Jaciments Carboníferos Fiscals
Jaciments Carboníferos Fiscals (YCF) va ser una empresa pública argentina que va funcionar des de 1958 fins al moment del seu privatisació en 1994. S'encarregava de l'explotació, transport i comercialisació del carbó del Jaciment Riu Térbol. Les seues funcions varen ser assumides per l'empresa Jaciments Carboníferos Riu Térbol creada despuix de la privatisació.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]En 1870, durant la presidència de Sarmiento, es va sancionar la Llei 448, que impulsava l'exploració de jaciments de carbó mineral econòmicament viables, en la finalitat de donar resposta a la creixent demanda sorgida de l'expansió dels ferrocarrils.[1]
En 1877, un equip liderat per Francisco Pascasio Moreno va descobrir un jaciment en rodalies del llac Argentí, que va quedar registrat com el primer jaciment documentat en la província de Santa Creu.[2]
En 1936 la Direcció general de Jaciments Petrolífers Fiscals va iniciar l'exploració de la zona suroest de la província, en el marc d'una série d'estudis geològics destinats a documentar possibles reserves de petròleu. Durant eixa exploració es varen registrar els afloraments carboníferos del jaciment Ric Térbol.[2]
Orige de l'empresa
[editar | editar còdic]En inici de la Segona Guerra Mundial, els països involucrats en el conflicte varen modificar la seua estructura d'exportacions i Argentina es va vore afectada pel desproveïment de carbó, un producte importat, i del que depenia per a la generació elèctrica, els ferrocarrils, alts forns i la majoria de les indústrias.[3]
En eixe moment, la solució més ràpida per a enfrontar esta situació va consistir en la conversió de la major part de les calderes per a que pogueren utilisar fuel oil, fustes i inclús grans.[4]
El 27 de maig de 1941, per Resolució del Directori de Y.P.F. (Jaciments Petrolífers Fiscals), es crea la Divisió Carbó Mineral, que pren al seu càrrec l'estudi dels carbons nacionals i la seua explotació. Poc despuix, en 1943, es crea la Direcció Nacional de l'Energia i dos anys més tart sorgix la Direcció general de Combustibles Sòlits Minerals. En una primera etapa es va realisar l'obertura de la cridada "Mina 1" en Riu Térbol. La mina era explotada en tècniques manuals i des d'allí el carbó era transportat en camions cap a Riu Gallecs.[3]
Despuix del fi de la guerra, l'importació de carbó es va normalisar. No obstant, les primerenques discrepàncies entre els EE. UU. i l'Unió Soviètica varen fer que el món sancer es preparara per a un nou i inevitable conflicte global. Eixa possibilitat representava un enorme risc per a l'indústria nacional que encara depenia del carbó estranger. Per això l'explotació de jaciments en sol argentí es va convertir en una política d'Estat.[4]
Formació de YCF
[editar | editar còdic]
Un dels principals inconvenients del jaciment de Riu Térbol era el transport de carbó des de la mina fins a Riu Gallecs, ya que els camions a vapor consumien una bona part del carbó que transportaven durant el trayecte. És per açò que es va decidir la construcció d'un tendit ferroviari des del jaciment fins al port d'embarque.[3]
En 1947 va començar l'extracció en la "Mina 2" i en 1950 es va obrir la "Mina 3". Aquell any es va inaugurar una planta depuradora i es va iniciar la construcció del ramal ferroviari entre Riu Térbol i Riu Gallecs. La descàrrega dels materials va començar en maig de 1950 i va deure fer-se sobre la mateixa plaja de Riu Gallecs, ya que en eixe llavors la ciutat encara no tenia port. Pel clima patagónico, totes les obres varen deure fer-se durant els mesos d'octubre a abril.[3] En l'any 1951, el govern de Juan Dumenge Perón va posar en producció les Mines 1, 2 i 3, el carbó de les quals seria transportat fins a la costa atlàntica pel recent inaugurat ferrocarril Ric Térbol - Riu Gallecs.[5]
El 24 de maig de 1951, es va procedir a l'inauguració provisional del Ramal Ferro Industrial "Eva Perón" (després Ramal Ferro-Industrial Riu Térbol), i es va construir un moll provisorio de fusta en les seues instalacions mecàniques, que va ser ampliat i millorat. Les obres varen concloure en 1956.
Finalment, el 6 d'agost de 1958, per mig del decret presidencial 3686, es va crear l'empresa Y.C.F. (Jaciments Carboníferos Fiscals), substituint d'esta forma a la Divisió Carbó Mineral de YPF, que fins a eixe moment s'havia encarregat de l'explotació de les mines.[6]
La producció va ser en aument fins a 1979, quan es va donar el punt màxim de producció, en 1.400.000 t de producció bruta i 700.000 t de producció depurada, per les millores incorporades en l'etapa d'extracció.[6]
Últims anys
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Jaciments Carboníferos Riu Térbol.
