941 Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF) crea la Divisió Carbó Mineral que en 1943 inicia experimentalment la producció en la Mina 1. En 1946 es crea la Direcció general de Combustibles Sòlits Minerals de l'Empresa Nacional d'Energia, a la que YPF transferix els actius de la Divisió Carbó Mineral. En 1946 s'evaluen les reserves en cent millons de tonellades, en 1947 entra en producció la Mina 2, i en 1950 comença a explotar-se la Mina 3 i es construïx la planta depuradora.

Archiu:Sentinel caps block 124 steam truck ca 1956.jpg

Un camió de vapor Sentinel S-6 en les mines de carbó de Riu Térbol. Estos camions varen ser l'última série produïda en 1949 per Sentinel Waggon Works de Shrewsbury, Anglaterra, i malnomenats "chufi" pels habitants de la zona.

Restava el problema de transportar la producció. En els primers anys, el transport es realisava en camions en motor de gasolina; pero el balanç energètic era negatiu: els camions consumien més energia en el viage de 520 quilómetros que la que transportaven. Es varen adquirir llavors 110 camions de vapor Sentinel S-6, la majoria de 12 tonellades, que consumien carbó; aixina i tot, la solució de transport resultava ineficiente.

Planificació

A fins de la década de 1940 el Ministeri d'Obres Públiques va ordenar fer estudis de factibilidad per a la construcció d'un ferrocarril que permetera traure el carbó explotat en les mines de Riu Térbol (Província de Santa Creu). Esta tasca va ser encomanada per mig del decrete N° 9574/50 del 13 de maig de 1950 al Ministeri de Transport, designant com a responsable a l'ingenier Atilio Cappa, qui contava en àmplia experiència com a ingenier principal dels Ferrocarrils de l'Estat.

Al començ es va estudiar la factibilidad de dos traçats distints que uniren la mina de Riu Térbol en la costa atlàntica: un a Port Santa Creu i un atre a Riu Gallecs. La primera possibilitat si be es considerava que travessava una zona en un important futur agrícola-ganader i una riga d'aigües profundes, protegida i de fàcil accés, presentava com a desventaja una major dificultat en la construcció i una major distància. Per la seua banda el recorregut a Riu Gallecs presentava un menor cost econòmic, facilitat de trasllat dels materials de construcció, aixina com es podia aprofitar la vall del riu Gallecs. Esta segona opció va ser l'elegida finalment per a la construcció del tendit ferroviari.

L'elecció de la trocha de 75 cm, prou inusual per a un traçat destinat a transportar grans càrregues, es va prendre tenint en conte l'escassea de material ferroviari nou despuix de la Segona Guerra Mundial, i la disponibilitat d'equipament d'eixe tipo en l'Argentina, adquirit en 1922 i depositat sense us en Port Madryn com a conseqüència de no haver-se completat els ramals patagónicos d'eixa trocha.