La comercialisació va alcançar el seu punt màxim en 1972 en 570.000 tonellades venudes sent reemplaçat paulatinament com a font generadora d'electricitat en favor de la generació hidroelèctrica i nuclear. Per a 1975 alcançaria les 732.000 tonellades de carbó extret de les quals s'exportaven més de 300 mil principalment a Europa, generant al voltant de 20 mil ocupacions directes i indirectes en la Patagonia.[7]
Després de 1979 l'empresa entraria en una etapa de poques inversions, deteriorant-se les maquinàries i l'infraestructura, incidint negativament en la producció i provocant una crisis. No obstant, la situació travessada per Riu Térbol no era particular, ya que la majoria de les mines de carbó en el món patien una agonia similar: en Chile s'havien tancat totes, i en el Regne Unit havien sofrit un dur colp en l'arribada al poder de Margaret Thatcher.[8][6]
Entre els anys 1965 i 1990, l'empresa venia un 76,4% de la producció. La concessió que una década més tart seria objecte d'investigació va ser entregada al grup Taselli, de l'empresari mendocino Sergio Tasselli aplegat a l'exministre d'Obres Públiques Rodolfo Terragneo[9] la companyia privada va rebre un subsidi estatal de 22,5 millons de pesos-dólars durant 10 anys i un contracte de recapte de carbó a l'usina tèrmica de Sant Nicolás. A la seua volta, segons el contracte de privatisació esta central (de la nortamericana AES) devia pagar pel carbó de Riu Térbol un 20% més que el valor internacional.[8][10] En agost de 2001, la Nació va deixar de girar el subsidi i la central de Sant Nicolás va interrompre les seues compres de carbó.[11] En giner de 2002, el Grup Taselli va abandonar la concessió i en maig l'empresa es va declarar en convocatòria d'acreedors. L'empresari Sergio Taselli va ser somés a juí acusat de presunta defraudació per administració fraudulenta en l'agreujant d'haver segut comesos en perjuí de l'Estat o de l'administració pública.[12]
En maig de 2002 davant la crisis de l'empresa el govern d'Eduardo Duhalde va decidir la seua intervenció a fi d'evitar la fallida.[13][14] i la interconectó al sistema elèctric nacional. La central generarà 240 megavats d'energia a partir del carbó provinent del jaciment Ric Térbol i gas natural. L'inversió total per al desenroll de la central ascendix als 700 millons de dólars.[15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diari El Zonda (Sant Joan). «Sarmiento i la mineria».
- ↑ 2,0 2,1 «Carbó de Riu Térbol». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2017. Consultat el 21 d'octubre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Història de Jaciments Ric Térbol». Pàgina oficial YCRT. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2010. Consultat el 11 de juny de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Alejandro Abrashkin. «Producció de carbó».
- ↑ Raúl Dellatorre. «El sur que el vell model va condenar a l'oblide».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Història dels Organismes i Empreses de l'Estat - YCF». Ministeri de l'Interior, Obres Públiques i Vivenda. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2017. Consultat el 21 d'octubre de 2017.
- ↑ La tragèdia de Riu Térbol. Un cas testic del fracàs del programa privatisador dels noranta Carolina Nahón - FLACSO, CONICET. VI Jornades de Sociologia. Facultat de Ciències Socials, Universitat de Buenos Aires, Buenos Aires, 2004.
- ↑ 8,0 8,1 Naishtat, Silvia. «Tocant el vent: la saga de YCF». Diari Clarín. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 de juny de 2013.
- ↑ Els Amos de l'Argentina: La Cara Amagada dels Negocis, Luis Majul, cap V PP 34, 978-950-07-0746-6
- ↑ «El fiscal va demanar que l'empresari Sergio Taselli vaja a juí per la privatisació de Jaciments Carboníferos Riu Térbol». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2017.
- ↑ «a-la-unsj-gràcies-a-ro-térbol Equips d'última tecnologia per a la UNSJ gràcies a Riu Térbol».
- ↑ Lucio Fernández Moores. «Varen processar a l'empresari Taselli per defraudació en la mina de Riu Térbol».
- ↑ Eduardo Duhalde. «Decrete 1034 / 2002» (en és). Argentina.gob.ar. Poder Eixecutiu de la Nació. Consultat el 5 d'agost de 2020.
- ↑ «Cristina va inaugurar la central termoelèctrica de Riu Térbol». www.elpatagonico.com. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ «Pàgina/12 :: Economia :: Riu Térbol calfa calderes» (en és). www.pagina12.com.ar. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ «atre-bisnes--per a-macri--el-carbon-de-rio-térbol-no-servix-i-busca-importar-ho-de-chile.html Atre 'bisnes': per a Macri, el carbó de Riu Térbol “no servix”» (en en). www.enorsai.com.ar. Consultat el 2025-02-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimientos Carboníferos Fiscales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.